El cardenal dels Estats Units Robert Francis Prevost és el nou papa Lleó XIV. Missioner amb una llarga experiència al Perú, succeirà el papa Francesc. El cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, ha anunciat el seu nomenament amb la tradicional fórmula en llatí Habemus papam des del balcó de la basílica de Sant Pere, mentre que la fumata blanca que ha emergit de la xemeneia instal·lada a la Capella Sixtina a les 18.07 hores d'aquest dijous 8 de maig havia confirmat la seva elecció en el segon dia de conclave. El successor número 267 de Sant Pere ha estat escollit en la quarta votació pels 133 cardenals electors.
🔴 Fumata blanca: hi ha nou papa, DIRECTE | Última hora del conclave
De 69 anys, Prevost és afable, moderat i reservat. Va ser una de les grans apostes del seu predecessor, Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seva comissió per a Llatinoamèrica. Ara, s'ha convertit en el primer papa dels EUA i el primer papa agustí, després d'haver col·laborat estretament amb Jorge Bergoglio en els últims anys. Per a aquest conclave, ha entrat discretament en la llista de papabili, com una mena de sorpresa en mig d'altres grans noms —com el cardenal italià Pietro Parolin o el filipí Luis Antonio Tagle, entre molts altres—. El seu tarannà moderat el posiciona com a pont entre les faccions conservadora i reformista de l'Església, mentre que el seu ample coneixement d'Amèrica li ha valgut el suport dels cardenals del sud i del nord del continent.
A les 19.22 hores, el papa Lleó XIV ha sortit al balcó de la basílica de Sant Pere i s'ha adreçat en italià per primera vegada a les 150.000 persones congregades a la plaça, així com als 1.600 milions de catòlics d'arreu del món, per destacar el llegat de Francesc i resar per la pau. "Encara mantenim a les nostres orelles aquella tènue, però sempre valent, veu del papa Francesc beneint Roma", ha dit el nou pontífex, en les seves primeres paraules. D'ascendència espanyola i de nacionalitat també peruana, ha afegit unes paraules en castellà: "I si em permeten una paraula, una salutació... a tots aquells, de forma particular, a la meva estimada diòcesi de Chiclayo al Perú (...), on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe i ha donat tant per seguir sent església fidel de Jesucrist".
Les seves paraules han suscitat una gran ovació entre les desenes de milers de fidels, peregrins, religiosos, turistes i curiosos congregats a la plaça de Sant Pere del Vaticà, entre els quals s'han pogut veure nombroses banderes de països sud-americans com el Brasil, l'Argentina, Colòmbia o Xile. L'àrea ha estat protegida per un important protocol de seguretat, arribant fins i tot a tancar una part de la plaça Pius XII, la que precedeix la de Sant Pere. La reacció internacional no ha trigat a arribar: destaca com el president dels EUA, Donald Trump, ha considerat un "gran honor" que Lleó XIV sigui el primer papa nord-americà i ha assegurat que desitja reunir-se amb ell. "Enhorabona al cardenal Robert Francisc Prevost, que acaba de ser nomenat papa. És un gran honor saber que és el primer papa estatunidenc. Quina emoció i quin gran honor per al nostre país. Estic desitjant reunirem amb el papa Lleó XIV. Serà un moment molt significatiu!", ha escrit a la seva xarxa social, Truth Social.
Cal destacar el fet que Lleó XIV s'ha presentat al món amb tots els elements de la vestimenta papal que tenia a la seva disposició a la Sala de les Llàgrimes, a diferència de Francesc —que va optar per sortir només de blanc i amb la creu, sense esclavina ni estola—. Després de la seva elecció com a nou pontífex, Prevost ha acceptat el càrrec, ha comunicat el nom amb el qual vol ser anomenat i, segons la tradició, ha passat a aquesta sala propera que s'anomena així perquè és on els acabats d'elegir poden alleugerir la tensió. Hi ha tres hàbits llargs o sotanes de color blanc de diferent mida en funció de l'altura del nou papa, així com quatre vestimentes curtes de tipus sobrepellís, una musseta o esclavina de color morat i una estola porpra amb decoració daurada.
