Representants de tretze entitats han presentat aquest divendres una reclamació al Departament de Cultura perquè iniciï un expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de lloc històric, del recinte de la presó de Dones de la Trinitat de Barcelona. Hi argumenten que l’edifici, inaugurat el 9 de juliol de 1963, és “el principal centre penitenciari de dones de Catalunya” i que cal preservar-ne una part “com s’ha fet amb la presó Model” perquè “és un testimoni de la repressió política i social exercida pel franquisme contra les dones, que forma part de la història i de la lluita de les dones pels seus drets”, a més de formar part de la història del barri de la Trinitat Vella. Els impulsors -veïns del barri de la Trinitat Vella, i d’entitats socials i culturals- afirmen que ho reclamen ara perquè tenen la certesa que l’Ajuntament de Barcelona, al final, no conservarà ni la façana ni els baixos per a les entitats, en la nova reurbanització de la zona amb habitatges, malgrat els compromisos.
Amb aquesta petició de declaració de BCIN, la Generalitat ha d’obrir un expedient i exposar amb arguments els motius pels quals accepta o denega declarar BCIN la presó de la Trinitat. El paper repressor del penal de la Trinitat, que ara funciona com a centre obert des del Departament de Justícia, ha estat fins ara menystingut, enfront d’altres -com la Model o el convent de les Corts-, fins que s'han impulsat diverses iniciatives recents que l’han tret de l’oblit, com ara els historiadors César Lorenzo Rubio (1978) i Carlota Falgueras Marsal (1950) amb el llibre Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983). També és valuós el muntatge teatral reivindicatiu de la presó, que es va poder veure el 2022 i anomenat Perifèries, que donava veu a les dones que hi havien estat tancades per la seva militància política.
“És discriminació a les dones”
En la presentació, Pep Cruanyes, president de la Comissió de Dignitat, ha explicat el valor històric i arquitectònic de la presó de dones de la Trinitat, ubicat al carrer Pare Manjón 2 de Barcelona. La façana principal de l’edifici, de granit, “es pot lligar en el corrent decoratiu lligat a l’Herrerianisme, que va dominar la concepció arquitectònica dels primers anys del franquisme”, a més que cal recuperar l’escut qui hi havia.
“Conservar aquesta presó és conservar la memòria de les dones. Sovint es parla de Memòria Històrica i amb vessant de gènere i s’oblida aquesta repressió amb biaix de gènere que el franquisme va fer en aquesta presó, dirigida per l'orde religiós de las Cruzadas. I no preservar-ho és discriminació de gènere”. Cruanyes també defensa que l’espai s'ha de preservar perquè també és “un valor patrimonial per al barri, que és un barri mancat de molts recursos i que ha lluitat pels seus drets”.
Una quinzena de persones han participat en la presentació de la demanda a la seu del Departament de Cultura. Les entitats signants són: Associació Trinitat Uneix; Associació Veïnal Taula Trinitat Vella; Associació Veïns i Veïnes Bon Pastor; Amics de la Fabra & Coats. Extreballadors/es; Associació Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella; Associació Feminista Amigues de l'Olivera; Assoc. Cultural Grup d'Escola Activa per a Dones; AEHA ( associació estudis històrics d’automoció); Xarxa d'Economia Solidària de Sant Andreu Bit Lab Cultural, Sccl; Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs; Fundació Museu Historicosocial de la Maquinista Terrestre i Marítima, S.A. i de Macosa, i la Comissió de la Dignitat.