La identitat de les persones trans està protegida de la discriminació per la Constitució. Això és el que ha decidit, per primer cop de manera explícita, el Tribunal Constitucional espanyol. El BOE ha fet públic aquest dijous la sentència en la qual rebutja el recurs d'empara d'una persona que acusava una empresa de fer-la fora de la feina per anar vestida alguns dies amb faldilla i d'altres amb pantalons. Malgrat que no s'hagi pogut demostrar que la persona demandant fos discriminada per aquesta raó, l'alt tribunal ha reconegut que la doctrina existent sobre les qüestions de discriminació per identitat de gènere és "insuficient". És per això que els magistrats han considerat que el cas "té especial transcendència constitucional" i han emès una sentència on estableixen que la identitat de gènere i, concretament, la identitat trans, està inclosa en la llista de raons a partir de les quals està prohibit discriminar, és a dir, per l'article 14 de la Constitució.

Transcendència constitucional

Si bé la discriminació per raons de gènere, sobretot en l'àmbit laboral, gaudeix d'una àmplia jurisprudència i de lleis específiques, el TC encara no havia fixat cap precedent sobre la discriminació de les persones trans i les proteccions que els atorga la Constitució. D'acord amb la sentència, que parteix de la base que "sexe i gènere no són mútuament excloents, però tampoc són sinònims", reconeix que la identitat sexual de les persones trans està protegida per l'article 14 de la Constitució, segons el qual tots els ciutadans de l'Estat "són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". Concretament, els magistrats parlen "del seu vessant de la interdicció de discriminació de les persones per raó de la seva identitat de gènere", i que en aquest cas també afecta el dret a la "pròpia imatge" comprès en l'article 18.1. També estipula que l'expressió sexual, com ara el dret a escollir la vestimenta, està recollit en l'article 10, que té a veure amb "la dignitat de la persona" i "el lliure desenvolupament de la personalitat".

S'aprova la llei trans

El Consell de Ministres va aprovar dilluns passat l'anomenada llei trans, que reconeix l'autodeterminació de gènere. Es tracta d'una norma que despatologitza les persones trans perquè permet el canvi de nom en el Registre Civil sense informes mèdics ni psicològics. Amb la seva aprovació, el govern espanyol remet el text al Congrés dels Diputats perquè iniciï la seva tramitació i envia un missatge "contundent" en defensa del col·lectiu. "És una llei molt important que ve a continuar amb la tasca i la feina que aquest país va emprendre l'any 2005 amb la llei per al matrimoni de les persones del mateix sexe del president (José Luis Rodríguez) Zapatero", ha explicat la portaveu de l'executiu estatal, Isabel Rodríguez. S'ha aprovat en segona volta després de les discrepàncies amb el PSOE. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha exposat que el projecte de llei trans no inclou grans canvis respecte del text inicial i manté el dret al canvi de sexe legal en el registre sense informe mèdic ni psicològic a partir dels dotze anys i amb determinades condicions des dels setze de forma autònoma. A més, els menors de dotze anys podran canviar el nom en el DNI i ser tractats en el centre escolar conforme al nom escollit. "A la fi, i complint amb les persones LGTBI i amb el conjunt de la societat ho portem en segona volta, la llei trans arriba al Congrés abans de l'estiu com ens havíem compromès", ha dit Montero aquest dilluns en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. També ha insistit en el fet que cadascuna de les vides de les persones trans i LGTBI importen.