El Tribunal Suprem començarà el seu curs judicial amb els indults dels presos polítics sobre la taula.

Des que el 23 de juny els presos polítics van sortir de la presó, que va començar l'ofensiva va declarar nul·la la mesura de gràcia del govern de Pedro Sánchez, signada pel Rei i sense objeccions per part del Tribunal Suprem. L'indult, que perdona la pena de sedició i per la qual estaven a la presó, és reversible, en els casos que hi hagi indicis de reiteració del delicte. Però, a més, Ciutadans, Vox i el PP, van començar una ofensiva per revocar-los amb els recursos que es van presentar a principi de l'estiu.

La paraula la torna a tenir ara el TS. Els antecedents de revocació d'indults són pocs, el tràmit llarg, i la poca jurisprudència, no només obstaculitza la possible revocació, sinó que la dificulta.

En el cas que s'agilitzés tot, la resposta del Tribunal Suprem no s'espera fins a finals d'aquest any, però fonts de l'alt tribunal, apunten a El Nacional, que el més probable és que es trigui un any a resoldre els indults. Un cop presentats els recursos, el Tribunal Suprem ha donat veu a l'Advocacia de l'Estat que ha de presentar-hi al·legacions si ho veu oportú. I després cal resoldre tot l'expedient. De moment la sala tercera del Tribunal Suprem ha refusat les mesures cautelars que van demanar els tres partits que van presentar els recursos, que tenien l'objectiu de retornar els presos polítics a la presó. Ara mateix, però, el procés està en pausa pendent de rependre's després de les vacances i a l'espera de l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre els recursos presentats. 

El poder de la Sala Tercera

Com més estabilitat política, més probabilitat hi ha que es mantinguin els indults. La Sala Tercera del Tribunal Suprem està formada per 32 magistrats experts en cada una de les matèries del Contenciós administratiu. És l'encarregada de jutjat els actes del govern espanyol, com els indults. 

Tot i basar-se en criteris jurídics, tenen molt el compte el context polític. Una situació sense tensions i encaminada al diàleg, reafirmaria els indults i el rebuig als recursos. Però més crispació i sortides de to dels presos polítics, els podria retornar a la presó amb la revocació dels indults.

Però no tot és blanc o negre. La Sala podria entrar en un temps mort, i sense mullar-se ni decantar-se cap a una banda o una altra, podria demanar de nou a l'executiu de Pedro Sánchez, que tornés a formular les argumentacions per les quals s'ha de donar els indults als condemnats pel procés.

Algunes fonts parlen d'un gairebé empat tècnic ara mateix pel que fa a les posicions sobre els indults. Meitat del tribunal a favor de mantenir-los i meitat pensant en tombar-los.

El recurs del cas del Kamikaze va prosperar amb 19 vots a favor i 17 en contra. 

L'estabilitat política, i en aquest cas, com evolucioni la taula de diàleg i els actes de la Diada Nacional de Catalunya, seran un dels termòmetres del Tribunal Suprem abans d'entrar a valorar els indults. 

 

Presa de possessió del president de la Sala Tercera, César Tolosa - Tribunal Suprem

L'oposició dels partits polítics i la jurisprudència

De moment sembla que el vern espanyol no tem per la revocació dels indults. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va qualificar aquest estiu en una entrevista com a "bastant improbable" que el Suprem tombés la mesura de gràcia. Tampoc contempla aquest extrem la ministra de Defensa i exmagistrada d'aquesta mateixa Sala que ara ha de resoldre, Margarita Robles

Es basen en la jurisprudència existent i en el fet que els recursos dels partits polítics no estan legitimats per no formar part del procés d'indults. De moment, totes les mesures que s'han demanat des dels partits s'han rebutjat. De fet, el mateix Suprem va donar un toc d'atenció a Vox, quan, sense que ningú li demanés, va presentar el seu informe sobre els indults. El TS va argumentar que no formaven part d'aquest procés. Un punt clau per si ara poden objectar o no perquè es revoqui la mesura de gràcia. 

Però la qüestió sobre si els partits polítics estan legitimats a recórrer els indults que concedeix el govern, encara no està resolta.

El precedent del 2014

Però el 2014, la Sala Tercera del Tribunal Suprem, va impedir al PSOE recorre l'Amnistia Fiscal. Tot i que no hi ha posicionament i que la Sala Tercera mai s'ha pronunciat, són conegudes les reticències del Tribunal Davant els recursos dels partits polític. Segons el TS el fet que els partits siguin el canal de la participació política i concorrin a la formació de la voluntat popular, no és suficient per a legitimar-los perquè impugnin qualsevol activitat administrativa. 

Segons la sentència del 2014, que la mesura que s'impugna pugui repercutir, directament o indirectament, però de manera efectiva i acreditada en la mateixa esfera del partit polític i no d'una manera hipotètica, abstracta, general o potencial. En aquest punt, el recurs que sembla més encertat és el de Ciutadans, que no s'ha presentat pel partit, sinó pels diputats del Parlament de Catalunya, amb Arrimadas al capdavant, que van viure en primera persona els plens del parlament i les decisions de la mesa prèvies i posteriors a l'1-O.

En la majoria dels recursos, el Tribunal Suprem no ha entrat en el fons i ha valorat la forma. El punt d'inflexió està en el cas del kamikaze condemnat a 13 anys de presó per provocar la mort d'un jove de 25 anys, el desembre del 2003. El recurs el van presentar els familiars de la víctima. I el Suprem el va acceptar i va revocar l'indult concedit pel govern de Mariano Rajoy.

En el cas del Kamikaze, l'alt tribunal entra en la forma per sentenciar que un indult és un acte discrecional del Govern que "exigeix, per disposició legal, L'especificació i el coneixement de les raons de justícia, equitat o utilitat pública". 

Comparant el cas amb el del procés independentista, el Govern va justificar la mesura de gràcia en els expedients per raons d'equitat pública i estan àmpliament fonamentats. 

Entre els arguments hi ha que si els 9 condemnats per sedició continuaven a la presó suposaven "un obstacle per la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l'Estat, així com un escull per la superació del conflicte que protagonitza la política catalana en l'última dècada". El govern espanyol afegia que, un cop analitzat el paper de cada un dels condemnats en la vida pública i l'escena política catalana, eren claus pe "l'esdevenir de les relacions entre Espanya i Catalunya".