El Tribunal Suprem ha aplanat el camí per retirar el monument franquista de Tortosa, després d'inadmetre un recurs de cassació presentat per una entitat ultraespanyolista contra la retirada del monòlit. Segons ha avançat aquest dilluns Aguaita, l'alt tribunal va decidir el passat 14 de gener barrar el pas (judicial) a l'Asociación Cultural Despierta España contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia desestimat les seves pretensions. Ara, el Suprem considera que no s'han complert els requisits legals per a la revisió del cas en aquesta instància, i dona via lliure per a la retirada d'aquest símbol franquista de l'Ebre.
El conflicte jurídic, tal com recorda Aiguaita, se centra en la modificació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Tortosa. Concretament, en la modificació de la fitxa 154 del catàleg d'elements protegits, referida al monument commemoratiu dels morts del bàndol feixista a la Batalla de l'Ebre —que es va aixecar fa 60 anys. El canvi va ser promogut per l'ajuntament de la capital del Baix Ebre, aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre el novembre del 2020 i validat jurídicament el març del 2025.
La pilota passa a Justícia
L'entitat espanyolista volia anul·lar aquesta sentència d'ara fa un any, però els magistrats del Suprem han rebutjat el seu recurs. El rebuig s'ha fonamentat en la manca d'interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència. Segons la providència, l'escrit de l'associació presentava deficiències de fonamentació i es basava en una normativa urbanística catalana que queda fora de l'àmbit estatal. Com a resultat d'aquesta inadmissió, que té caràcter ferm, s'han imposat les costes processals a Despierta España. L'import màxim s'ha fixat en 2.000 euros més IVA a favor de la Generalitat, que s'havia oposat a l'admissió del recurs.
En una entrevista recent a El Periódico, l'alcaldessa de Tortosa, la republicana Mar Lleixà, es va mostrar confiada que la retirada del monòlit es produirà en aquest mandat i va demanar al Departament de Justícia que es preparés per a la decisió judicial: "L'únic que podem fer és pressió a la Generalitat perquè ho tingui tot preparat per a quan arribi la sentència, perquè això correspon a Justícia". D'altra banda, va descartar una nova consulta com la del 2016, que va tenir una participació molt baixa —inferior al 30%. En canvi, va recordar que la llei sí que avala la seva retirada: "No fa falta ni parlar-ho, la llei de memòria democràtica és molt clara. El que cal parlar és del que hem de fer després de retirar-lo: si reinterpretar-lo i quin seria el seu millor lloc". "Encara no tinc la meva opinió prou definida, en el sentit que penso que no s'ha d'oblidar el que va passar. No es tracta de treure'l i no fer res", va concloure.