Maneres meticuloses i un comportament impecable. Però a mesura que hi ha més confiança, augmenten també les faltes de respecte, es consolida com un expert en fer-te sentir culpable, ell sempre primer, les seves coses són més importants que les teves, fingeix que no t'entén, canvia de tema per desviar l'atenció i no assumir la responsabilitat que té. Podríem estar parlant d'un manipulador, un maltractador o una relació tòxica, però aquesta és la definició per excel·lència d'una persona narcisista.
I què passa si la teva parella és narcisista? "Esdevé una relació de parella desigual; per a la persona narcisista, ella i les seves necessitats importen més que les de la seva parella", destaca la psicòloga, professora de la UOC i directora de Cultura Emocional Pública, Mireia Cabero Jounou. En conversa amb ElNacional.cat, exposa que "la seva dificultat de connexió empàtica amb les altres persones li dificulta fer vincles afectius valuosos i de cures". D'aquesta manera, insisteix que "la parella queda relegada a una segona posició, perquè la persona narcisista es col·loca al centre de la relació, al centre de les exigències de ser cuidada, admirada i prioritzada".
Com es reconeix a un narcisista
Les relacions tenen alts i baixos i de la mateixa manera que és important escoltar les necessitats de la parella, també ho és que la teva parella escolti les teves. Però això no va només d'escoltar necessitats. Reconèixer un narcisista no és fàcil, però hi ha alguns trets distintius que poden ajudar. Cabero Jounou destaca, en primer lloc, l'autopercepció. És a dir, una excessiva prepotència, sentiment de superioritat i esperar que altres persones reconeguin aquesta superioritat. En segon lloc, menciona l'egocentrisme. Exagera els seus assoliments i talents i està molt en el focus en si mateixa, en èxits i bellesa.
També hi ha una necessitat d'admiració i necessitat de l'altre. La persona narcisista, exposa, té una excessiva necessitat de ser el centre de les converses i d'admiració i una excessiva necessitat de ser atès i cuidat per altres persones. Finalment, les relacions són difícils. La persona narcisista veu les altres persones com un mitjà per aconseguir el que vol, a més l'empatia és baixa i no hi ha reconeixement de l'altra ni de la seva vàlua com a persona. De fet, sovint sent enveja dels èxits de les altres persones.
Una parella d'esquenes / Unsplash
Amb aquestes característiques és fàcil de veure –des de fora– com podria ser una relació amb una persona narcisista. Des de dins, un garbuix de sentiments amb la dificultat afegida de posar-hi ordre. Però, com és una relació amb un narcisista realment? "Pot derivar en una relació tòxica, infeliç, dependent, desequilibrada, on la parella de la persona narcisista no trobarà fàcilment el seu espai autèntic en la relació i on la persona narcisista no trobarà el que necessita i exigeix". En la seva parella, un narcisista busca aplaudiments i un mirall on trobar reconeixement, autoestima, seguretat i admiració.
Evidentment, la convivència també és quelcom complex. "És difícil perquè acabes lluitant per tenir certa presència o protagonisme saludable dins la relació. En aquest context, construir una relació feliç, equilibrada i on tothom importa és difícil", puntualitza Cabero Jounou.
Per deixar una relació amb un narcisista no hi ha trucs. Les ruptures no acostumen a ser (mai) fàcils. En aquest sentit, la directora de Cultura Emocional Pública destaca que el protocol és el mateix: "amb valor i coratge, amb convicció, propòsit i sentit". L'objectiu ha de ser veure's fora d'ella. "Apreciant la llibertat de poder obrir-se a noves relacions més felices i més equilibrades".
El narcisisme és un trastorn mental
Un narcisista pot provocar greus conseqüències a la seva parella. Tot i que no deixa de ser un trastorn mental. "Els trastorns mentals són treballables per mitjà d'atenció psicològica o farmacològica –segons el cas i la simptomatologia– específica que permet en cada cas concret millorar la simptomatologia, canviar paradigmes de la vida i de relacionar-se i, consegüentment, fer canvis en profunditat que permeti a la persona poder viure més alliberada del trastorn i podent-lo gestionar".
Imatge principal: una parella / Unsplash