El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha anunciat aquest dijous que oferirà cursos de llengua catalana als jutges a tot l’Estat espanyol, seguint la línia iniciada en 2024 amb altres llengües cooficials i citen "el valencià o el gallec". Així es recull en un dels dos convenis signats per la presidenta del Poder Judicial, Isabel Perelló, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. Catalunya ofereix cursos de català a jutges, fiscals i funcionaris que destinats al país des de fa almenys 30 anys, quan va obtenir les competències de l’Administració de Justícia, que no inclou el personal judicial, que són cossos estatals. Això no obstant, el resultat ha estat decebedor i encara no es respecten els drets lingüístics dels catalans als jutjats, com admet l'administració i el Consell de l'Advocacia Catalana. Des del Departament de Justícia es destaca que "és la primera vegada que aquesta formació s’ofereix també a jutges destinats fora de Catalunya", acció amb la qual busca ampliar-ne l’abast i facilitar la capacitació lingüística amb independència del lloc de destinació.
En concret, es detalla que es faran dues activitats formatives: una d'iniciació, que correspon al nivell A2 del marc europeu de referència, i una altra d'usuari independent, que correspon al nivell B2 d'aquest marc. S’indica que a aquests cursos poden accedir-hi tots els integrants de la Carrera Judicial, independentment del seu lloc de destinació, així com els alumnes de l'Escola Judicial. Cal recordar, però, que com l'escola té la seu a Collserola, Catalunya ja els ofereix fa anys classes de català.
Trobades amb Perelló i Peramato
El conseller Espadaler s’ha entrevistat amb Perelló aquest dijous a Madrid i després, amb la fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato. “El català és deficitari a l’àmbit de la justícia, i usar-lo no és un caprici, sinó un dret dels ciutadans”, ha manifestat el conseller de Justícia. Una defensa de la llengua pròpia que també ha fet la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso, en el seu balanç, aquest dimecres, del primer any al càrrec de l’alt tribunal català, així com celebrar que se'n donin incentius.
En concret, el Govern socialista de Salvador Illa va assegurar que estudia tornar a implantar una mesura, aprovada pel Govern de CiU i eliminada pel tripartit per la crisi: pagar incentius econòmics als jutges perquè redactin sentències en català.
Petició de 35 fiscals més a Catalunya
En la reunió amb fiscal de l'Estat, Espadaler ha explicat que li ha informat que “en consens amb la Fiscalia Superior de Catalunya” es demanarà al Ministeri de Justícia que destini a Catalunya 35 de les 200 noves places de fiscals, anunciades per a tot l'Estat aquest any. “Es requereixen aquestes 35 places per les càrregues de treball que té Catalunya; és una mica més que el percentatge per població (en tocarien 32), però és una dada objectiva, que dona el Poder Judicial”, ha assegurat Espadaler. Actualment, la plantilla de fiscals a Catalunya és de 430 professionals, segons la darrera memòria de la Fiscalia Superior de Catalunya.
El conseller ha afegit que aquest treball consensuat i de "lleialtat institucional" és el que han realitzat amb la presidenta del TSJC per reclamar 91 places noves de jutges a Catalunya aquest any i 90 més el 2027. Precisament, la presidenta del TSJC va reclamar oposicions extraordinàries de jutges i funcionaris per tal de cobrir aquestes places, que es plantegen per fer reeixir la transformació judicial que recull la llei d’eficiència.
Prop d’un miler d’inscrits
Garantir l’ús de la llengua pròpia en els jutjats que estan a Catalunya així com el respecte al dret civil català ja va ser un acord signat el 1991 pel president de Catalunya, Jordi Pujol, i el del Tribunal Suprem i del CGPJ, Pascual Sala Sánchez. Un compromís no reeixit i que ha anat reculant tres dècades després.
Això no obstant, els recursos s’hi destinen, malgrat que les sentències redactades en català no superen el 7% del total, i que no es respecten la majoria dels drets lingüístics, sobretot quan un ciutadà vol ser informat des dels jutjats en la llengua pròpia, segons les dades oficials.
El Departament de Justícia té un Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial, que du a terme diferents actuacions i iniciatives per garantir els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb l’Administració de justícia. Se centren en tres eixos: Formació en català i llenguatge jurídic al personal al servei de l’Administració de justícia i als professionals; traducció i correcció als jutjats, i incorporació de normativa estatal en català en el Portal Jurídic de Catalunya.
En la darrera memòria del servei publicada, s’indica que l’any 2024 s’han inscrit a formació de llengua catalana 657 persones que treballen a l’Administració de justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia, metges forenses i resta de personal de les oficines judicials), com també alumnes de l’Escola Judicial. També es destaca que 208 alumnes van obtenir el certificat oficial del CEJFE que acredita el nivell corresponent de llengua catalana.
A més, es detalla que el curs de llenguatge jurídic continua sent el nivell que concentra "més demanda". Del total de persones inscrites a cursos de català, 332 (50,53 %) ho van fer a un curs de llenguatge jurídic. S’hi explica que aquest augment és perquè “una part considerable del personal de l’administració de justícia ja tingui el C1 i que el certificat de llenguatge jurídic tingui també un reconeixement en el barem de puntuació de coneixements de català en el personal de l’Administració de justícia”. Això no obstant, aquest coneixement del català en les resolucions i tramitacions judicials no es veu.