Almenys 6.742 persones viuen al carrer a Catalunya. Aquesta és la dada més impactant que es desprèn d'un estudi publicat pel Síndic de Greuges, davant la qual, la síndica Esther Giménez-Salinas ha reclamat que totes les institucions es posin d'acord i s'arribi a un "gran acord de país" per abordar aquesta situació que es continua agreujant, amb milers de persones en una situació d'extrema vulnerabilitat. La xifra de persones sense llar, però, podria ser en realitat més alta. La sindicatura va enviar un qüestionari a 84 municipis (aquells que formen part de l'AMB i també els que tenen més de 20.000 habitants) i 77 l'han respost, representant una població de 5.619.966 persones. El problema del sensellarisme, amb un augment del preu de l'habitatge exponencial en els últims anys, també ha aparegut en ciutats i pobles més petits on el problema no s'havia registrat i que no queda comptabilitzat en aquestes dades. De les 6.742 persones registrades, 4.290 viuen al carrer de manera aïllada i 2.434 en assentaments, un fenomen molt estès, ja que se'n registren 409 en el 52% de municipis que han contestat l'enquesta. Tot just aquest dimecres, la Fundació Arrels va aportar dades concretes sobre aquesta problemàtica a la ciutat de Barcelona.
En el conjunt del país, els homes representen el 87% de les persones sense llar i les dones, el 12%, segons les dades presentades pel Síndic de Greuges. Amb tot, les entitats que treballen amb persones sense llar adverteixen que les dones sovint estan infrarepresentades en aquestes xifres. Pel que fa a l'edat, un 20% es troben entre els 31 i els 40 anys i el 23%, entre els 41 i els 50. Poc més de la meitat (53%) es troben en seguiment dels serveis socials, 3.556 en total. La institució catalana rere aquest informe ha lamentat que sigui molt difícil radiografiar aquesta problemàtica, fet que ajudaria a trobar solucions,
El Govern no comparteix els controls d'entrada a l'aeroport
Davant d'aquest panorama tan complex, Giménez Salinas ha aprofitat una reunió de la taula institucional per abordar la realitat amb les institucions, tant representants del Govern com dels ajuntaments i també de les entitats del Tercer Sector. En aquest sentit, ha afirmat que el sensellarisme “afecta la totalitat de les poblacions” i ha constatat la “necessitat d'arribar a un acord de país” i treballar conjuntament perquè les respostes per pal·liar aquesta realitat cal que siguin “unitàries”. Per això, ha ofert la institució per fer d'intermediari i facilitar el diàleg. Durant la robada, els alcaldes, entre els quals Jaume Collboni, han reclamat més recursos que acompanyin la llei, que s'està tramitant al Parlament.
Des del Govern, la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo ha valorat la iniciativa de la sindicatura i ha reclamat també estratègies supramunicipals. “La crisi de l'habitatge té una cara crua. Moltes persones han perdut l’habitatge i estan en situació d'incertesa o de carrer. Hem de redoblar els esforços i crec que aquesta cimera arriba en un molt bon punt per repensar el marc d'acció del sensellarisme i fer-ho d'una manera coordinada”, ha reflexionat la titular del Departament. Preguntada per la decisió d’Aena de fer controls a les entrades a l'aeroport del Prat, Martínez Bravo ha resolt que no ha estat “consensuada amb la conselleria” i que no la comparteixen.