La reaparició de l’espai polític i cívic que un dia va representar la Fundació Nous Catalans pren una nova forma amb el naixement de Catalans Segle 21, una associació que vol adaptar el debat sobre identitat i cohesió a la Catalunya del segle XXI. Al capdavant hi ha Rahma el Badoui, una veu que encarna precisament aquesta nova realitat: la de les segones generacions, catalans d’orígens diversos que han crescut al país i reclamen ser protagonistes del seu futur.
La presentació pública de l’entitat, celebrada el 23 de juny al Claustre de Sant Felip Neri de Barcelona, no només va servir per escenificar aquest relleu, sinó també per reivindicar la vigència d’un catalanisme integrador en un context marcat per la diversitat demogràfica. Amb el suport de figures com Artur Mas i Àngel Colom, el projecte vol recuperar l’esperit d’acollida i adaptació que va marcar una etapa anterior, però posant ara el focus en una generació que ja no és nouvinguda, sinó plenament arrelada. En aquesta entrevista, El Badoui defensa la necessitat de fer un pas endavant en el relat col·lectiu del país: passar de parlar sobre la immigració a fer-ho amb les persones que en formen part. Amb una trajectòria vital que exemplifica el sentiment de pertinença que reivindica, la presidenta de Catalans Segle 21 aposta per visibilitzar referents, trencar estereotips i reforçar una idea de catalanitat inclusiva basada en la llengua, la participació i el compromís compartit amb el futur de Catalunya.
Quin és l’objectiu de crear Catalans Segle 21 deu anys després del tancament de la Fundació Nous Catalans?
Som un grup de companys, d'amics, que compartim inquietuds. La qüestió de la immigració està en el debat públic i polític. Fa temps que fem la reflexió que durant anys la Fundació Nous Catalans va ser pionera a entendre que s’ha d’integrar en la catalanitat i en el catalanisme a tots aquells nouvinguts. Per això, es deia Nous Catalans. Aquella realitat ha canviat al llarg de les últimes dècades. Ja no tenim nous i vells catalans, sinó que ha sorgit una nova generació de catalans de diversos orígens de tots aquells nouvinguts que van arribar en el seu dia fa 30, 40 o 50 anys. És en aquesta realitat que ens volem enfocar. La primera acollida la fan infinites entitats i les administracions públiques, però ha sorgit un nou repte dins la realitat catalana, que són aquestes noves generacions.
Com sorgeix la idea?
Sorgeix a partir de discutir i debatre molts temes entre nosaltres, i també de contactar amb l’Àngel Colom, que presidia la Fundació Nous Catalans. Vam anar madurant la idea.
Qui és vostè i per què fa el pas de presidir aquesta associació?
Jo soc una catalana nascuda al Marroc, que vaig venir de petita. Sóc una catalana més que ha crescut aquí, que tinc un origen i forma part de la meva identitat. Al llarg d’aquests anys m’he sentit part i hi ha u sentiment de pertinença d’aquest país amb aquesta llengua que compartim, amb un projecte de país i amb la contribució del seu futur. Això no deixa de ser casa meva, com la de moltes altres persones que fan exactament el mateix i tenen un origen diferent. Moltes vegades sentim qüestionada la nostra catalanitat. Volem arribar a un punt en el qual tots aquests catalans que tenen un origen divers ja no se’ls arribi a preguntar d’on són. Que siguin uns catalans més a Catalunya.
Vostè amb quina edat va arribar a Cadaqués?
La meva família i jo vam arribar quan jo tenia 8 anys, a punt de fer els 9 anys. Jo he crescut a Cadaqués: hi he anat a l’escola, hi he fet amics i he participat en la vida del poble com qualsevol altre nen. No vaig marxar fins que vaig haver d’anar a estudiar a la universitat, a Barcelona, com qualsevol altre.
Va formar part de la Nous Catalans vostè?
No. Tot i que sí que hi vaig tenir contacte. Vaig tenir contacte amb l’Àngel Colom i l’Èric Bertran cap al final del projecte.
Quina diferència hi haurà entre l’associació Catalans Segle 21 i la Nous Catalans?
