Entre un 20% i un quart dels alumnes de Catalunya presenten alguna dificultat per expressar-se en català quan arriben a 4t d'ESO, com ara poden ser un lèxic pobre, interferències del castellà, construcció d'oracions breus i senzilles o incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals. Unes dificultats que presenten en grau més baix en castellà, llengua que dominen més. Així es desprèn dels resultats de les darreres proves d'expressió oral que elabora el Departament d'Educació, a les quals ha tingut accés El Nacional, i que corresponen al curs 2024. Així i tot, el nivell de no assoliment de la prova en català és baix: inferior al 5% —amb especials dificultats sobre el lèxic, la morfosintaxi i la fluïdesa—. Mentre que el percentatge d'excel·lents oscil·la entre el 24% i el 49,6% en cadascun dels barems.
El lèxic és l’element que mostra més dificultat per a l’alumnat de 4t d'ESO quan s’expressa en català. El 69,5% de l’alumnat se situa al nivell d’assoliment notable o excel·lent, mentre que un 25,7% mostra dificultats o té un lèxic pobre i poc especialitzat, amb paraules en altres llengües. Així mateix, un 72,8% de l’alumnat es mostra capaç de comunicar-se satisfactòriament, mentre que un 23,2% depèn d'oracions breus i senzilles, presenta força interferències d’una altra llengua i incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals.
En l’avaluació de la fonètica en l’ús del català, tot i el 73,9% que ho fa correctament, el 22,6% de l’alumnat comet errors en la pronunciació d’alguns sons específics del català, evidenciant una certa influència d’una altra llengua, i presenta algun problema de vocalització puntual. En l’avaluació de la fluïdesa, tres de cada quatre alumnes construeix un discurs entenedor i un ritme que transmet seguretat, mentre que un 20% parla de manera poc àgil, amb alguns silencis i abusant de mots crossa. Així mateix, un 17,9% presenta un discurs poc ordenat i no empra connectors. Finalment, pel que fa al fons, un 12,2% de l’alumnat presenta algunes dificultats per ajustar-se al tema, al registre o al gènere discursiu, o no té gaire en compte el destinatari —tot i que un 85,7% ho fa bé—.
En castellà les dades són més positives, amb nivells de no assoliment de la prova menors, d'entre el 2,2% i l'1,2% de l'alumnat; i nivells d'excel·lència d'entre el 35% i el 54%. Pel que fa al lèxic, morfosintaxi, fonètica, fluïdesa i altres barems, el nivell notable o excel·lent se situa generalment per sobre del 80% i presenten problemes tan sols al voltant d'un 15% dels alumnes.
Mateixa tendència en favor del castellà a la primària
Pel que fa a primària, el percentatge d'alumnes de sisè curs que utilitza un lèxic variat i ric és el 67,3%, davant d'un 29,3% que cau en repeticions, llenguatge bàsic i interferències incorrectes com "bueno" o "pues". Així mateix, un 68,6% de l'alumnat pot fer oracions ben construïdes, mentre que un 28% presenta incorreccions de concordança verbal i conjugació, a més d'interferències del castellà com "tenim que anar". El 27,4%, si bé vocalitza clarament, té dificultats per pronunciar alguns sons característics i presenta certa influència d’una altra llengua. I el 23,4% adopta un ritme i entonació monòtons, amb pauses innecessàries i usa amb freqüència mots crossa com "doncs" o "o sigui". En el cas del castellà, els percentatges d'alumnes amb aquestes dificultats es troben entre el 12% i el 18%, molt per sota.
Niubó: "El sistema no està condemnat al derrotisme"
Tot i admetre que existeix un "marge de millora" sobre el qual treballar, des del Departament d'Educació celebren que l'alumnat català acredita un nivell genera mitjà-alt de competència oral i que existeixen "bosses d'excel·lència". La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha valorat aquest dimarts en compareixença parlamentària que "anem en la bona direcció". "El sistema no està condemnat al derrotisme, hi ha bases sòlides per continuar treballant", ha celebrat la consellera, tot destacant "allò que funciona i és positiu". Així mateix, Niubó ha reiterat la petició d'evitar "discursos catastrofistes i injustos" que alimenten, diu, la desconfiança envers el sistema educatiu.