Aquest dimecres es complien sis mesos d'un dels relleus més esperats a la primera línia de la Generalitat: l'arribada d'Anna Simó al capdavant del Departament d'Educació en substitució de Josep González-Cambray. El conseller va aconseguir allargar l'agonia dos anys, un període més llarg del que preveien les enquestes, després que sindicats, famílies i partits polítics n'haguessin reclamat repetidament la dimissió per terra, mar i aire gairebé des de l'inici de la seva etapa al capdavant de la Conselleria. Fins ara, l'etapa de Simó no ha estat exempta de sobresalts. Un cop superats els cent dies de gràcia, la flamant titular d'Educació ja ha complert mig any a la nova posició i l'escrutini de la seva feina es fa necessari. Especialment, després de dues setmanes agitades pel brutal daltabaix que han suposat els resultats de les proves PISA 2022, i tot l'enrenou que els ha acompanyat.
D'on veníem?
Abans d'entrar en matèria, es fa imprescindible fer un petit repàs dels dos anys fatídics que van marcar la derrota final de Cambray. El lleidatà va arribar al capdavant d'Educació recollint el testimoni d'un Josep Bargalló que s'havia guanyat l'enemistat dels sindicats, pilotant el Departament durant el complicat període marcat per la pandèmia. En un intent per donar un cop de puny sobre la taula i obrir una nova etapa de confiança, Cambray va animar els professors a convertir-se en els "protagonistes" de l'àmbit educatiu, coincidint amb el moment que ERC passava a encapçalar el Govern de la Generalitat de la mà de Pere Aragonès.
Res més lluny de la realitat. Malgrat haver hagut de fer front a les sentències del 25% de castellà contra la immersió lingüística, i aconseguir avenços importants, com ara implementar la gratuïtat a l'I2 a les escoles bressol, abaixar les ràtios a l'I3, passos en la lluita contra la segregació escolar i la reducció d'una hora lectiva als docents —una demanda històrica del sector que va significar la incorporació de més de 3.500 docents—, Cambray serà especialment recordat per l'onada de vagues que va haver d'afrontar i el malestar generalitzat del sector. Tot plegat, amb l'origen en la decisió d'avançar el calendari escolar, una mesura que no va acabar de satisfer la comunitat educativa pel fons, però que va generar un rebuig unànime per les formes.
Tancar l'etapa Cambray
Amb l'arribada d'Anna Simó al timó, el Departament d'Educació s'ha esforçat per girar full de la desastrosa etapa de Cambray sense haver de donar cops de timó. Amb la voluntat de donar continuïtat a la gestió d'ERC a la Generalitat, l'opció triada ha estat la dels relleus silenciosos. Són diversos els càrrecs rellevants que han estat destituïts durant els darrers sis mesos, des de la marxa de Cambray, sovint recol·locats a altres posicions. Va ser el cas de Núria Mora, exsecretària de Transformació Educativa; Jean-Marc Segarra, exdirector general de Centres Públics —posteriorment director del nou Programa de coordinació de les delegacions del Govern a l'Exterior—; Montserrat Soler, exsecretària d'alt càrrec a la Conselleria; i Blanca de Gispert, exdirectora de Serveis —posteriorment interventora del Consell de l'Audiovisual de Catalunya—. Ara bé, per als sindicats aquest és un moviment insuficient. "S'ha de cessar tot l'equip de Cambray", exigeix el representant d'UGT Jesús Martín. "Cal que la seva herència quedi enterrada".
Per a les organitzacions dels treballadors, l'etapa de lleidatà va ser especialment preocupant. El mateix Martín afirma que les mesures que anunciava el conseller estaven definides per la "imposició" i que venia "marcat per la supèrbia". Contrasta amb les formes de fer d'Anna Simó. "El to és millor, amb un tarannà més dialogant", diu. Hi coincideix la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que diu que té una "actitud més oberta" amb certes qüestions, i es mostra "més disposada" a dialogar amb els sindicats i a escoltar les opinions dels experts.
"No hi ha canvi substancial de polítiques"
Però aquest canvi d'actitud no s'ha traduït en el fons de la qüestió. Des dels sindicats, adverteixen que Simó no ha trencat amb l'etapa de Cambray pel que fa a les mesures educatives. Martín afirma que "no hi ha hagut un canvi substancial de les polítiques", i Segura afegeix que no s'han vist "avenços".
De fet, en alguns aspectes fins i tot hi ha retrocessos. Durant la primera meitat de l'any, Cambray es va reunir amb els sindicats per tal de girar full definitivament a les retallades i als seus efectes, revertint tres mesures que van aplicar-se per la crisi del 2008 i que encara no s'havien recuperat: el retorn del sexenni als sis anys i el reconeixement del deute acumulat, la reducció de la jornada als més grans de 55 anys, i l'equiparació salarial per al professorat tècnic de Formació Professional sense titulació universitària. Al gener, el conseller va fer una proposta positiva que s'havia d'acabar de polir, i que va millorar-se de cara a una nova reunió al juny. Però quan tot semblava indicar que hi hauria un acord entre Educació i els sindicats per donar per tancada la polèmica per les retallades, va entrar Simó i s'ha hagut de començar a negociar gairebé de zero. Les dues parts han celebrat noves reunions aquest mateix mes, i les organitzacions laborals lamenten que se'ls ha presentat propostes "més rebaixades" que les inicials del gener passat. "No té ni cap ni peus, no signarem això", critica Segura.
El daltabaix de les PISA
A tot el debat al voltant d'aquestes negociacions, cal afegir-hi el maldecap que ha provocat l'informe PISA, i que ha situat l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE en matemàtiques, ciències i lectura. Anna Simó va reaccionar als pèssims resultats advertint que no podien fer-se "cops de volant" i "improvisar", descartant així mesures a curt termini i proposant-se 10 objectius de futur. "Hem de fer pinya", va demanar a tota la comunitat educativa, incloent-hi sindicats, docents i famílies.
"És una fal·làcia. Fer pinya al voltant de què? De les retallades i de la inacció?", es pregunta Martín. Similarment, Segura lamenta que les deu mesures a llarg termini són "molt globalitzades i sense concretar res". "Tot ha estat improvisació, mai no hi ha hagut planificació". En aquest sentit, les paraules de la consellera no han estat ben rebudes pels sindicats, que urgeixen revertir com més aviat millor la pèssima situació estructural que pateixen els docents per poder capgirar els mals nivells dels alumnes. "Volem millorar les condicions del sistema educatiu, però no podem fer pinya amb Educació quan no ens tenen en consideració", conclou la portaveu d'USTEC.