La Manada mana. Algunes notes sobre detalls que poden cridar l’atenció. Una, els titulars. Cap diari s’ha esforçat gaire a posar-hi un xic de context, fora d’El Mundo, que projecta les conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem. “Garanteix la seguretat que reclamava la societat”, diu el tribunal a l’hora de justificar la seva decisió. La cita va en un subtítol. És a dir, els magistrats han volgut assegurar-se que el càstig seria exemplar i calmaria la gent. Si aquest és un dels criteris rellevants dels magistrats per fer justícia, és fa difícil no pensar que l’aplicarà en altres sentències en deliberació —especialment en aquella— on el que està en joc també sigui, a parer dels jutges, “la seguretat que reclamava la societat”. El Mundo no perd passada.

L’ABC fa el pitjor titular —més encara que el glacial “El TS condemna a 15 anys a La Manada per violació” de La Vanguardia— en dir que el Suprem “tanca el debat”. Justament el que no es tanca és el debat, la discussió, la controvèrsia. Per sort. Quin afany té aquest diari per deixar als jutges que tanquin res! La resta de diaris han fet el fàcil “Era violació” —i fa quinze hores que tothom ho sap. Se suposa que les portades impreses han d’afegir algun valor al noticiari. Doncs no. Meh.

L’altra nota és sobre la fotografia de la cosa. És increïble com alguns diaris han triat fer un collage amb els cinc de La Manada i no publiquen una foto tan potent en fons i forma com de l’agència Efe, que apareix a La Vanguardia, El Mundo i l’Ara. A la imatge s’hi veu el Prenda —un dels condemnats— en sortir dels jutjats de Sevilla amb la mà a l’arma del crim i un somriure burleta mentre l’esperen els periodistes amb un posat entre la inquietud i la por. Quin nervi, aquest home.

L’última anotació. El Punt Avui obre amb “Menyspreu Suprem”, titular amb el que vol resumir les nombroses decisions que va prendre ahir la Sala Segona del mateix Tribunal Suprem sobre (o contra) els presos polítics i exiliats. Entre altres, mantenir el processament dels consellers Comín i Serret per rebel·lió, però “un concepte de rebel·lió diferent al clàssic”, com diu la interlocutòria i remarca el diari. Si per “concepte clàssic” s’entén el que està tipificat al Codi Penal, aquesta argumentació del Suprem agafa un caire inquietant, perquè gairebé calca la posició de la fiscalia, que es va treure del barret un tipus nou de rebel·lió manipulant Kelsen i Habermas. Potser el Suprem pensa que així, donant un contingut “diferent” a un delicte ja definit, també “garanteix la seguretat que reclama la societat”.

EM

ABC

ARA

LV

LR

EP

EPC

EPA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat