La selectivitat més incerta, la del primer any amb els nous models d'exàmens més competencials en aplicació de la LOMLOE, comença irònicament amb un text sobre la incertesa. La prova de llengua castellana i literatura ha estat la primera de les Proves d'Accés a la Universitat 2025 i ha demanat als prop de 44.200 estudiants que s'examinen enguany que escriguin un text expositiu "sobre el concepte de la incertesa", d'entre cent i cent cinquanta paraules. Amb aquestes escarides indicacions, ampla és Castella. Els alumnes han hagut de demostrar el que se'ls demanava en les noves proves: pensament crític, capacitat argumentativa i habilitat per relacionar conceptes, en preguntes més obertes.
A banda de la redacció, l'examen de castellà ha començat amb una prova de comprensió lectora en la qual han hagut de llegir un article de premsa de l'escriptora i filòloga clàssica Irene Vallejo: "Quizás, quizás, quizás", publicat a El País el 2024. Un text en el qual l'autora sosté que en el món actual abunda l'opinió ràpida en detriment de la reflexió i lamenta com la pontificació rotunda s'imposa per sobre del diàleg, els dubtes i els matisos, el contrari del que sostenien autors clàssics com Sòcrates o Pirró. Els alumnes han hagut d'explicar la idea principal del text i contestar un parell de preguntes tipus test, una sobre el contingut i una altra sobre sinònims. Tot seguit, una breu prova de correcció lingüística, per saber distingir entre "sobretodo i sobre todo", "porque i por qué" o "sino i si no".
Pel que fa a l'apartat de literatura, els alumnes han hagut de llegir uns fragments de El árbol de la ciencia, de Pío Baroja, i Las confesiones de un pequeño filósofo, d'Azorín, i comparar com parlen de la nostàlgia tots dos textos. També analitzar simbolismes i comparar-los. Després, dir quin tipus de narrador és, explicar expressions del text i identificar alguna figura retòrica concreta. Finalment, pel que fa a l'apartat de gramàtica, han hagut d'explicar l'agramaticalitat d'un par mínim, construir unes oracions seguint indicacions tècniques, contestar una pregunta tipus test sobre la diglòssia i refutar una afirmació. Finalment, indicar a quina varietat diatòpica de l'espanyol corresponen les expressions "miarma" i "no ni ná".
Un grapat d'estudiants del col·legi Padre Damián de Barcelona han vist "complicat" el text d'Irene Vallejo -un text d'Irene Montero diu convençut un alumne a les portes de la Facultat de Dret de la UB, on ha fet l'examen-, perquè han hagut de reflexionar amb una certa noció filosòfica. D'altra banda, assenyalen que mètriques, figures retòriques i tòpics literaris o no han sortit o ho han fet de manera anecdòtica, per la qual cosa lamenten que s'ho han estudiat "per a res". La part de saber literari, "tota opinió", es podria haver tret fàcil sense estudiar també, afirmen. Sobre la dificultat general de la prova, estan dividits: alguns creuen que ha estat més difícil que el d'altres anys amb els quals han practicat i d'altres ho veuen bastant similar. Preguntats per si ho han pogut salvar, resolen amb més incertesa: "Esperem que sí...".
"M'ho he inventat una mica"
La Marta, de l'Escola del Treball de Barcelona, diu que li ha anat "bé", tot i que admet que els nervis la fan dubtar dels seus coneixements i que algunes preguntes més tècniques de la part gramatical se les ha "inventat una mica". "He estudiat, sabia el que sabia i si ha anat bé, perfecte i si no, doncs endavant", afirma optimista. "Assequible, s'han portat bé", valora, per la seva part, el Sebas, d'un institut de Santa Coloma de Gramenet. Amb tot, assenyala que el tipus de pregunta tan oberta demanant un text sobre la incertesa amb tan poques indicacions ha estat "molt nou" pel que fa al que havia treballat a classe. Amb dubtes, diu, ho ha "pogut treure" com ha sabut. El mateix diu la Sílvia, de l'institut Padre Damián, qui creu que filosofar amb el text tan obert ha estat el més difícil.
"Complicat i molt llarg"
Un altre grapat d'alumnes d'un institut barceloní, l'Infant Jesús de Sant Gervasi, lamenta que ha vist l'examen "més complicat" que l'únic model de prova que tenien i amb el qual han treballat des de l'octubre. El més dificultós, diuen, la part d'anàlisi inversa i els sinònims, que o no els ha sortit o han dubtat molt. Pel que fa als textos, són taxatives: "Si ho entenies bé, si no, malament rai". A qui li ha anat "fatal" sense matisos és al Pau, de l'institut Dolmen de Santa Coloma, qui es defineix com a "científic". Assenyala que hi ha hagut novetats que no solen preguntar altres anys: "Normalment, el text que demanen és argumentatiu, i enguany era expositiu...", explica. La redacció l'ha resolt com ha pogut, explicant el principi d'incertesa de Heisenberg. "Molt complicat i molt llarg", es lamenta. En suma, tantes opinions com alumnes, i tanta dificultat com tant hagin treballat durant el curs i estudiat.
Més fàcil la gramàtica que la comprensió lectora?
Des de l'altra cara de la moneda, la Laura, professora de llengua castellana a l'institut Padre Damián de Barcelona i present en la Facultat de Dret de la UB durant les proves, afirma que ha vist un examen prou fàcil en termes generals pel nivell dels alumnes, tot i les incerteses afegides per les novetats d'enguany. Especialment pel que fa a les parts gramaticals, ortogràfiques i lingüístiques, perquè han aparegut continguts que han treballat força a classe. Paradoxalment, diu, ha estat el que millor els ha anat, quan habitualment és la part més complicada. Els seus alumnes, de fet, han tingut més dificultats amb el text d'Irene Vallejo, essent la comprensió lectora és una de les mancances que més troben els docents a les aules darrerament. La professora assenyala que si bé és un article de premsa que per a un adult pot ser accessible, per a ells és més complicat arribar a entendre les dites i expressions complexes que empra l'autora.