Nascut el 1955 a Chicago (EUA), va començar la seva carrera eclesiàstica amb el noviciat agustí de Saint Louis on, el 1981, va assumir els seus vots. Després arribarien els estudis de Teologia i un viatge de joventut a Roma per estudiar Dret Canònic. Després d'ordenar-se sacerdot el 1982, amb 28 anys, va ser enviat al que es convertiria en el seu segon país: el Perú, mitjançant la seva missió de Chulucanas, a Piura (1985-1986). Aquest seria el primer pas d'un llarg camí a Llatinoamèrica que va seguir el 1988 a la missió peruana de Trujillo, seleccionant vocacions agustines a ciutats amb Chulucanas, Iquitos i Apurímac i exercint altres rols durant una dècada en aquesta arxidiòcesi.
Qui és el nou papa Lleó XIV?
Però no tot és Llatinoamèrica. Prevost també acumula una dilatada experiència docent en el seu país, també com a prior general del Capítol Agustí de Chicago, fins que el 2014, des de Roma, el papa Francesc el va posar al capdavant de la diòcesi peruana de Chiclayo, com a administrador apostòlic. Un any més tard seria nomenat per Francesc bisbe de Chiclayo, i, des del 2018, va ser vicepresident segon de la Conferència Episcopal del Perú, afrontant entre altres coses la greu crisi pels abusos sexuals del grup Sodalicio de Vida Cristiana —dissolt enguany per Bergoglio.
El 2023, el pontífex argentí el va fer anar a Roma per fer-lo cardenal i nomenar-lo prefecte del Dicasteri per als Bisbes, el ministeri vaticà que elegeix els monsenyors de tot el planeta. Al capdavant d'aquesta poderosa institució, que controla una enorme xarxa de prelats arreu del món, va assistir també a les pugnes de Francesc amb els conservadors catòlics —plasmades, per exemple, amb la destitució del bisbe estatunidenc Joseph Strickland el novembre del 2011, deslleial amb la Santa Seu—. Bergoglio també el va posar com a president de la Pontifícia Comissió per a l'Amèrica Llatina gràcies al seu gran coneixement sobre la realitat i les perifèries del subcontinent.
L'elecció de Prevost, una novetat
El seu rol com a cercapromeses de bisbes i la seva experiència sud-americana fan que Prevost mantingui un contacte continuat amb la jerarquia eclesiàstica arreu del món, sobretot a Amèrica —on es concentren una bona part dels catòlics del planeta, uns 637 milions—. Ara bé, la seva elecció pontifícia resulta una novetat: no només perquè és un cardenal jove, de 69 anys, sinó perquè és el primer papa que arriba d'un imperi prou poderós com els EUA. Com ja hem esmentat, si bé és cautelós, s'ha pronunciat en la línia de Francesc: defensant la vida d'un clero "proper al poble", diametralment oposat a la figura d'un "directiu" o d'un "gestor". Pel que fa als abusos, ha reclamat l'obligació de "ser transparent i acompanyar les víctimes".
Ara bé, seguirà l'estil de Francesc? L'argentí va adoptar la senzillesa i va rebutjar la grandiloqüència, mentre que Lleó XIV ha optat per fer servir totes les vestimentes papals en la seva presentació al món. I pel que fa al magisteri, què farà? El seu predecessor va obrir portes impensables, com reforçar el paper de les dones a la Cúria, la inclusió de laics en el Sínode dels Bisbes, l'aposta pel retorn dels divorciats a la comunió, la benedicció de les parelles homosexuals... i ara Prevost haurà de dirigir aquesta obertura. Tampoc no se sap on viurà: tradicionalment, els papes resideixen en el Palau Apostòlic, mentre que Bergoglio va decidir viure a la Casa Santa Marta. Tornarà al palau? També haurà d'elegir els seus col·laboradors i decidir els seus primers viatges, així com fer front a un seguit de tensions geopolítiques que continuen amb l'apropament de l'Església catòlica a la Xina. De moment, només sabem que el nou Sant Pare ha avisat que "Déu estima a tothom incondicionalment".