Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat parcialment la raó a un pare de l'Institut Escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme, que demanava que la seva filla tingués un 25% de l'educació en castellà al seu centre. Emparant-se en la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans del passat mes de maig, que avalava la legalitat del requisit d'un 25% de castellà a les aules de les escoles catalanes, el TSJC atorga a l'alumna el dret a fer, a més de l'assignatura de castellà, "una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística" en castellà, tal com denuncien des de Plataforma per la Llengua. Aquesta associació ha anunciat que presentarà un recurs contra la decisió del TSJC per evitar la imposició del 25% en aquest centre del Maresme.
Es tracta de la primera sentència que recull l'aval que el Tribunal d'Estrasburg va donar al 25% de castellà a les escoles catalanes el passat mes de maig, que, com denuncien des de la Plataforma, ja ha marcat jurisprudència a l'Estat espanyol. El text, d'altra banda, també dona per bona la sentència del Tribunal Suprem d'aquest mes de juliol que instava el Departament d'Educació a incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques, ja que considerava una discriminació contra la llengua cooficial la presència només del català. Per a l'entitat, la decisió judicial deixa clar que es podrà imposar més castellà als centres educatius a partir de les recents resolucions del TEDH i del Suprem.
En la sentència d'aquest dilluns, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC sosté que el model lingüístic del centre no assegura una presència suficient del castellà en l'activitat docent. La decisió del tribunal considera que restringir-lo pràcticament a la seva assignatura específica vulnera el principi d'equilibri que ha de regir entre les dues llengües oficials. Tot i que la decisió rebutja l'anul·lació del projecte lingüístic del centre, conclou que el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà continua vigent tot i la normativa aprovada pel Parlament l'any 2022 per evitar l'aplicació dels percentatges. Per aquesta raó, determina que la presència de la llengua castellana s'ha de materialitzar amb alguna matèria més en aquesta llengua, que especifica que ha de ser troncal o anàloga.
Imposa el castellà a tota l'aula
El TSJC reconeix, amb la decisió, "el dret de la part actora a què rebi, juntament amb els seus condeixebles, una ensenyança que inclogui el castellà com a llengua vehicular". D'aquesta manera, obliga que sigui tota la classe on sigui present aquesta alumna a rebre més classe en castellà, tot i que la resta de famílies no ho haguessin demanat o volgut. De fet, en la seva argumentació, el TSJC considera que, amb el projecte lingüístic del centre, que estipula que es treballa en català en totes les àrees excepte en llengües estrangeres i castellana, "ni tan sols sembla que puguin complir-se raonablement els objectius sobre ús lingüístic i curricular del castellà fixats en la nova legislació catalana de 2022". En l'escrit, la sala va més enllà, i de fet qualifica les normes com "inconstitucionals" tot i que el Tribunal Constitucional encara no s'hagi pronunciat respecte dels recursos que pesen sobre elles.
El tribunal afirma que "s'ha de donar una situació d'equilibri entre una llengua base que serveixi de guia a l'ensenyança, en aquest cas, l'ús del català, i entre la llengua comuna a tots els espanyols, que és el castellà, puix ambdues estan en peu d'igualtat i l'ús d'una no pot comportar l'exclusió de l'altra". Reiteren, però, que el projecte educatiu del centre no garanteix una "presència adequada ni ajustada a la legalitat vigent" de la llengua castellana en l'ensenyança i que s'han d'adoptar "les mesures idònies per garantir el dret de l'alumne a rebre ensenyança en castellà".
Posar la defensa del català al centre de la lluita educativa
Segons l'entitat, "la sentència no només és un atac més contra l'escola en català, sinó que és la primera sentència que evidencia que, a través de les sentències del TEDH i el Suprem, els contraris a la normalització del català tenen una nova via per imposar més castellà als centres educatius". Denuncien que decisions com aquesta busquen "rebaixar el coneixement de català entre la població, fer encara més prescindible la llengua catalana i avançar cap a una societat en què es pugui viure amb tota normalitat en castellà" i emmarquen el pronunciament del TSJC en "l'operació d'estat per residualitzar la llengua pròpia del territori". A més, assenyalen que aquesta ofensiva també pretén "desgastar el model lingüístic del sistema educatiu" tot ignorant "qualsevol voluntat democràtica" del Parlament.
Davant d'aquests fets, l'entitat "fa una crida a convertir la defensa del català en una prioritat compartida de les lluites educatives del nou curs: és indispensable per a la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el futur del català", asseguren. Plataforma per la Llengua alerta que, sentència a sentència, "s'intenta desmantellar un model que, malgrat no aplicar-se en molts casos com tocaria, ha estat avalat socialment i democràticament, i considera que ha arribat el moment d'articular una resposta col·lectiva, sostinguda i transversal abans no sigui massa tard".