Els avions dels Bombers ja no poden carregar aigua al pantà de Sau, segons ha avançat el programa Planta Baixa de TV3. L'embassament de la comarca d'Osona es troba immers en un procés de buidatge i transvasament al pantà de Susqueda per evitar que l'aigua que hi queda es pugui fer malbé, i el poc nivell que hi queda fa impossible que els aparells puguin dur a terme la maniobra d'omplir els dipòsits. El transvasament és una de les mesures que ha pres el Govern en plena sequera, que alhora ha donat l'ordre que es pesquin les espècies invasores que hi ha abans no morin per la manca d'aigua i malmetin la qualitat de la qual hi queda.

El sotscap del GRAF dels Bombers, Jordi Castellví, explicava diumenge en una entrevista que els pantans de la Baells i la Llosa del Cavall, a la Catalunya Central, també es troben inoperatius per als avions, a causa del nivell baix d'aigua. Tot i que afirmava que “no cal ser alarmistes”, el responsable d'aquest grup d'elit dels Bombers admetia que “la sequera posa més tensió al sistema”. Reconeixia que la reducció de recursos hídrics pot afectar “l’efectivitat” del cos i feia un “crit d’atenció al conjunt de la societat per minimitzar al màxim el consum d’aigua”.

El pantà de Sau ja ha estat protagonista de moltes mesures per fer front a la dura sequera. Una de les mesures que va anunciar la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, era el traspàs d'aigua del pantà de Sau al de Susqueda per poder garantir la qualitat de l'aigua i evitar que "ni una gota" es quedi inutilitzable en termes de qualitat sanitària. Per fer una passa més en aquest sentit, el Departament i l'Agència Catalana de l'Aigua van ordenar pescar i sacrificar els peixos que fins ara habitaven el pantà, que actualment es troba a només un 10% de la seva capacitat. "Si no fem res i no plou, moriran igualment", va dir el responsable d'Invasores, Jordi Ruiz, cosa que també tindria conseqüències sobre l'estat de l'aigua. Segons els seus càlculs, en el moment de sacrificar els peixos hi hauria entre 40 i 60 tones de peixos, entre els quals 9 espècies exòtiques i una d'autòctona a la qual no li pertoca aquest lloc.

Aragonès considera la sequera com el problema "més greu"

Des de juliol del 2021 només hi ha hagut un mes, el març del 2022, amb un registre de precipitacions considerades normals. Aquesta és una de les dades que ha exposat aquest migdia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar que la sequera és ara mateix el problema més greu i urgent que ha de fer front Catalunya com a país, i el que més preocupa el seu govern. El president ha comparegut en roda de premsa, per presentar el procés d'elaboració de l'acord de claredat, i per exposar la situació de la sequera, davant la qual ha reclamat "màxima responsabilitat" a partits i institucions i ha cridat a "evitar bloquejos".

Aragonès ha recordat que aquesta falta de precipitacions se suma a un increment de les temperatures que ha contribuït a la pèrdua d'aigua per evaporació i ha advertit que tot plegat ha provocat una sequera més greu que la del 2008, la pitjor dels darrers 50 anys. Davant d'aquesta situació fa un mes el Govern va passar de la fase d'alerta a excepcionalitat a les conques del Ter-Llobregat i Muga-Fluvià, les que concentren la major part de la població.