Naim Smaili és un jove tiktoker i cantant català nascut a Avinyó (Bages). En els últims mesos s’ha fet viral a les xarxes per versionar i interpretar amb humor cançons del cançoner infantil català. La seva intenció és fer burla del racisme actual que hi ha present a Catalunya amb mítics temes de la cultura infantil musical. Alguns dels seus hits més sentits són: “El cargol ja no treu banya”, “En Joan petit ja no balla” o “En Mohamed ha matat en Patufet”. Els seus vídeos destaquen per frases com: “El cargol ja no treu vi, l’ha aixafat un marroquí”. Actualment, ja acumula més de 100.000 seguidors a les xarxes. Un noi de família marroquina que treballa com a vigilant de seguretat i que en el seu temps lliure aprofita per generar contingut a les xarxes socials amb els amics. En un inici ho va començar fent en castellà, però a la que ho va provar en català i va veure la rebuda per part del públic ha decidit passar-se directament al contingut íntegrament en català. Una nova tendència que ha agrupat a catalans i marroquins de totes les edats.
Com va començar tot? En quin moment decidiu juntament amb els teus amics versionar els cançoners infantils i gravar-vos per penjar-ho a les xarxes socials?
Al final són cançons amb les quals hem crescut, ja que tots els del grup hem nascut aquí, i com que són cançons que no tenen un ritme com tal… vam dir: "Doncs anem a versionar-les una mica, canviant el ritme, fent-les una mica més modernes…". I, d’aquesta manera va sorgir, així ho vam començar a fer.
Jo sempre, des de petit, havia pensat que arribaria a ser alguna cosa de gran.
I la idea va sorgir al cotxe, on graveu els vídeos?
Sí. Bé, sempre que agafem el cotxe per anar, per exemple, a la platja o a qualsevol lloc, de música posem una base i ens posem a cantar. No ho gravem, però ens posem allà a inventar-nos un idioma o dir coses amb gràcia. I vam dir: "Per què no provem de fer cançons que ja estan fetes i donar-los aquesta paròdia, aquest canvi?" I, així va sorgir.
El vostre objectiu inicial era buscar la fama, sabent que no s'havia fet això fins ara? O bàsicament ho pujàveu i ja està. És a dir, pensàveu que arribaríeu a la gent?
Jo sempre, des de petit, havia pensat que arribaria a ser alguna cosa de gran. No tan ràpid i amb un boom tant de cop com ha sigut ara, però m’ho esperava. Els meus col·legues pensaven, que era només per riure, inclús en alguns vídeos els hi feia vergonya sortir. Pel motiu de: “ostres, què pensarà la gent, què dirà la gent…” però ara és com si res. Han vist que la gent s'ho pren bé, que a la gent li agrada i hem tirat endavant.
Ha sigut tot tan ràpid, que en dues setmanes ja estava cantant al Cabró Rock.
En teoria és com un projecte dels teus amics, però la cara visible al final ets tu, no? Perquè molts cops ells es tapen, com ja es veu, i el que acaba sortint a càmera ets tu.
Els meus amics es tapen perquè no és el seu objectiu. O sigui, ells prefereixen fer els cors sense que es vegin i donar jo la cara, per dir-ho d'una manera. Si han d'insultar, m'acabaran insultant a mi, si han de criticar, m'acabaran criticant a mi. Però jo dono la cara perquè és el que sempre m'ha agradat. A mi no em fa vergonya.
I us esperàveu aquesta rebuda? T'imaginaves que al final acabaries cantant en discoteques o fins i tot a festivals com el Canet Rock o el Cabró Rock?
No, no m'esperava que arribaria a cantar en aquests llocs, perquè pensava que tot tenia el seu procés… Però ha sigut tot tan ràpid que en dues setmanes ja estava cantant al Cabró Rock. I és una experiència molt bona, la veritat.
La lletra de les cançons és el que a la gent li ha agradat més. Aquest toc humorístic, que és fer del racisme humor, és el que crida l'atenció.
Com va sorgir? Qui t’ho va proposar?
M'ho va proposar el productor de Figa Flawas. Es va presentar i em va dir: "T'animes a cantar aquest dia?" I jo vaig dir que sí, m'hi vaig tirar de cap sense saber els nervis que passaria, sense ser conscient que hi hauria trenta mil persones allà… I va ser increïble. I vaig dir: "Si no ho faig ara, no ho faré mai".
I què creus que és el que més ha arribat a sorprendre dels vostres vídeos i ha agradat més a la gent d'aquestes versions?
