Donald Trump va felicitar la tripulació després de culminar la seva missió a la Lluna amb un amaratge perfecte en aigües del Pacífic. El president dels Estats Units ho va fer a través d’un missatge publicat a la seva xarxa social, Truth Social.  “Enhorabona a la gran i molt talentosa tripulació d’Artemis II! Tot el viatge ha estat espectacular, l’aterratge ha estat perfecte i, com a president dels Estats Units, no podria estar més orgullós! Espero veure’ls aviat a la Casa Blanca. Repetirem la missió, i després, Mart”, ha escrit el president, que només havia interactuat un cop amb la tripulació en directe durant tota la missió. Va ser el 6 d’abril, quan va felicitar els astronautes després que van arribar al costat ocult de la lluna. “Estic molt orgullós del que heu fet tots vosaltres”, va reconèixer Trump en una conversa directa amb els tripulants. “Sou un equip increïble, que ha fet possible tot això i ha inspirat el món sencer”, va afegir el president, que també va aprofitar per treure pit dels avenços que ha suposat la missió Artemis II en el context de la cursa espacial amb la Xina i va apuntar cap als pròxims objectius de la NASA: “Aquesta vegada no deixarem només petjades, sinó que construirem una base i anirem directament cap a Mart. Els Estats Units no tindran rival a l’espai ni en cap dels àmbits en què estem treballant, i continuarem liderant aquest camí cap a les estrelles, aquest viatge increïble”, va concloure.

Retallades de pressupost selectives

Les paraules de Trump refrenden les intencions estratègiques de la seva administració respecte a la NASA i les exploracions espacials. El govern federal pretén retallar el pressupost de l’agència espacial nord-americana en 5.600 milions de dòlars, el que representa al voltant d’un 23-24% del pressupost total. Dins d’aquest retall general, el conjunt del programa científic patiria una reducció de 3.400 milions de dòlars, és a dir, prop del 50%. Els retalls afectarien els projectes d’astrofísica, ciències de la Terra, Heliofísica i ciències planetàries, que significa la cancel·lació d’una quarantena de missions científiques, inclosa una missió costosa per recuperar mostres de Mart que la Casa Blanca ha qualificat de “despesa supèrflua”. Però, contràriament, Trump ha decidit augmentar exponencialment el pressupost pels programes d’exploració tripulada específics, com el programa lunar Artemis (mil milions de dòlars més), el Base Lunar per establir la presència permanent en el satèl·lit (175 milions de dòlars addicionals), o les missions a Mart (sense retalls), el que reflecteix l’estratègia de prioritzar els èxits visibles i de gran impacte mediàtic enfront de la investigació científica més sofisticada però menys visible.

La NASA, eufòrica

La NASA, per la seva part, s’ha mostrat eufòrica en les declaracions dels seus principals responsables. “Els Estats Units ha tornat a enviar astronautes a la Lluna i a portar-los de tornada sans i estalvis. Sincerament, encara estic sense paraules. Anava a dir: acabo de veure una cosa que he somiat des de la infància; ara mateix no puc creure el que acabo de veure. He esperat tota la vida per veure això i ara, com a administrador de la NASA, no podria estar més orgullós”, va expressar Jared Isaacman, que va anar a acompanyar el rescat dels astronautes en el Pacífic, als que ha batejat com a “ambaixadors de la humanitat a les estrelles”. L’administrador associat de l’agència espacial, Amit Kshatriya va firmar que “fa 53 anys, la humanitat va deixar la Lluna; aquesta vegada hi tornem per quedar-nos. Hem d’acabar el que ells van començar i centrar-nos en allò que va quedar pendent... No es tracta de plantar banderes i marxar, sinó de quedar-nos”.  En una roda de premsa en el Johnson Space Center de Houston, Kshatriya va voler destacar el paper dels equips que han fet possible la missió. “Demà sentireu els astronautes, però aquesta nit pertany a l’equip que va construir la màquina en què han viatjat”, va afirmar, en reconèixer la tasca d’enginyers, tècnics, controladors de vol i personal de recuperació implicats en el projecte. Kshatriya va assegurar que “el camí cap a la superfície lunar continua obert” després d’aquest pas i que “la feina que queda al davant és més gran que la que ja s’ha fet”.

Lori Glaze, responsable del programa Artemis, va celebrar el retorn segur de la tripulació i va destacar que la missió marca l’inici d’una nova etapa. “Vam enviar quatre persones a la Lluna i les hem portat de retorn a la Terra per primer cop en més de 50 anys”, va afirmar Glaze, que va afegir que aquesta és “la primera de moltes expedicions” futures. Per la seva banda, el director de vol, Rick Henfling, va destacar els bons resultats tècnics de la missió. La nau va recórrer més de 700.000 milles (1,13 milions de quilòmetres), va assolir una velocitat màxima de 24.664 milles per hora (uns 39.700 km/h) i va completar una trajectòria d’entrada de 1.957 milles (uns 3.150 quilòmetres). Tot i això, l’amaratge es va produir a menys d’una milla (menys d’1,6 quilòmetres) del punt previst. “Ha estat un dia realment espectacular per a la NASA i per a tots els nostres socis internacionals”, va afirmar Henfling, quien també va assegurar que els astronautes de la missió Artemis II es troben “contents, sans i a punt per tornar a Houston”.