La selectivitat d'enguany ha estat la de la incertesa. No només perquè els estudiants hagin hagut d'escriure una redacció lliure sobre el concepte a l'examen de castellà, sinó perquè aquest era el primer curs que s'enfrontava a les noves Proves d'Accés a la Universitat (PAU) més competencials i menys memorístiques que esbossa la LOMLOE. Així, la selectivitat 2025 ha estat marcada per les crítiques des de l'alumnat, els docents i els centres per la manca d'instruccions més clares sobre què s'anaven a trobar els 44.200 estudiants que s'examinen aquests dies.
A finals d'octubre, el Departament de Recerca i Universitats els va facilitar models de prova dels nous tipus d'exàmens amb els quals poder treballar durant el que quedava de curs. Tanmateix, només era un model per matèria, de manera que els professors es van haver de posar creatius per idear més possibles proves d'estil similar perquè els seus alumnes practiquessin. Així, es van haver de coordinar en xarxes de docents a grups de Telegram i WhatsApp per compartir materials amb els quals treballar, tal com han relatat nombrosos docents a El Nacional al llarg d'aquestes setmanes prèvies a les PAU.
Entre els alumnes, la sensació també ha estat en alguns casos d'incertesa i fins i tot angoixa, segons relaten ells mateixos, per no saber què es trobaran, una por afegida al nerviosisme habitual per les proves que determinaran el seu futur immediat. De fet, això ha condicionat les matèries que han elegit per examinar-se. Per exemple, si l'any passat la majoria va optar per fer Història, ara la situació ha quedat equilibrada i un 50% fa Història i un 50% fa Filosofia, d'acord amb les dades del Departament. Alguns alumnes han expressat precisament en declaracions a TV3 aquest matí, quan s'han fet aquestes dues proves, que han preferit el temari més acotat a autors de la prova de Filosofia que els invents que es puguin fer amb Història, que, a més, té un contingut molt extens.
Ahir, amb l'examen de castellà, ja va haver-hi cert rebombori per l'abans citada redacció tan oberta sobre el concepte de la incertesa, havent de filosofar un escrit de cent paraules sense tenir gaires indicacions més. Ho van fer, però els va pillar desprevinguts, i alguns docents de castellà presents en la Facultat de Dret de la UB van explicar a El Nacional que aquest tipus de proves tan obertes són més complicades per a ells que preguntes concretes del temari que han treballat durant el curs.
La consellera Montserrat: "Em sap greu"
Aquest dijous, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, s'ha fet ressò de la polèmica i ha lamentat les queixes i els dubtes entre l'alumnat. "Em sap greu", ha dit la dirigent del Departament aquest matí en una entrevista a la Cadena SER, en resposta a diversos talls de nois lamentant que se senten poc preparats i esperen "sorpreses i ensurts". Amb tot, s'ha mostrat ferma en assenyalar que a finals d'octubre es van fer arribar als centres els models de prova de les 35 matèries, amb els quals han pogut treballar. També ha dit que la dinàmica habitual és que entrin nerviosos a l'examen, cosa que "comprèn", però que després surten "contents" una vegada han acabat la prova. "No tinc una bola de vidre", ha resolt, a l'espera del "retorn" que hi haurà per part dels alumnes una vegada acabin les proves, que ajudaran la comissió tècnica a preparar les PAU de l'any vinent.