El català és la llengua habitual dins de la majoria d’entitats del tercer sector social i també la més utilitzada per iniciar l’atenció als usuaris. Tot i això, la necessitat de garantir que les persones entenguin el servei provoca sovint el canvi al castellà o, en casos concrets, a altres llengües. Així ho recull l’informe Usos lingüístics en el tercer sector, presentat aquest dimecres pel CIEMEN, que descriu com a “predominant” la presència del català en la comunicació interna de les organitzacions.
Un ús majoritari, però poc formalitzat
Aproximadament tres quartes parts de les entitats enquestades afirmen que treballen internament sobretot en català, un percentatge que arriba al 80% si s’hi inclouen les que també el situen per sobre del castellà. En canvi, prop d’una cinquena part utilitza preferentment el castellà. Aquesta presència del català, però, no acostuma a estar regulada: menys de la meitat de les organitzacions disposa d’un protocol lingüístic escrit, mentre que la resta no en té, en desconeix l’existència o encara l’està elaborant.
El 60% inicia l’atenció en català
En el contacte amb els usuaris, un 60% de les entitats comença habitualment la conversa en català, un 20% ho fa en castellà i el 20% restant combina les dues llengües o s’adapta directament a la de la persona atesa. Quan l’usuari no entén el català, sis de cada deu organitzacions intenten mantenir-lo si hi ha una comprensió mínima, mentre que dues de cada deu passen immediatament al castellà per assegurar una atenció fluida. Segons l’estudi, el canvi es deu principalment a la voluntat de garantir la comprensió i només puntualment als hàbits o al perfil lingüístic dels professionals.
Les entitats valoren positivament el català com una eina d’inclusió i d’accés a oportunitats socials i laborals, però també reconeixen que prioritzar-lo pot dificultar l’atenció immediata en determinades situacions. L’afirmació que genera menys acord és que el català hagi de ser sempre la llengua inicial en l’acollida. L’informe també constata una distància entre les directrius de l’administració i la realitat quotidiana: poques organitzacions coneixen la normativa lingüística i la majoria assegura que no rep orientacions específiques o que les indicacions són insuficients i poc aplicables.
Manca formació per mantenir el català
Malgrat aquesta falta de suport, moltes entitats actuen com a pont entre les persones nouvingudes i els recursos per aprendre català, especialment a través de derivacions al Consorci per a la Normalització Lingüística. La majoria dels professionals, però, no ha rebut formació en gestió lingüística i reclama eines per afrontar el multilingüisme sense abandonar automàticament el català. Els autors adverteixen que la mostra no és representativa de tot el tercer sector català: Barcelona concentra el 40% de les entitats participants i Olot el 20%, mentre que la resta es distribueix entre diversos municipis i àmbits com la primera acollida, l’asil, els serveis socials i l’acompanyament sociolaboral.