Va ser al 2015 quan el Partit Popular va aprovar al Congrés dels Diputats la pena de presó permanent revisable, que té com a finalitat impedir que criminals que no demostrin voluntat de reintegrar-se de nou a la societat, tornin a recuperar la llibertat per posar en perill la seguretat de la resta de persones.

El codi penal defensa que la pena "de cap manera no renuncia a la reinserció del penat", però la mesura no deixa de generar debat entre la població i els polítics ja que, d'altra banda, suposa una privació de drets i llibertats. L'aplicacació de la llei es va centrar més en la lluita contra el terrorisme, però les múltiples desaparicions i/o assassinats, que a més han estat molt mediàtics, han fet que una part de la població estigui d'acord amb la llei. 

Aquesta pena és la més llarga que es pot aplicar a Espanya, ja que pot mantenir una persona tota la vida a la presó, encara que permet revisar la causa i l'estat del penat per decidir si pot, o no, tornar a reintegrar-se a la societat.

La duresa de la pena fa que només s'apliqui en casos concrets d'extrema gravetat. La sentència a presó permanent revisable s'aplicaria en casos d'assassinats a menors de 16 anys o persones especialment vulnerables, assassinats seguits a una violació, assassinats múltiples, la implicació en casos relacionats amb organitzacions criminals, delictes contra la corona, delictes contra drets de gents, genocidis i delictes de lesa humanitat.

La presó permanent obliga el penat a complir almenys 25 anys – o 35 si es tracta de més d'un delicte- a la presó. Una vegada complerts, un tribunal ha de revisar d'ofici el cas i decidir si el penat està reinserit per sortir o no. En cas afirmatiu, es permetrà una llibertat condicional amb unes condicions i mesures per garantir la seguretat social. En cas negatiu el tribunal mantindrà una pena de dos anys i fixarà un nou termini per a una altra revisió. El penat no podrà demanar una altra revisió del cas fins que hagi passat un any de la declinació.

La pena ha generat debat des del dia que es va aprovar

L'aplicació de la presó permanent revisable ja va generar controvèrsia el mateix dia de la seva aprovació. El PP va fer ús de la seva majoria absoluta -181 diputats- per donar llum verda a la pena amb 138 vots en contra i dues abstencions.

El PSOE va presentar un recurs al TC, ja que consideraven que la pena atempta contra la privació de la llibertat i rebutja la reinserció del penat. El Tribunal Consitucional encara no s'ha pronunciat.

Organitzacions jurídiques també es van mostrar en contra

El Consell d'Advocacia Espanyola es va pronunciar en el seu moment i va concloure que la pena vulnera els articles 10, 15 i 25 de la constitució Espanyola. L'últim destaca que "les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social". El consell va considerar que la presó permanent revisable no fixa un límit concret de pena a la presó.

L'Associació de Fiscals va afirmar que aquesta mesura fa un pas enrere, des de la renúncia de l'estat, per avançar cap a una vulneració dels drets i llibertats.

Europa dóna suport a la mesura

Malgrat el desacord de moltes parts, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va aprovar aquesta mesura al 2015. Espanya no és l'únic país que ha aplicat aquesta pena al seu codi penal, ja que Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Àustria, França, el Regne Unit, Dinamarca o Suïssa també ho han fet, encara que en el seu cas, són 15 els anys que la pena obliga a complir fins a poder revisar el cas.

Només s'ha aplicat una vegada a Espanya

Malgrat envoltar la mesura d'una gran polèmica i intensos debats, la pena només s'ha aplicat una vegada a Espanya. Al 2015, David Oubel va ser condemnat a complir aquesta condemna per assassinar de forma inhumana les seves dues filles. Oubel porta només tres anys a la presó, i n'haurà de passar 21 més fins que un tribunal pugui revisar la seva causa.

José Emilio Suárez Trashorras, que va facilitar els explosius del 11-M, va demanar que li sentenciessin a complir presó permanent revisable, ja que la seva defensa i ell consideraven que li beneficiava més que els seus 40 anys de pena, la màxima condemna que es pot complir a Espanya. En tot cas, el Tribunal va rebutjar la proposta.