La principal diferència és que la realitat catalana ja no és la mateixa: som una societat diversa. No podem parlar d’aquells que només acaben d’arribar i, per això, ens focalitzem en aquella generació que ja és nascuda o fa molts anys que està a Catalunya. Volem donar-los visibilitat, el reconeixement que es mereixen en la seva contribució en aquesta societat i en la construcció del futur del país. Volem generar espais perquè també formin part del relat col·lectiu, perquè si no en formes, sembla que no hi siguis. Manquen molts referents en aquest sentit i en volem generar. Volem donar-los més visibilitat per trencar esquemes mentals d’uns i d’altres per trencar estereotips. Hi ha col·lectius que els tenim molt enfocats en una cosa i d’altres molt enfocats en una altra: volem trencar això. Els que ja som aquí volem ser un més, malgrat que parlem un idioma diferent dins de casa nostra o la religió sigui diferent. Som catalans, compartim valors i els practiquem com tothom.
Una de les reflexions que feia el president d’honor de Catalans Segle 21, l’Àngel Colom, era que durant els últims anys des de les institucions s’havia parlat i tractat massa poc de la qüestió de la immigració. Ho comparteix?
Potser en els darrers anys no s’hi ha focalitzat massa. Durant els anys del procés segurament s’ha deixat una mica de banda, bàsicament perquè el debat públic i polític l’ocupava una altra cosa. Sí que hi ha hagut una desconnexió amb les entitats i les comunitats que anaven arribant. Hem passat d’això a tractar la immigració des dels extrems. Ni la immigració és dolenta de per si, ni podem negar que el fet que arribi gent generi reptes que s’han de debatre. S’ha de fer de forma calmada i amb una projecció de futur.
De fet, en l’acte de presentació, en el qual hi havia el president Mas, Colom va dir que l’exlíder de CiU en tot moment l’havia acompanyat, però també va criticar els successors del president. Que no havien tractat prou aquesta matèria…
És que durant l’etapa del procés el que ocupava era una altra cosa. Es parlava més d’allò que de la immigració.
Quina relació tindran amb Junts per Catalunya? La Nous Catalans estava sota el paraigua de Convergència…
Catalans Segle 21 no està sota el paraigua de cap partit: ni de Junts i de cap altre. Tothom que ha participat en la seva creació, en engegar-la i formalitzar-la ho hem fet a títol particular. Ja hem començat a incorporar gent, siguin de Junts o de cap partit. Volen participar a contribuir a una col·laboració nacional, social i cívica d’aquest país des d’una catalanitat compartida amb la llengua i cultura catalana. La catalanitat no és un sentiment de pertinença que algú te l’hagi de donar. És una cosa de les persones. No hi ha ningú que et pugui dir si ets més o menys catalana.
Es van presentar durant la tarda de la revetlla de Sant Joan. Per què en aquesta data tan assenyalada?
El que volem és visibilitzar la participació d’aquestes noves generacions en les tradicions catalanes, amb una cosa tan simbòlica com la flama del Canigó. Vam pujar uns quants a buscar-la fins allà per baixar-la, entregar-la i compartir-la amb la resta de les entitats. També és una forma de convidar-los a ser partícips d’aquestes tradicions. La pertinença creix quan també convides a la participació de la gent a formar part d’aquelles tradicions, a gaudir-les i a sentir-les. És aquella escola, aquella mestra, que al mateix any que vam arribar, t’agafa i et porta a anar a participar en la rebuda de la Flama del Canigó. És aquella companya que et diu: ajuda’m a escriure la cançó de la patacada perquè fem un concurs de cançons de patacades del poble i, a més, t’ensenya a ballar-les. És convidar-te a participar en la cavalcada de reis o que l’Ajuntament t’enviï una carta dient-te que aquest any et pots presentar per ser la pubilla del poble. Cal naturalitat i convidar a participar-los en aquesta vida social i tradicional d’aquí.
Expliquen que faran un videopòdcast i un pòdcast. Quin serà el següent acte?
