La llengua també es defensa a Europa. Plataforma per la Llengua ha exigit a la Comissió Europea que intercedeixi en la defensa dels drets lingüístics digitals del català a l'estat espanyol. L'organització ha denunciat davant de l'executiu comunitari el fet que Espanya hagi ignorat la resolució del Parlament Europeu que demanava garantir la igualtat lingüística a internet, després de rebutjar les peticions per incloure els drets lingüístics del català a la Carta de Drets Digitals.

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha enviat aquest dimecres una carta a la vicepresidenta executiva de la CE, Margrethe Vestager, on demana que sol·liciti al govern espanyol quins mecanismes té previstos per incloure la diversitat lingüística interna en l'era digital i per reduir la bretxa digital dels parlants de les llengües que no són el castellà. En definitiva, per atendre la resolució europea de 2018 sobre aquesta qüestió.

Espanya ignora el Parlament Europeu

L'esmentada resolució instava els estats membres a promoure l'ús de les diverses llengües en serveis digitals com les aplicacions mòbils, a desenvolupar polítiques globals i estratègies per promoure el multilingüisme en l'entorn digital i a consolidar les llengües minoritàries regionals. A més, va ser aprovada per gairebé el 90% dels diputats del Parlament Europeu. Tot i això, Espanya l'ha ignorat.

L'esborrany de la Carta de Drets Digitals presentada pel govern espanyol el 2020 no feia cap referència a la diversitat lingüística, així com tampoc n'hi ha cap a la proposta de redactat presentada aquest juliol després d'un procés participatiu. Una proposta on l'Estat ha ignorat "de manera flagrant" les aportacions presentades per la mateixa Plataforma per la Llengua i l'Obra Cultural Balear, entre altres entitats lingüístiques d'arreu de l'estat espanyol.

Millorar la Carta de Drets Digitals

Les al·legacions presentades demanaven incloure a la Carta de Drets Digitals una referència a la resolució del Parlament Europeu i els diversos elements que s'hi van aprovar. Entre aquests elements destaquen la no exclusió digital derivada de la bretxa tecnològica lingüística, la inclusió de les llengües diferents del castellà en els processos de participació, el desenvolupament de la tecnologia en les diverses llengües, l'alfabetització digital o el dret a rebre resposta en aquestes llengües per part dels poders de l'Estat.

En aquesta línia, la setmana passada vam veure com Catalunya pot haver aconseguit un petit avenç en aquesta qüestió: ERC va pactar amb el govern espanyol que la futura llei de l'audiovisual estatal inclogui una quota per a les llengües cooficials de l'Estat (tot i que encara no s'ha acordat el percentatge). Tot i això, molts sectors de l'independentisme segueixen emprenyats: Junts ha criticat els republicans per facilitar els pressupostos espanyols "a canvi de res".

 

Imatge principal: L'edifici Berlaymont de la Comissió Europea a Brussel·les / ACN