La secretària general i responsable de Polítiques d'Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Esther Zapater, ha reconegut que s'hauria de poder apartar abans de les classes els professors implicats en casos d'assetjament, però ha assenyalat que per fer-ho possible cal dur a terme canvis legislatius. Zapater ha comparegut juntament amb la degana de la facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas després de la suspensió d'un catedràtic de Física de la UAB, Àlvar Sánchez, després de ser condemnat judicialment per abús sexual durant dos anys a una doctoranda i del cas "d'abús d'autoritat" d'un professor de filologia hispànica, Àngel Gallego, que va ser suspès de sou i feina. 

La UAB afirma que no pot apartar abans els professors acusats

La suspensió de Gallego es va fer tot just aquest dijous, malgrat que la denúncia es va interposar davant del rectorat fa més d'un any. En el cas del catedràtic de Física, tampoc va ser apartat fins que l'Audiència de Barcelona el va condemnar. Davant aquesta situació, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va reclamar ser "molt més proactius" en aquestes situacions i apartar els professors o catedràtics de seguida que hi ha una denúncia per assetjament. "Quan apareix un cas, sanció immediata de caràcter preventiu. S’ha de ser contundent en inici, perquè si no els temes es podreixen i es perpetuen, i no pot ser de cap manera", va afirmar en declaracions a Ràdio Estel. 

En ser preguntada sobre si estava d'acord amb aquestes declaracions, la secretària general de la UAB ha afirmat que sí, però que la universitat no pot actuar abans per una qüestió legal. "En moments inicials del procediment no es poden prendre aquestes mesures perquè poden suposar una vulneració de la presumpció d'innocència, i fer-ho implicaria posar en risc qualsevol actuació legal, podria implicar una nul·litat de ple dret", ha afirmat Zapater. En aquest sentit, ha insistit que el procés administratiu té uns terminis i que abans de prendre cap mesura, sigui la suspensió del professor o una altra, cal fer tot un procés d'investigació dels fets. Així, en el cas del professor de Filosofia i Lletres, no se'l va apartar fins que no es va tancar el procediment disciplinari.

Zapater ha explicat que la denúncia es va iniciar el març del 2022 amb dues peticions d'activació de la Comissió Tècnica Assessora (CTA) de l'Observatori d'Igualtat de la UAB, que es van acabar unificant perquè eren contra el mateix professor, i que va ordenar obrir un expedient disciplinari el setembre del 2022, que va finalitzar aquest febrer del 2023 amb la suspensió del professor. Ha detallat que la primera petició la van fer un conjunt de doctorandes per "mala praxi en la tutorització de la tesi doctoral" d'aquest professor, i la segona petició era per assetjament per part d'una persona que havia estat doctoranda del mateix professor.

D'altra banda, Freixas ha afirmat que, des que van tenir coneixement d'aquestes peticions, des de la facultat van prendre dues mesures: desdoblar l'assignatura que impartia aquest professor; i afegir una altra professora més per a aquesta matèria per tal de "vetllar perquè es fessin bones praxis docents". Amb tot, ha assegurat que el professor de filologia no va fer classe des del setembre del 2022 fins al gener del 2023 per "motius personals" i que al febrer va tornar a la docència fins que se li va comunicar l'expedient disciplinari. Quant al cas del catedràtic de Física, han assegurat que no se'l va poder apartar perquè es va obrir la via penal davant la gravetat dels fets: "Si hi ha indicis de delicte, l'obligació de l'ordenament és que deixem en suspens el procediment administratiu, i que fins que no hagi finalitzat el recorregut penal, nosaltres no podem tornar a obrir l'expedient".