Encara no el podem explicar, però ja hi estem pensant i trobarem més actes que representin la cultura catalana i que siguin simbòlics. Més enllà d’alguns actes que farem partícips a persones d’origen divers i que en siguin els protagonistes, també volem crear uns reconeixements amb persones que contribueixen a la societat des de diferents àmbits. Tenim cuiners d’orígens diversos, que són nascuts en un altre país i que ja reben premis per la gastronomia que és tan important en aquest país. Tenim comunicadors que ja comencen a fer programes de ràdio i periodistes que ja comencen a donar notícies. És normalitzar i donar-los aquest espai perquè s’incorporin i que arribi un dia que no et qüestionis si és català. Que no et facis la pregunta: i d'on és aquesta noia?
Ha esmentat que un dels objectius de l’associació és trencar els estereotips. Com creu que rep la immigració i els catalans de segona generació els discursos d’Aliança Catalana o Vox?
És una realitat que el tema de la immigració està en el dia a dia i en el debat públic i polític. Representa el parlar de nosaltres sense nosaltres. Els debats es fan i on estan aquestes noves generacions? I aquestes noves generacions tampoc poden parlar d’immigració perquè no han fet el procés migratori. Per tant, els hi cau com una cosa més lluny, mentre que a sos pares sí que segurament els hi afecta. Són els estereotips que es repeteixen constantment sobre determinades comunitats sense portar cap mena de contribució per millorar res. El sentiment és una mica de frustració. De dir: soc aquí, m’he integrat i em sento com un català més, però estic constantment qüestionat de qui soc. Hem de mirar els nostres veïns i mirar realment qui són i què fan en el seu dia a dia, perquè la majoria són famílies que venen a guanyar-se la vida, a millorar la qualitat de vida i donar un futur els seus fills.
Com s'han d'afrontar aquests discursos?
S’han d’afrontar posant referents d’aquesta gent per trencar estereotips i trencar aquesta imatge mental que la immigració és immigració que no forma part de la catalanitat.
Un d'aquests estereotips, que repeteixen Aliança Catalana i Vox, és que l'islam és incompatible amb els valors occidentals. Creu que és així?
L’islam és una confessió religiosa i cadascú és lliure de practicar-la. Durant el nostre dia a dia al carrer convivim amb persones de diferents creences, no només de l’islam, i no passa res. Segurament és diferent del que fa cinquanta anys era, però també ha canviat l’entorn social. No és veritat que sigui incompatible. Si tu et dones uns valors, són compartits, són els que hem d’estar alerta perquè es compleixin, són els valors de la democràcia de l’estat de dret. Tots aquests valors són els que s’han de defensar independentment de la religió que professes.
Durant els últims anys hi ha hagut l’arribada de molts immigrants. Un dels mantres és que ens hem passat de frenada…
L’associació no ve a participar ni a contribuir de polítiques migratòries. El nostre objectiu és visibilitzar aquesta nova generació que té un origen divers. Fixa’t que no és ni la primera acollida, sinó que és el següent pas. Hem passat de sis milions a vuit milions de persones en trenta anys. No sé fins a quin punt estàvem preparats. Tota aquesta gent també ve amb unes esperances de construir una vida, de millorar-la i de donar un futur als seus fills. També hem de vigilar la frustració que podem generar en aquestes famílies que venen.
El seu objectiu és que aquestes segones generacions s’integrin en la catalanitat. Què vol dir catalanitat, més enllà de les tradicions?
La catalanitat és un sentiment de pertinença a la comunitat on vius, al país o a la societat amb la qual comparteixes una llengua. Hi ha unes tradicions, perquè al final li dona forma, com també uns valors compartits. La catalanitat és viure el teu dia a dia en la defensa del català, celebrar les tradicions quan toquen, independentment de les que celebris a casa teva. És defensar i construir un projecte col·lectiu.
Creu que hi ha una voluntat majoritària d'aquesta segona generació d’integrar-se?
Definitivament, sí. És casa seva, no coneixen una altra cosa.
