Felip VI ha fet un discurs europeista i en defensa del dret internacional aquest dimarts, després de l'entrega de despatxos als nous jutges, en un acte a l’Auditoria del Fòrum de Barcelona, ple de familiars i d’autoritats, on ha faltat el president Salvador Illa, encara convalescent, tot i que ja es recupera a casa d’una infecció greu, que l'ha afectat la mobilitat de les cames. Aquest any, han recollit els despatxos 121 integrants -85 dones i 36 homes- de la 74a promoció de la carrera judicial.
En el seu discurs, el rei espanyol ha reclamat als nous jutges que exerceixin complint amb independència i respecte a les lleis i amb "una nítida perspectiva europea" i ha assegurat: "La vostra labor no estarà completa sense el dret internacional". Felip VI ha fet referència "al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'entrada del qual celebrem aquest any el 50è aniversari, a la Carta de les Nacions Unides i a altres tractats i convenis dels quals Espanya forma part". Un discurs clarament alineat amb Europa i enfront del trencament del dret internacional que vol imposar el president dels EUA.
Felip VI ha fet un discurs curt, continuista, sense cap crítica política, i repetint conceptes per als nous juristes. "Us heu de conduir sota els més estrictes paràmetres ètics i ser un exemple constant de rectitud". Només ha fet una frase en català per agrair la rebuda de les autoritats catalanes.
Crítica de la presidenta del Suprem
A l’acte, també han intervingut la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, i el director de l'Escola Judicial, Francisco Segura. Perelló ha tornat a fer un discurs crític amb les reformes judicials del govern espanyol del PSOE i ha demanat que es faci "comptant amb els professionals de Justícia". No ha amagat que "és una bona notícia la creació de 500 places de jutges, però no resolt el problema de fons. Es creen places, però no jutges. Cal cobrir les vacants i resoldre els problemes estructurals".
Perelló ha sigut clara: "El Poder Judicial no té pressupost ni competències per a augmentar el nombre de jutges. Tampoc per a dotar als que ja existeixen de mitjans suficients per a desenvolupar el seu treball. Per això, és necessària una planificació realista, inversió, pressupostos i cooperació institucional. La Constitució encomana al Consell General del Poder Judicial el govern dels jutges. Això comporta, a més de vetllar per la seva independència, ser un actor essencial en les reformes que concerneixen els jutges i a la seva funció jurisdiccional. I, per això, el Consell ha mostrat preocupació pels problemes que comporta la implantació de la nova llei dels tribunals d'instància."
Finalment, la presidenta del Poder Judicial també ha tingut unes paraules per a les víctimes dels accidents de tren d'Adamuz i Gelida, i el suport a l'equip judicial i forense que ha assumit les investigacions.
A la cerimònia solemne, han assistit la fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato; el ministre de Justícia, Félix Bolaños; el conseller de Presidència en funcions de president, Albert Dalmau; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la consellera d'Interior, Núria Parlon, la presidenta del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, entre altres autoritats. I també una autoritat d'Andorra.
Catalunya, el primer destí
Dels 121 integrants de la promoció, 54 han obtingut destí com a titulars d'una plaça en un Tribunal d'Instància (els nous òrgans que substitueixen als jutjats unipersonals) o com a jutges d'adscripció territorial. Els 67 restants seran nomenats jutges en expectativa de destí, segons estableix la Llei orgànica del Poder Judicial, quedant a la disposició dels presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, que determinaran on prestaran servei.
Novament, Catalunya és la comunitat a la qual aniran destinats més membres de la nova promoció: 39 nous jutges, un 32,2% del total. De la resta: 23 ocuparan el seu primer destí a Andalusia; 12 a Castella-la Manxa i altres 12 a la Comunitat Valenciana; 9 a Canàries; 7 en la Comunitat de Madrid; 3 a les Balears, Castella i Lleó, Galícia i la Regió de Múrcia; 2 a Extremadura i a Navarra; i 1 a Aragó, Cantàbria i La Rioja.
Precisament, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va anunciar, la setmana passada, que aquest 2026 el govern espanyol crearà, de forma excepcional, unes 500 places de jutges, 91 de les quals a Catalunya (que ampliarà la planta de 870 a 961 juristes) per fer front a la manca endèmica de jutges al nostre país -la majoria marxa al seu lloc d’origen, en complir el temps obligat al primer destí- i per fer front als canvis impulsats per la llei d’eficiència del servei judicials que s’està aplicant a l’Estat espanyol i “de forma progressiva” als jutjats de Barcelona, tot i que inicialment s'havia de culminar aquest gener.
El 70% són dones i de 29 anys
El perfil dels integrants de la 74a promoció de la Carrera Judicial és el d'una dona -representen el 70,25% del total i tornen a ser àmplia majoria, percentatge que es manté des de 1997- amb una edat mitjana de 29 anys, que ha emprat 5 anys i quatre mesos a preparar l'oposició i que no té familiars -fins al segon grau de consanguinitat- que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica, segons es recull en una enquesta realitzada per l'Escola Judicial.
La jurisdicció penal -incloent violència sobre la dona, menors i vigilància penitenciària- és la més atractiva per als nous jutges i jutgesses, ja que sis de cada deu trien aquest ordre quan se'ls pregunta per l'àrea en el qual els agradaria exercir en el futur. En segon lloc, apareix la jurisdicció civil -incloent família i mercantil- amb un 33,34% de preferències. Per a l'ordre contenciós administratiu es decanta un 2,88% i pel social, el 2,24%.
A la foto principal, el rei, amb Ángela Sanz Sanz, la primera de la promoció, i la presidenta del Suprem, Isabel Perelló / Foto: Carlos Baglietto