La campanya 'La universitat, en català!', impulsada per Plataforma per la Llengua (PxL), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), ha rebut 88 queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat en el curs 2022-2023. Segons ha informat PxL, 41 queixes han estat perquè una assignatura que s'havia d'impartir en català finalment es va impartir en un altre idioma (el 46,6 % del total), 29 per la manca d'oferta d'assignatures en català (32,9 %) i 18 per la vulneració d'altres drets lingüístics (20,5 % del total). L'entitat destaca que ha aconseguit que la Universitat Autònoma de Barcelona retorni els diners a una estudiant de Suïssa que volia fer un postgrau en català per practicar la llengua, perquè li van dir que ho farien tot en castellà per la presència "d'estudiants internacionals".

La majoria de queixes es van presentar en el primer quadrimestre, quan l'entitat en va registrar 56, mentre que en la segona meitat del curs n'han arribat 32 més. En total, 88 queixes que representen una disminució respecte a les 333 registrades el primer curs en què es va engegar la campanya, el 2021. L'entitat assenyala que aquest descens es deu al fet que molts alumnes es queixen a les seves universitats directament i, per tant, no deixen constància de les queixes al portal de la campanya, fet que considera positiu perquè significa que "les universitats han creat els procediments oficials necessaris per tractar les vulneracions lingüístiques i resoldre-les internament".

Plataforma per la Llengua ha explicat alguns dels casos més destacats d'aquestes vulneracions. Així, entre les queixes per manca d'oferta formativa en català, un estudiant ha denunciat "l'aclaparadora majoria d'assignatures en castellà" a l'Escola Universitària Mediterrani, centre adscrit a la Universitat de Girona. Pel que fa a la vulneració d'altres drets lingüístics, l'entitat ha rebut queixes d'alumnes que denuncien que els han rebutjat alguna sol·licitud de preinscripció en un màster de la Universitat de Barcelona (UB) pel fet de ser en català. 

El cas més rellevant en aquest curs 2022-2023 ha estat el d'una estudiant suïssa que volia cursar un postgrau en català per practicar la llengua, però es va trobar que l'impartirien en castellà precisament perquè "hi havia estudiants internacionals", una situació que es dona sovint quan hi ha alumnes d'intercanvi. Plataforma per la llengua explica que d'entrada, la UAB es negava a retornar els diners a l'estudiant, però, que a través d'un procés de mediació amb la participació de la mateixa entitat i la comissionada del rector per a la Política Lingüística, Laura Santamaria, "els responsables del postgrau van acabar retornant els diners a l'alumna afectada", i la UAB va assumir que "casos com aquest no es poden repetir".

Queixes universitats catala 2022 2023
Queixes a les universitats per discriminació lingüística el curs 2022-2023 / Plataforma per la Llengua

La iniciativa informa de l'evolució de la situació del català a les universitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Com ja ha succeït en informes previs, la majoria de denúncies s'han registrat a Catalunya, on la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) han encapçalat la classificació amb 17, 15 i 13 queixes respectivament. A continuació, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha registrat 8 queixes, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 6 i la Universitat de Girona (UdG), 3. A banda d'aquestes, a Catalunya s'han presentat 10 queixes més a altres universitats més.

Al País Valencià, la Universitat Jaume I (UJI) ha rebut 4 queixes, seguida de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb 3 i les universitats d'Alacant i de València, amb 2 cadascuna. Finalment, a les Illes Balears, s'han registrat 5 queixes a la Universitat de les Illes Balears (UIB).  Amb tot, l'entitat recorda que "la diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya".