La nostra dependència de les noves tecnologies continua creixent a un ritme vertiginós i la ciberseguretat s'ha convertit en una preocupació cada vegada més rellevant a escala global. Actualment, el nostre dia a dia és online: al núvol hi ha des de les nostres dades més personals fins a totes les finances i compres, que, tot i que molts cops ho oblidem, estan en risc constant d'atacs. Així doncs, com podem protegir-nos? La resposta és més senzilla del que podria semblar: educant-nos i conscienciant-nos dels perills d’internet.

L’any 2022, hi va haver 58.601 denúncies per ciberdelictes a Catalunya, un 6% més que l’any anterior. El 60% estan relacionades amb fraus de tipus bancari. 

L’any 2022, el nombre de ciberatacs amb afectació a Catalunya va créixer un 30%. Les campanyes de correus de phishing van créixer un 38%.

Aquesta i més qüestions les hem abordat al programa especial d’ElNacional.cat sobre la ciberseguretat, on Iris Roch, responsable del programa Cafè i Social Media de l'Equip Clínic Cipais, ha posat de manifest la creixent preocupació pel consum de tecnologia per part dels més petits. Segons Roch, els nens i nenes d'avui en dia tenen accés fàcil i constant a les pantalles, sovint desobeint les recomanacions de salut i exposant-se a molts perills.

"Quan donem un dispositiu mòbil a un infant, no tenim en compte les mesures de protecció necessàries. Falta el control parental i l'acompanyament adequat. A vegades, ho fem perquè necessitem que l'infant estigui entretingut i no podem oferir-li una activitat que impliqui la nostra pròpia interacció. Això pot resultar en una exposició a contingut inadequat per a la seva edat i fins i tot en riscos cibernètics, com ara compres involuntàries o l'accés a contingut inadequat i no filtrat a través d'Internet", assegura. 

Per aquest motiu, afirma que la clau és acompanyar els menors mentre fan ús de les tecnologies i d'establir regles de seguretat clares, com no revelar informació personal o de localització. “Si al menor se li dona una pantalla, s'ha d'estar al seu costat explicant-li. Se li han de donar unes regles al joc com, per exemple, dir-li que mai digui el seu nom, mai doni informació personal com on viu o a quina escola va”. De fet, Roch ho ha comparat amb l'aprenentatge d'anar en bicicleta, destacant que és un procés gradual que requereix temps i atenció constant per part dels adults. 

D’altra banda, Roch ha recordat que "tot el que és delictiu en el món presencial ho és en el virtual”: “Aquesta barrera crec que és la que hem de travessar. Si un infant suplanta la identitat d'un altre i comença a enviar correus, no és conscient que això és un delicte. En canvi, si deixes la porta de casa oberta, tothom sap que no poden entrar. Hem de comprendre que la mateixa lògica s'aplica al món digital”.

Formació i respecte

Per tot això, l’experta considera que és essencial que la ciutadania, independentment de l'edat, entengui la importància de respectar i comprendre la tecnologia, ja que, si bé les noves generacions poden semblar més segures en l'ús de les pantalles, això sovint es deu a una manca de consciència dels riscos involucrats. "A mesura que ens fem adults, aquesta consciència dels riscos no augmenta necessàriament. Moltes vegades, els adults més grans poden sentir-se intimidats per la tecnologia i no buscar informació o formació sobre el seu ús segur", ha explicat. En aquesta línia, Roch ha subratllat que l'acompanyament i la formació en seguretat cibernètica estan a l'abast de tothom. En són exemples els recursos com els oferts per l'Agència de Ciberseguretat i altres organitzacions que ofereixen tallers i contingut en línia per a la ciutadania.

En un món cada vegada més digital, la formació i el respecte es converteixen en eines crucials per a una convivència segura i responsable amb la tecnologia.

Així doncs, la formació i l'educació en ciberseguretat són les eines que ens permeten comprendre que el comportament inadequat en el món presencial també ho és en el món virtual. Aquesta similitud entre els dos mons exigeix que les persones siguin proactives en l'adopció de pràctiques segures i la comprensió dels riscos cibernètics. Aquesta consciència és la primera línia de defensa enfront dels pirates informàtics i els ciberatacs, i pot protegir les nostres dades personals i la nostra seguretat digital.

En definitiva, la ciberseguretat no només és responsabilitat d'experts i professionals de la tecnologia, sinó de cada ciutadà. La consciència i la formació són claus per crear una societat digital més segura i resistir als desafiaments que ens planteja el món digital en constant evolució. És una inversió en la nostra pròpia seguretat i en la protecció de les generacions futures en aquest entorn digital en ràpida transformació.