La lletra, sobretot. La lletra de les cançons és el que a la gent li ha agradat més. A més, de la manera en què canto, el ritme i el gir aquest que li donem, aquest toc humorístic, que és fer del racisme humor, és el que crida l'atenció. I si a més veus una persona d'origen marroquí cantant sobre un Mohamed que ha matat en Patufet, això crida encara més l'atenció. És com que marca la diferència sobre el que està passant.
Molts s'han sorprès perquè la llengua que utilitzeu tu i els teus amics sigui la catalana. Com és?
Se sorprenen perquè veuen una persona d'origen marroquí o amb un to de pell diferent i ja es pensen que ha de parlar castellà o ni això, que parla àrab i ja està. Però nosaltres sempre hem parlat català. Venim d'un poble molt català, hem crescut parlant el català i tota la vida ho hem fet tot en català. O sigui, en una altra llengua no ho podem fer. Ho podríem fer en àrab, clar, però tampoc el dominem tan bé com dominem el català.
Jo penso que nosaltres cantant i versionant aquestes cançons, donem visibilitat a la gent que encara no ha obert els ulls.
Creus que una altra persona que fos de família totalment catalana, amb un to de pell més blanca, hagués decidit fer aquests vídeos com tu, hauria arribat a tenir la mateixa fama?
Jo penso que si jo, per exemple, hagués vist vídeos d'alguna persona catalana fent el mateix que jo, jo riuria. Jo m'ho prendria amb humor, riuria perquè sé que és una persona que ho està fent amb humor, si ho està penjant és perquè ho està penjant amb humor i no té cap mena d'inconvenient. Però sé que altra gent pensaria: "Ah, mira, aquest és racista, aquest ho està fent d'aquesta manera, per criticar-nos o per riure's de les persones marroquines…". I no, jo penso que és totalment diferent, però malauradament seria així, que la gent pensaria d'aquesta manera. Penso que no hagués tingut gaire èxit, la veritat.
Diuen que m'estic enfotent de la cultura i que estic canviant les lletres.
Creus que l'estil de vídeos i humor que heu fet han aconseguit canviar la visió de la població catalana cap a la població magrebina que hi ha aquí a Catalunya?
A veure, jo penso que nosaltres cantant i versionant aquestes cançons, donem visibilitat a la gent que encara no ha obert els ulls. De la manera en què tots puguem conviure junts, podem treballar junts, que no perquè et vegin pel carrer vestit amb gorra i anant amb patinet t'han de jutjar. Penso que és una manera de canviar el pensament de la gent.
Per què la majoria dels comentaris que heu rebut, quins han sigut? Més aviat positius o negatius?
Els comentaris han sigut més positius que negatius. Hi ha una petita minoria de gent que no li entra al cap que jo he crescut amb aquestes cançons, que tots hem crescut amb aquestes cançons, i que diuen que m'estic enfotent de la cultura i que estic canviant les lletres. Però el que no entenen és que jo he crescut amb aquestes cançons. Però és una petita minoria que no em fa falta contestar perquè ja contesten els que de veritat saben el que faig i els agrada el que faig.
Estic molt content amb el públic català perquè són molt familiars.
Quina és la idea de cara al futur? Continuar versionant cançons del cançoner català o crear música pròpia?
De cara al futur tinc pensat fer cançons pròpies amb la meva pròpia lletra, com la de "Joves Catalans", que és una cançó que vaig fer totalment jo. Li vam canviar inclús el ritme i tot, i va ser una cançó molt maca, perquè és el que vivim dia a dia. I de cara en endavant vull continuar fent les versions en català. Per exemple, en l'època de la castanyera, doncs cantar la de la castanyera, però versionada. A Nadal, cantar una nadala, versionada també. I alhora també traient cançons més sèries amb la meva pròpia lletra.
I tot versionat amb l'humor aquest, no?
Sí, intentant combinar una mica de tot, des de lletres d'amor fins a lletres d'antiracisme, demostrant que tots som iguals. Al final, estic molt content amb tot això que està passant. Estic molt content amb el públic català perquè són molt familiars.
S'espera algun nou hit, alguna nova cançó d'aquí poc? Quan serà la pròxima, més o menys?
Ara, el més top que tinc fins al moment és el dia 10 de març a la Sala Apolo d'aquí Barcelona, del 2027. Estarem allà i a veure què tal. I la cançó amb la que estem treballant és la del "Sol, solet". I més endavant, "La masovera" i el que vagi sorgint.