L’ús del català retrocedeix…
No és un tema només de les segones generacions, que són nascudes aquí. A casa meva les dues llengües que es parlen són el català i el marroquí. Per què les adolescents de casa parlen castellà entre elles?
Parlen en castellà?
Surten en les converses… Quan demanen algun llibre, també el demanen en castellà o quan s’escriuen amb les seves amigues. Això transcendeix el que és la immigració o el que és la segona generació. És important que hi hagi cursos, fer entendre que el català és una eina d’integració, de cohesió social i és un element d’ascensor social que et dona oportunitats. Però els que ja són nascuts i escolaritzats aquí i no parlen castellà a casa seva, poden no parlar-lo.
Fins i tot hi ha casos de famílies catalanes que els seus fills entre ells parlen en castellà…
Per això transcendeix. I insisteixo, també s’ha d’implicar els nouvinguts i aquestes segones generacions de la importància de mantenir i militar en el català. Hi ha moltes mares que aprenen el català gràcies als seus fills.
Aquesta problemàtica pot ser que sigui perquè es veu innecessària la llengua catalana?
No ho sé. A la meva època hi havia pocs canals i es mirava a TV3 els dibuixos en català. Ara tens una barbaritat de canals, canvies les plataformes, els influenciadors són els que són… Cal anar introduint-lo en els més joves perquè són els que venen i els que l’han de mantenir, tinguin l’origen que tinguin.
Com es pot reforçar el sentiment de pertinença en una societat tan diversa?
Cadascú té el seu origen, però parlar d’una comunitat com una cosa homogènia és reduir-ho a una realitat que no és. Cada comunitat és molt diversa i viu la seva identitat a la seva manera, i cada persona viu la seva identitat d'origen d'una manera. Enfortir aquest sentiment de pertinença és convidar-los a participar i normalitzar la seva participació en la construcció del país. És el que nosaltres també volem reconèixer, perquè ja hi ha gent que fa de tot.
Perquè al final les preocupacions són les mateixes. Tenim problemes d'habitatge tots. Tenim el sistema educatiu, que ens preocupa l'educació dels nostres fills. Les llistes d'espera ens ocupen a tots. Al final són els mateixos projectes, les mateixes preocupacions, i per tant fer-los partícips també en aquestes solucions, en aquestes preocupacions, i sobretot això, un projecte de país i de futur.
I com es poden tractar aquells casos on no hi hagi aquesta voluntat d’integrar-se?
La societat és molt diversa. No seria ni la primera vegada ni l'última en què sempre tens gent que simplement no vol formar-ne part.
Com li agradaria que l’associació estigués d’aquí a cinc anys?
En 5 anys ens agradaria haver donat visibilitat i haver contribuït a generar nous referents d’aquests catalans d’origen divers. I, a més, haver fet de pont entre entitats que ja formin part d’entitats culturals i entitats socials. També haver superat tot aquest debat de la immigració i que no se’ns qüestioni la nostra catalanitat.
Amb els pòdcasts i els cicles de conversa, ja tenen pensats els noms que volen promocionar?
No pensem tant en els noms, sinó que volem diversificar les seccions. No volem agafar els que ja són un referent, que també hi seran, però també en volem generar de nous. Volem anar a buscar gent que treballa en el món de la salut. Volem deixar de parlar de nosaltres en l’àmbit personal i d’on venim, què fem i quan hem arribat, perquè volem passar d’aquesta pantalla per posar-nos ja directament a parlar dels nostres projectes. Volem deixar ja de convidar la gent que fa trenta o quaranta anys que està aquí per parlar d’immigració. I és aquí on ens volem enfocar: des de l’àmbit de la salut a l’àmbit de l’educació, com veu algú que el preocupa també i està dins de l’àmbit de l’educació. Quines propostes té? Com ho veu? Quins són els problemes que hi veu?
I ja sap quan ho posaran en marxa?
No, encara no. Tots tenim la nostra feina. És un projecte de voluntaris, però ambiciós. També hem de buscar finançament per poder desenvolupar els projectes. És una feina del dia a dia, que mirem de fer-la el màxim possible de bé, però a poc a poc aniran sorgint els projectes, segur que sonaran.