Els territoris històrics de parla catalana encenen totes les alarmes lingüístiques. Així ho han expressat diversos experts i filòlegs durant una jornada del Congrés de Cultura Catalana celebrada aquest cap de setmana a Alcanar, on s’ha posat en relleu la situació “delicada” del català com a llengua social i vehicular en diversos punts del domini lingüístic. Tot i que el retrocés és perceptible a moltes zones, els assistents han posat el focus especialment en el cas del sud del País Valencià —amb Alacant com a epicentre del desús—, l’illa d’Eivissa, l’Alguer i la Catalunya Nord. “Les llengües minoritzades requereixen intervenció i polítiques lingüístiques contextualitzades, però també continuades amb el temps”, ha advertit la professora de la Universitat de les Illes Balears Maria del Mar Vanrell en declaracions a l’ACN.
Els “debats incòmodes” han centrat bona part de les intervencions d’una jornada que ha posat sobre la taula dades objectives per analitzar amb rigor l’estat de la llengua catalana arreu del seu territori històric. Aquest esforç forma part del Congrés de Cultura Catalana, un cicle d’activitats i reflexió amb actes a diversos punts dels Països Catalans. Entre els temes clau, s’ha abordat la necessitat de desplegar polítiques d’acollida cultural que aprofitin l’arribada de nova població com una “oportunitat” per reforçar la llengua. Tanmateix, també s’ha posat èmfasi en els riscos de la politització del debat lingüístic. “Des del moment en què entren partits que s’aprofiten i volen treure rendiment a la situació lingüística, és quan comencen períodes de crispació i on la gent deixa de viure en una situació de normalitat”, ha advertit Vanrell.
Tot i el to crític de bona part de les intervencions, la professora Vanrell també ha volgut subratllar els espais d’esperança, especialment pel que fa a l’increment de la consciència lingüística entre els parlants. Això sí, ha advertit que cal anar més enllà de les campanyes digitals i recuperar la presència activa de la llengua en l’àmbit públic i comunitari. “Tenim certa tendència a pensar que a les xarxes ens ho juguem tot, però tampoc hem d’oblidar que competim amb llengües molt més grans, amb més parlants i amb molt més múscul darrere. Per tant, crec que és important recuperar el carrer”, ha remarcat.
Les jornades celebrades aquest cap de setmana a Alcanar formen part d’un calendari d’activitats que s’estendrà fins al 2026 dins el marc del Congrés de Cultura Catalana. Segons el director, Esteve Plantada, la trobada ha servit per aportar “dades objectives” que permetin entendre millor la situació actual del català, alhora que promouen una actitud constructiva per revertir-ne el retrocés. “Els debats incòmodes són necessaris per identificar dificultats reals i buscar-hi solucions efectives”, ha subratllat. Aquest nou cicle congressual recupera l’esperit de la iniciativa dels anys setanta, però l’adapta als reptes contemporanis, amb un èmfasi especial en la preservació de la llengua, la transformació digital i la cohesió social en una realitat marcada per la diversitat.