Un rapidíssim i frenètic assalt de 7 minuts al Museu del Louvre, a París, aquest diumenge al matí, ha acabat amb el robatori de 9 joies de preus incalculables. Els lladres, disfressats d'obrers i que han accedit a les instal·lacions del principal museu de França, i el més visitat del món, a través d'una finestra, han sostret tiares, collars, agulles de pit i altres joies de la Sala Apolo del Louvre. Entre les joies robades, hi ha la col·lecció pertanyent a l'emperador Napoleó III i la seva esposa, Eugenia de Montijo. Segons ha informat la premsa francesa, als voltants del Museu s'hauria trobat la corona de l'emperadriu. Però, qui era, Eugenia de Montijo, la noble de Granada que es va casar amb l'últim emperador dels francesos i que es va convertir en una de les dones més influents de l'època?
De Granada a París
Eugenia de Montijo neix a Granada el 5 de maig de 1826, després que la ciutat andalusa patís un fort terratrèmol que va acabar avançant un parell de setmanes la data prevista pel part. El seu nom complet és María Eguenia Ignacia Agustina de Palafox-Portocarrero de Guzmán i Kirkpatrick, i va ser filla de Cipriano Palafox i Portocarrero, que es feia dir de Guzmán per l'herència dinàstica del comtat de Teba, i María Mauela Kirkpatrick, una aristòcrata malaguenya, emparentada amb Ferdinand de Lesseps. Eugenia va estudiar i créixer a París arran de l'empresonament del seu pare per haver estat implicat en una conspiració liberal contra Ferran VII. Quan el 1834 mor el tiet d'Eugenia, el seu pare hereta els títols i la fortuna dels Montijo, però la guerra carlina obliga la família a exiliar-se altra vegada a París, on Eugènia i la seva mare acabarien establint-se el 1850.
Per la casa familiar van passar els grans intel·lectuals i nobles del moment, amb l'interès de la mare d'educar les filles i poder-les casar amb el bo i millor de la petita cort de Madrid. Allà, Eugenia s'enamora del duc d'Alba, el millor pretendent de tot Espanya, però aquest s'acaba casant amb la germana d'Eugenia, María Fernanda (o Paca). Després del casament d'ambdós, Eugenia s'intenta suïcidar. Aquest fet provoca el rebuig de la cort de Madrid, i Prosper Mérimée, que era amic de la família i li devia a la comtessa de Montijo l'argument de Carmen, la seva novel·la més famosa, les anima a establir-se a París. Allà, amb els diners dels Montijo, heretats pel pare d'Eugenia, es munten una casa a París i intenten introduir-se a la cort de l'emperador, i anteriorment president de la república, Lluís Napoleó (o Napoleó III). Posteriorment, perden gran part de la fortuna i es veuen abocades a una vida més miserable, tot i que intenten maquillar la seva pobresa amb l'estatus, la roba i les joies.
Emperadriu dels francesos
Derrotada per la germana per obtenir el millor pretendent d'Espanya, Eugenia es vol casar amb el millor pretendent de França, i aquest no és cap altre que Lluís Napoleó, gairebé vint anys més gran que ella i solter, tot i que era conegut pel seu impuls sexual desmesurat i les seves aventures. Matilde Bonaparte, la cosina de l'emperador, és qui introdueix a les Montijo amb l'emperador. Eugenia, que encara amb el record del desdeny del duc d'Alba i la traïció del seu gran amor, José Osorio, duc de Sesto, veu en l'emperador l'oportunitat perfecte per seure en un tron. Eugenia intenta per tots els mitjans captar la seva atenció i el 1953, Napoleó comunica a les corts franceses la intenció de casar-s'hi. La unió se certifica davant de l'altar major de Notre-Dame, i des del primer moment Eugenia es converteix en una dona influent.
Al llarg dels seus 17 anys com emperadriu dels francesos, Eugenia s'involucra en els afers polítics i socials de l'Imperi. Com a fervorosa catòlica intenta influir en la política italiana de l'Emperador per protegir el Papa i també l'anima en la costosa i infructuosa invasió de Mèxic per protegir l'emperador Maximilià, que acaba sent assassinat. L'any 1856 dona llum al seu únic fill, Napoleó Eugeni, que morirà a Sud-àfrica a 23 anys en la guerra anglo-zulú. L'any 1870, Napoleó III perd la guerra contra Prússia i és deposat, el que provoca l'exili de la família imperial a Anglaterra. El 1873 mor l'emperador i Eugenia quedarà de dol fins al 1920, quan mor a Madrid amb 94 anys.
Durant els cinquanta anys d'exili i viudetat, Eugenia viu entre Anglaterra i Biarritz, a França, però també viatja constantment a Madrid i Sevilla, on l'acull la seva família. Una de les seves últimes fotografies, amb una edat molt avançada, és en la seva última visita al palau de Dueñas, a Sevilla, on es veu amb la reina consort, Victoria Eugenia de Battenberg, la seva fillola i gran amiga. Durant la seva vida va ser una gran mecenes de l'art, fervorosa catòlica i impulsora d'obres per recuperar el patrimoni de la seva família per tot el territori estatal. La seva figura va ser influent fins a la fi de la seva vida, i es va convertir en una gran influenciadora de tendències a l'època, sobretot de moda.