L’activitat als serveis d’urgències dels hospitals públics catalans ha continuat a l’alça aquest 2025, amb un total de 3.930.476 visites, un 2,1% més que l’any anterior, segons dades facilitades pel Departament de Salut en una resposta parlamentària. L’augment consolida una tendència creixent dels darrers anys i s’inscriu en un context de pressió assistencial sostinguda que el mateix sector sanitari fa temps que denuncia. Els professionals del sistema fa temps que apunten que l’increment de la demanda no ha anat acompanyat d’una inversió proporcional en recursos, fet que agreuja la saturació dels serveis. En aquest sentit, el membre del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar Xavi Tarragón ja advertia el desembre passat en declaracions a ElNacional.cat que la situació a les urgències “és crònica”.

Pel que fa als temps d’espera, les dades mostren una estabilització respecte als darrers anys, sense millores significatives. En els casos més greus —nivell 1—, el temps mitjà entre el triatge i la primera atenció mèdica ha estat de 18,64 minuts el 2025, una xifra pràcticament idèntica a la del 2024 (18,78). En el nivell 2, l’espera també es manté en registres similars, amb 42,18 minuts de mitjana el 2025, davant dels 42,31 del 2024 i els 50,91 del 2023.

En els nivells intermedis d’urgència, els temps d’espera inclús han repuntat lleugerament i es mantenen per sobre de l’hora. Al nivell 3, el 2025 s’ha registrat una mitjana de 60,59 minuts, dos minuts més que l’any anterior (58,49), tot i que encara per sota dels 65,99 minuts del 2023. Una evolució similar es dona al nivell 4, amb 62,23 minuts d’espera el 2025, enfront dels 60,29 del 2024 i els 64,29 del 2023. Pel que fa als casos menys urgents, classificats com a nivell 5, la tendència és lleugerament a la baixa, amb 49,59 minuts de mitjana aquest any, respecte als 50,89 del 2024.


Pel que fa als reingressos al cap de 72 hores, les dades mostren una evolució desigual segons el nivell de gravetat. En el nivell 1 el percentatge ha estat de l’11,9% el 2025, per sobre del 10,9% del 2024 però molt per sota del 24,2% registrat el 2023. Al nivell 2, també s’observa un lleuger increment, amb un 8,4% el 2025 davant del 7,3% de l’any anterior, tot i que lluny de l’11,1% del 2023. El nivell 3 se situa en el 5% el 2025 (4,6% el 2024 i 6,1% el 2023), mentre que el nivell 4 es manté estable en el 0,9% els dos últims anys, per sota de l’1,2% del 2023. Finalment, al nivell 5, el percentatge és del 0,9% el 2025, lleugerament per sobre del 0,8% del 2024 i inferior a l’1,2% de dos anys enrere.

Un sistema saturat

Més enllà de les dades oficials, el personal sanitari insisteix que la situació de les urgències és estructural i es veu agreujada en períodes com la campanya d’hivern, quan els virus respiratoris disparen la demanda. Els professionals alerten que els serveis funcionen habitualment al límit i atribueixen aquesta saturació tant a la manca de recursos com a un sistema dimensionat per a una població inferior a l’actual, que ja supera els vuit milions d’habitants. A aquest desajust s’hi suma el dèficit de l’atenció primària, que dificulta l’accés ràpid al metge de capçalera i deriva molts pacients cap als hospitals, inclosos malalts crònics que no troben resposta adequada als CAP. Davant aquest escenari, el sector reclama més inversió per reforçar el conjunt del sistema i reduir la pressió sobre les urgències en moments crítics.