Els tècnics aragonesos que s'emportaran les pintures de Sixena per retornar-les al monestir d'Osca d'on provenen començaran a arribar aquest dilluns al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Així ho ha anunciat aquest divendres la consellera d'Educació, Cultura i Esport del govern d'Aragó, Tomasa Hernández, en una roda de premsa per informar dels passos d'ara, una vegada els tribunals d'Osca han dictat l'ordre definitiva per executar la sentència que obliga el MNAC a retornar les pintures murals en un termini de set mesos.
Els tècnics faran un aixecament fotogramètric —tècnica d'escaneig visual en 3D— de les sales on s'ubiquen les pintures i sol·licitaran l'accés a tota la documentació sobre el seu tractament i conservació —pel que fa a temperatura i humitat, en totes les ubicacions en què han estat, inclòs el període en què no estaven exposades sinó emmagatzemades— amb l'objectiu que després, quan estiguin al seu lloc d'origen, es prenguin les mesures adequades, tal com estableix el decret de mesures que acompanya la interlocutòria dictada per la jutgessa.
La consellera ha enviat una carta al MNAC i ha precisat davant la premsa que no es tracta d'una missiva per demanar autorització, sinó d'una comunicació, tenint en compte que ha acabat el període de compliment voluntari de la sentència i ara comencen a córrer els terminis establerts per la jutgessa per a l'execució forçosa, que responen al cronograma elaborat pel govern d'Aragó i que culmina en set mesos. Hernández ha asseverat que espera una col·laboració "real, efectiva i activa" i que no es posi "cap obstacle" als tècnics aragonesos.
Hernández també ha parlat amb la seva homòloga catalana, la consellera de Cultura Sònia Hernández, per comunicar-li la visita dels tècnics a partir de les 10.00 hores de dilluns. D'acord amb la responsable aragonesa, la consellera catalana li ha dit que no hi haurà "cap problema". De tota manera, la consellera aragonesa encara espera la confirmació del MNAC, si bé és un organisme, ha recordat, que no té "voluntat pròpia" més enllà de la dels seus patrons: Generalitat de Catalunya, Ministeri de Cultura, Ajuntament de Barcelona i diverses personalitats en representació de la societat civil.
Les tasques del cronograma ordenat per la jutgessa, que segons Hernández és "exigent però realista", estan "perfectament pautades". Si el MNAC vol aportar-ne un altre, té deu dies hàbils per fer-ho (amb la qual cosa ja serà al setembre perquè l'agost és un mes inhàbil), però, segons la consellera aragonesa, haurà de justificar les fites setmanalment, i amb les tasques a dur a terme: contractació d'assegurances, desmuntatge, embalatge o transport, entre d'altres.
L'Aragó no acceptarà "és impossible" per resposta
La consellera Tomasa Hernández també ha reiterat les amenaces habituals de l'Aragó amb aquesta qüestió i ha acusat el MNAC d'amagar un interès particular "sota el vernís de protegir una cosa única i universal". Així, ha afirmat que al museu català li causa "un dany", també econòmic, desprendre's del que és "la seva espina dorsal", unes pintures de gran valor i considerades per alguns historiadors la 'Capella Sixtina del romànic europeu'. Tot i això, Hernández ha asseverat que el MNAC està obligat a col·laborar amb informes per dir com executar el trasllat per minimitzar riscos, perquè el govern d'Aragó, ha dit, no acceptarà que es digui que és impossible. "Es pot fer", ha resolt Hernández, que ha insistit que això és "cosa jutjada". I ha advertit que el decret de la jutgessa ja avisa del que passarà si el MNAC no compleix amb la devolució: "Nosaltres ho executarem a costa d'ells". El govern aragonès de Jorge Azcón va demanar als jutjats l'execució forçosa de la sentència, davant les reticències del MNAC.
Polèmic final a un llarg periple judicial crític per a Catalunya
Després d'anys de periple judicial, en una qüestió que ha esdevingut qüestió d'estat a Catalunya per defensar el patrimoni que considera seu, la magistrada referma la fallada en favor del govern de l'Aragó que ja va confirmar el Tribunal Suprem aquest maig. Els tècnics de l'Executiu aragonès, que ara presideix el popular Jorge Azcón, podran accedir a les sales 16 i 17 del MNAC durant el temps que calgui per executar les tasques, estant tots dos espais tancats al públic. El museu també està obligat a donar tota la informació relativa a la conservació de les obres i a les condicions ambientals de la sala —temperatura i humitat relativa— per garantir-ne la "seguretat".
El MNAC ha defensat al llarg dels darrers mesos davant del jutjat que existeix una "incapacitat tècnica" per dur a terme el trasllat de les obres en els terminis que marca la llei "sense posar-les en risc". El museu sosté que existeixen riscs extraordinaris per a la integritat de les pintures murals si se sotmeten al moviment que implica el trasllat a l'Aragó, donat que extreure-les de l'ambient de preservació en què es troben podria fer que s'esmicolessin. La fragilitat de les pintures ve condicionada per l'incendi que van patir l'any 1936 a Sixena. Ara mateix, el que hi ha són restes calcinades que tenen un gruix màxim d'un mil·límetre, arrencades amb una tècnica denominada strappo, i muntades damunt d'un suport de fusta sobre una tela. Per tot plegat el museu no parla d'un mural sinó d'un artefacte format per diverses capes.