La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha suspès "provisionalment de les seves funcions" un catedràtic de física, Àlvar Sánchez, condemnat per assetjament sexual a una doctorant a qui dirigia la tesi. L'Audiència de Barcelona ha ratificat la sentència per assetjament sexual en l'àmbit de la funció pública a aquest professor, el condemna a un any i mig de presó i a nou d'inhabilitació i li prohibeix apropar-se a la víctima i comunicar-s'hi, segons publica elDiario.es. Tot i la condemna, el professor ha continuat anant al centre, segons fonts de la UAB, encara que, en un comunicat enviat aquest dimarts per la universitat informa que aplicaran "de manera immediata mesures cautelars, atesa la gravetat dels fets provats" i assegura que fins ara no podia actuar.

En el comunicat, la UAB indica que la sentència judicial que condemna el catedràtic deriva "directament" de l'activació del protocol de la universitat per prevenir i actuar contra l'assetjament sexual i la violència masclista i assegura que ha acompanyat la víctima durant el procés i n'ha evitat "en tot moment la revictimització". L'Observatori per a la Igualtat va activar la Comissió Tècnica Assessora (CTA) quan la víctima hi va recórrer per denunciar els fets, el 2018. La comissió va traslladar els fets a la Fiscalia, ja que el cas podia ser tractat per la via penal. Segons explica el comunicat de la universitat, un cop el cas va passar a mans de la justícia, la UAB va quedar-ne a disposició i va deixar l'expedient disciplinari en suspens. 

Dos anys de tocaments i abús sexual

Segons apunta la sentència de fa un mes, durant dos anys el catedràtic va fer tocaments, xantatge emocional i proposicions sexuals a la noia. La víctima, de 22 anys en el moment dels fets, va acabar patint una crisi d'ansietat, després de rebre diàriament preguntes com: "No tens ganes de dutxar-te amb mi?". "Tens ganes d'estar nua amb mi?", segons revela el diari esmentat. L'escrit indica que el professor va aprofitar la seva ascendència acadèmica i el poder que exercia sobre la víctima per perpetuar l'assetjament sexual. Amb tot, la sentència no és ferma, ja que la pot recórrer al Suprem. 

L'escrit afirma que el catedràtic va fer tocaments per dins del sostenidor, al cul i a les cuixes de la doctoranda. També li demanava que li ensenyés les calces i, a més, li feia petons sense el seu consentiment. "Ara no em ve al cap la paraula correcta", li deia mentre treballaven. "Si et toco el cul, segur que em vindrà al cap", afegia. Era aleshores quan la tocava, i llavors continuaven treballant. La decisió assegura que "la víctima tenia un únic objectiu: acabar la tesi al més aviat possible perquè acabés la relació, i permetia aquests tocaments". A més, afegeix que "l'acusat es va aprofitar de la timidesa de la víctima i de la seva incapacitat per a mantenir-se ferma i impedir que aquests fets passessin". 

 

Xantatge emocional 

Tot va començar el setembre de 2016, amb unes abraçades que semblaven innocents, però després van anar a més. Durant les reunions de seguiment, el catedràtic l'abraçava cada cop que obtenien un bon resultat, posteriorment van començar els tocaments. Quan la jove manifestava que estava incòmoda ell defensava que era molt afectuós amb tothom. Cada cop que ella posava distància amb el catedràtic, ell es posava a plorar i al·legava que se sentia molt malament per la pèrdua del seu fill i per l'actitud freda de la doctoranda. El catedràtic afirmava que ella en realitat estava enamorada d'ell. Quan la doctoranda ho negava, ell es disculpava i li demanava que no comentés res del que havia passat.

Aquests assetjaments es van traslladar als congressos als quals tots dos assistien. El catedràtic convidava la jove a la seva habitació, tot i que ella s'hi negava. En algunes ocasions assegurava que era per preparar les conferències que havien de fer. Altres vegades afirmava que estava trist i la convidava “per parlar”. L'assetjament va anar en augment i fins i tot va provocar que la doctoranda rebutgés anar a un congrés al Japó. A part d'assetjar-la quan compartien espais, també li enviava missatges de Whatsapp de manera insistent preguntant-li si el trobava a faltar. 

Dimiteix la responsable d'Igualtat de la UAB

La revelació del cas ha provocat que la responsable d'Igualtat de la Facultat de Ciències, la doctora en física Gemma Garcia, hagi presentat la dimissió aquest dimecres davant la “total pèrdua de confiança” en l'actual equip de govern de la Universitat, segons avança elDiario.es. A la carta de comiat, Garcia ha criticat la gestió que la universitat ha fet del cas i, en especial, condemna que no s'hagi apartat el catedràtic fins que un reportatge no ha destapat el cas.

“No puc sinó mostrar la meva incomprensió i la meva ràbia per no haver estat capaç de ser tan convincent com un article al diari de la necessitat d'erradicar aquest professor de la nostra facultat”, ha assegurat a l'escrit.