"Fàcil", "assequible" i "sense sorpreses". Aquesta ha estat la percepció generalitzada de la prova de llengua catalana entre els estudiants que s'examinen enguany de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) i que aquest divendres encaren l'últim dia. Després de dos intensos cursos de batxillerat i un fart d'estudiar per la selectivitat al llarg de les darreres setmanes, ja veuen el final del túnel i gairebé ja poden olorar els calimotxos que prendran aquesta nit i al llarg de l'estiu abans de començar la universitat.
Enguany, el text de comprensió lectora de l'examen de català ha estat un article de l'arquitecte Josep Maria Boronat, actiu políticament i vinculat a Esquerra Republicana. Es tracta d'una columna d'opinió que va publicar a la revista Núvol el 2023 per abordar el que anomena "gentrificació verda", és a dir, que les zones verdes que s'impulsen en les ciutats europees estan encarint els preus de l'habitatge que les envolta i això expulsa els veïns de tota la vida, com passa, diu, al barri del Poblenou de Barcelona. Com és habitual, han hagut de contestar preguntes tipus text per demostrar que han entès el text i trobar en l'escrit sinònims a unes paraules indicades. També han hagut d'identificar a què fan referència dins del text uns pronoms febles i contestar "per què la transició ecològica a les ciutats provoca desigualtats socials".
Seguint amb el tema plantejat a l'examen, després a la part d'expressió escrita han hagut d'escriure una redacció de fins a 150 paraules sobre les conseqüències de l'arribada massiva de turistes a la ciutat. Així, els alumnes consultats en sortir de la prova valoren que ha estat "més fàcil" que el de castellà, en haver estat una mica més acotada la temàtica de la qual havien de parlar, mentre que a la prova de llengua castellana van haver d'improvisar un text expositiu sobre "el concepte de la incertesa".
Pel que fa a l'apartat de literatura, els alumnes de Catalunya que han fet les PAU han hagut d'analitzar un poema que, diuen, han treballat molt a classe: Desolació, del mallorquí Joan Alcover. Han hagut d'explicar què expressa, quins tipus de versos el componen, quina estrofa fa servir el polisíndeton i trobar un hipèrbaton. També, com a novetat d'enguany, han hagut de contestar unes preguntes de "veritable o fals" sobre coneixements generals de literatura, com si el haiku és d'origen turc, si l'hendecasíl·lab té deu síl·labes o si el tòpic locus amoenus vol dir "lloc amè". Alhora, diferenciar entre Renaixement i Renaixença; i entre una auca i una corranda. També sobre què és el panegíric, cosa que una professora de català de l'institut Eugeni d'Ors de l'Hospitalet consultada per El Nacional a peu d'aula ha vist més difícil, si bé creu que en general la prova ha estat molt assequible.
La part de reflexió lingüística i gramàtica l'han vist prou fàcil els diversos estudiants consultats per aquest diari. Han hagut d'identificar tipus de complements en diverses oracions extretes del text de l'arquitecte i completar espais buits amb les habituals preguntes d'escollir la forma correcta ("sinó" o "si no", "perquè" o "per què"), derivar mots (per exemple, convertir cruel en crueltat perquè l'oració tingui sentit) o subratllar el so africat prepalatal sord en un breu text. També han hagut d'identificar a quina variant dialectal (rossellonès, alguerès, central, balear, valencià, etc.) pertanyia el català emprat en una oració.
"Molt més fàcil que el de castellà"
L'Álvaro, estudiant de l'institut Padre Damián de Barcelona, explica que tot i estar ja cansat per ser el darrer dia després de molts altres exàmens, li ha anat bé perquè al llarg del curs ha treballat amb exàmens de prova més difícils. La Inés, companya del mateix institut, sentencia ràpidament: "Ha anat molt bé, no s'han passat gens", i destaca que el poema de Joan Alcover l'han vist molt a classe. La Clàudia, d'un institut de Santa Coloma, també l'ha vist "molt més assequible del que esperava". L'Àlex, del mateix institut, admet que el de català era l'examen que menys s'havia preparat, però celebra que el que ha sortit era "molt fàcil" i que, a més, ha tingut sort perquè s'ha mirat minuts abans d'entrar a l'aula una cosa que ha sortit. "Molt més fàcil que el de castellà", sentencia també l'Helena, de l'institut Santa Isabel de Barcelona.