Nova urpada per a Ada Colau. Si a finals del mes d'abril era l'Audiència Provincial de Barcelona qui ordenava la reobertura de la causa contra l'alcaldessa i alguns dels seus regidors per un presumpte delicte de coaccions i prevaricació en les seves actuacions contra Vaura Investments, a qui va imposar multes per "no accedir a les pretensions del Consistori" i va amenaçar de "no concedir llicències d'obra si no es plegaven a les seves pretensions"; ara és el Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 11 que qüestiona les actuacions de Colau i els seus regidors per 'orquestrar un procediment de contractació pública per convertir en funcionaris diferents membres del Consistori municipal', segons assenyalen des de l'Associació de Juristes Catalans Llibertats.

Llibertats, que el mes de maig passat va interposar un recurs contra els procediments de selecció de personal que estava impulsant l'Ajuntament de Barcelona, denuncia que les Administracions que dirigeix Ada Colau –Ajuntament i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)– han convocat almenys tres processos selectius en els quals, entre els membres de la Comissió de Selecció o entre els candidats disposats a presentar-se es trobaven diferents membres del partit de l'alcaldessa i de l'entorn dels comuns.

Càrrecs de confiança

Així, en les oposicions convocades el mes de març passat es va donar a conèixer que fins a 17 càrrecs de confiança dels comuns es presentaven a les mateixes per optar a una plaça fixa dins de l'Ajuntament; i que la Comissió de Selecció, responsable última de l'elecció dels candidats, presentava evidents dubtes de parcialitat i independència, ja que alguns dels seus membres depenien jeràrquicament dels candidats o havien influït de manera directa en els seus nomenaments.

Tan cert és que la denúncia ciutadana, mediàtica, política (Junts va anunciar que portaria l'expedient a la Comissió d'Ètica de l'Ajuntament) i dels mateixos sindicats (UGT va denunciar "la celeritat amb la qual s'havia muntat un procés que no tenia ni temari") entorn de la legalitat del procés va suposar la renúncia de fins a 7 membres de l'entorn de govern de Colau. Entre altres, la del regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, que va assenyalar que, malgrat els dubtes de compatibilitat que la seva candidatura plantejava amb la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), "continuaria fent política".

Nous procediments

No obstant això, la renúncia de Badia no va impedir que Colau articulés uns altres dos nous procediments, en aquesta ocasió a través de l'AMB, per "seleccionar" el personal que havia de passar a ser funcionari. Ho va fer a través de l'Àrea d'Ecologia que dirigeix el mateix Badia en l'Àrea Metropolitana amb dos nous processos d'accés a la borsa de treball públic, una per a tècnics superiors i una altra per a tècnics mitjans, que es van convocar el mes de maig passat.

Ambdues semblen ja cooptades per l'entorn dels comuns, com demostra l'aspiració de Miriam Planas, portaveu d'Aigüa és Vida, membre de l'Associació d'Enginyeria Sin Fronteras (ESF) i íntima amiga de Badia, amb qui va coincidir en ESF abans que el regidor fes el salt al Consistori i comencés a dirigir l'Àrea que ara convoca el procés al qual opta l'activista, i que, després de dos rebutjos, s'ha vist sorprenentment acceptada com a candidata.

El Jutjat del Contenciós Administrativo ha considerat que efectivament aquests processos podrien suposar una greu vulneració del principi d'igualtat en l'accés a la funció pública per tal com es lesionen els drets i oportunitats d'altres aspirants concurrents, així com una vulneració del règim d'incompatibilitats dels membres de les corporacions locals, d'acord a la Llei de Transparència i Bon Govern i del mateix Codi Ètic i de Conducta de l'Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa ha decidit fixar data de judici en abril de 2025.

Abans, no obstant això, hauran de resoldre's les mesures cautelars que ha sol·licitat Llibertats, que pretén amb les mateixes paralitzar les portes giratòries amb què Colau aspira a col·locar a l'Ajuntament i en l'Àrea Metropolitana a diferents membres del seu partit i de les seves associacions afins.

L'alcaldessa, que no fa tant afirmava que "en corrupció i en portes giratòries tenim experiència zero", veu així obert un nou procediment que qüestiona la legalitat de les seves actuacions i la seva legitimació per optar a un nou mandat, que recordem, va anunciar que es presentaria malgrat l'escàs suport que va obtenir de la militància dels Comunes i de vulnerar el disposat en el seu propi Codi Ètic.