El magistrat Pablo Llarena ha acordat la inadmissió a tràmit de la recusació presentada contra ell, com a instructor de la causa sobre el procés independentista a Catalunya, per Carme Forcadell, en haver-se plantejat de forma extemporània, més de sis mesos després d'iniciar la investigació, i en "manifest frau processal".
El jutge creu que perseguia la inhabilitació dels integrants de la Sala II del Suprem per al posterior judici del cas, ja que, de tramitar la recusació, aquests jutges haguessin hagut de revisar prèviament gairebé tota la tasca de l'instructor, el que hagués compromès la imparcialitat de la majoria del tribunal per a l'enjudiciament del cas. El resultat hauria estat "una fallida completa de la competència enjudiciadora de la Sala", diu la interlocutòria de Llarena.
El jutge indica que la pretensió de Forcadell era "excloure i substituir a la seva conveniència l'instructor predeterminat per la llei", mitjançant una recusació plantejada quan la instrucció s'ha prolongat ja més de sis mesos, tot i que la llei obliga a presentar-la tan aviat com es tingui coneixement de la causa per la qual sol·licita (en aquest cas, un interès indirecte de l'instructor en el procediment i els fets investigats).
L'incident de recusació defensava la falta d'imparcialitat objectiva de l'instructor en considerar que té un posicionament respecte de l'objecte del procés que respon a les seves prèvies concepcions polítiques i personals i que no deriva del contingut específic de la investigació.
Forcadell deia que havia apreciat l'absència d'imparcialitat de l'instructor quan, en ocasió de les explicacions orals que el jutge va donar el passat 16 de maig, en atribuir la condició de testimoni protegit en el cas a la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat Instrucció n. 13 de Barcelona, va justificar aquesta decisió dient que la seva pròpia experiència personal passava per haver patit la divulgació pública de les dades del seu domicili principal, així com la difusió de la seva imatge, el que havia suposat que fos objecte d'escrutini permanent a la via pública i que comptés actualment amb escorta policial.
El magistrat contesta que Forcadell ha tergiversat les raons amb què es va argumentar processalment aquesta decisió, ja que en l'acte que resol la qüestió s'expressa que són diversos els jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya i que han precisat protecció policial en ocasió de la difusió pública de la seva imatge o de la ubicació del seu domicili, i s'afegeix que durant la instrucció d'aquest procediment s'havien produït diversos episodis de captació del so corresponent a les declaracions que —a porta tancada— havien prestat els investigats o testimonis.
Afegeix que "la conclusió a la qual arriba l'escrit de recusació no identifica cap actuació, cap opinió, o cap manifestació personal de l'instructor que presti suport al que s'afirma, cosa que resulta particularment cridaner si es considera que qui resol ha exercit una llarga activitat professional de vint anys a Catalunya i ha exercit responsabilitats públiques i institucionals que, en cas de ser com s'afirma, haurien permès aportar alguna manifestació de pensament o alguna actitud que fos reflex del prejudici que es retreu".
En tot cas, el jutge analitza si la recusació es va formular en el termini legalment prescrit, i conclou que la referència a l'acte processal desenvolupat el dia 16 de maig, "no és sinó un mecanisme per defraudar el còmput del termini fixat pel legislador". Afegeix que, per més que la processada expressa que va ser aquesta concreta actuació judicial la que li va evidenciar l'absència d'imparcialitat de l'instructor, "la veritat és que enumera a més una llarga llista d'actuacions processals prèvies que li confirmen aquesta convicció".
No és assumible, explica el jutge, "que les parts d'un procés puguin demorar la seva denúncia al moment en què estratègicament tinguin per convenient, adduint per això que és l'última resolució dictada la qual els convenç del que ja creien, ja que d'aquesta manera la part selecciona lliurement en quin moment de la investigació resulta convenient intentar apartar el jutge predeterminat per la llei, en funció precisament del resultat advers o favorable de la investigació i de la naturalesa de les resolucions processals que s'hagin de seguir en cada moment".
Al llarg de la interlocutòria, el jutge recorda la doctrina del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem que permet el rebuig a limine d'incidents de recusació en cas de ser presentats de forma extemporània o en frau de llei.