En el marc de la col·locació de la primera pedra de la nova promoció d’habitatge públic al barri de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, assenyalava aquest dimecres la necessitat que, en el marc de la transformació que viu aquest barri, “la gent jove tingui un espai de referència, de memòria del que va passar al barri”, en referència al fet que “aquí hi havia una presó, que va haver-hi un moviment per moure la presó i guanyar l’espai pels veïns”. “Això ho hem de preservar”, afegia, sense concretar gaire més com seria aquest espai.
El fet, però, és que en el marc del tancament i trasllat de les presons del teixit urbà de Barcelona, la de la Trinitat Vella té els dies comptats. Inaugurada l’any 1964 i amb diferents usos, primer com a centre de dones, després per a joves i actualment com a centre de règim obert i parcialment enderrocada el 2009, es preveu que tanqui portes a finals del 2025 o principis del 2026, un cop estigui enllestit el nou centre de règim obert que està en construcció a la Zona Franca. Un cop no tingui ús penitenciari, es preveu enderrocar el que queda en peu per fer-hi una tercera promoció d’habitatge públic, per reubicar veïns del mateix barri que ara viuen als anomenats Pisos del Patronat, construïts durant l’època Porcioles i que no reuneixen les condicions bàsiques d’habitabilitat.
Ara bé, ¿què en quedarà per a la memòria d’aquella presó que ha marcat la vida d’un barri que, de fet, té una forma circular on el centre penitenciari se situa dalt d’un turó, talment com una vila medieval amb el seu castell? Més enllà de la referència de Collboni a preservar la memòria, el fet és que el col·lectiu Trinitat Uneix promou des de fa anys, juntament amb l’Associació per la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica, un projecte de preservació que situaria la presó de la Trinitat Nova com una part d’un eix memorialístic conformat per altres equipaments de sinistra memòria per la repressió franquista que comprendria també la presó Model i la prefectura de policia de la Via Laietana.
Dura repressió franquista
Cal tenir en compte que aquesta presó estava reservada a les dones durant el franquisme, i allà hi van actuar les Cruzadas de Cristo Rey, una mena d’orde que tenia màniga ampla per practicar una dura repressió tant a les preses polítiques com a les comunes. Paco Flórez, president de Trinitat Uneix, apunta, en declaracions a ElNacional.cat, que l’any 2022 ja es va presentar una proposta de preservació que incloïa “el manteniment de l’edifici de l’entrada i el seu portal”, per convertir “la porta que comportava perdre la llibertat i de vegades la dignitat, en símbol de porta d’entrada a la llibertat i a la difusió del coneixement”.
La intenció de tot plegat seria aprofitar la façana i l’espai on ara hi ha oficines d’administració del centre obert per “dedicar dues plantes a la recerca i memòria de la història de la Trinitat Vella, a banda de fer memòria històrica de la presó, de les preses polítiques i les comunes i fer també un memorial de gènere, recordant lluites i concentracions”. Ara bé, sobre plànol no està previst conservar aquests elements, ja que és necessari enderrocar-los per poder construir els últims pisos considerats al pla de transformació, tenint en compte que tot plegat és un trencaclosques on cada peça ha d’encaixar per poder reallotjar tots els veïns dels Pisos del Patronat.
“Una rèplica a escala menor”
Davant aquest fet, Flórez apunta que amb l’anterior govern municipal i l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) se’ls va proposar una alternativa, que seria la de “documentar la façana i fer una rèplica a una escala menor, com a entrada de l’equipament d’un futur ‘museu’ o centre d’interpretació”. De fet, al pla de transformació del sector Trinitat Vella Nord es contemplen tres edificis d’habitatges i “entre tres i cinc equipaments pel barri”, i un d’ells podria ser aquest espai de memòria, difusió i recerca que defensa Trinitat Uneix, que a més estaria connectat amb l’eix memorialístic de la Model i la Via Laietana, perquè “la intenció no és només fer una cosa pel barri, sinó de ciutat”.
Això sí, el mateix Flórez reconeix que tot i que el projecte s’havia parlat amb el govern de Barcelona en Comú, no s’havia arribat a cap acord ferm i que amb l’arribada del nou equip de govern del PSC, “fins fa no res no teníem interlocutors vàlids”. Per això assegura que ara estan “a l’espera de poder parlar amb l’arquitecta en cap de l’Ajuntament”, Maria Buhigas, per poder afrontar la qüestió. “Confiem que continuarà endavant”, apunta esperançat Flórez, malgrat que, ara per ara, aquest espai de memòria de la presó -i la repressió- a Trinitat Vella, no és més que un projecte de futur sense concreció.