Quantes vegades canvies d'idioma durant el dia? El català està desapareixent de la vida diària? La distància creixent entre el coneixement i l’ús del català s’ha convertit en el principal repte per al futur de la llengua. Així ho adverteix el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), que ha llançat un crit d’alerta coincidint amb la proximitat de la diada de Sant Jordi, una de les dates més simbòliques per a la cultura catalana.

Segons les dades més recents disponibles, el català continua sent una llengua àmpliament coneguda a Catalunya, però el seu ús habitual es manté en retrocés. D’acord amb l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023, publicada el 2025, més del 90% de la ciutadania entén el català i prop del 80% afirma que el sap parlar. Tot i això, només un 32,6% el fa servir de manera habitual, una xifra que reflecteix una pèrdua de centralitat en la vida quotidiana.

Aquest desajust entre coneixement i ús preocupa especialment perquè posa en risc la funció del català com a eina de cohesió social i de transmissió entre generacions. Segons el CIEMEN, la llengua és present en molts àmbits, però no sempre es fa servir de manera efectiva, cosa que pot conduir a una situació de minorització funcional.

Per què no es parla català al carrer?

Entre les causes d’aquesta tendència, l’entitat assenyala diversos factors. D’una banda, els canvis demogràfics i la presència creixent de llengües globals influeixen en els hàbits lingüístics. De l’altra, persisteixen inèrcies de substitució que afavoreixen l’ús d’altres llengües en determinats contextos socials.

A aquests elements s’hi sumen mancances estructurals. El català té una presència limitada en àmbits com la justícia o l’Administració estatal, i el seu ús en el món socioeconòmic continua sent insuficient. També es detecta un dèficit notable en l’oferta de continguts i serveis en català en l’entorn digital i audiovisual, un espai cada cop més central en la vida quotidiana.

Precisament, el CIEMEN adverteix que la digitalització i l’avenç de tecnologies com la intel·ligència artificial poden agreujar aquesta situació si no es garanteix la presència de la llengua en aquests àmbits. Sense una incorporació plena del català en aquests entorns, hi ha el risc que es generin noves formes d’exclusió lingüística.

Què demana el CIEMEN?

Davant aquest escenari, l’entitat reclama mesures urgents i més ambicioses. Considera necessari reforçar les polítiques lingüístiques amb més recursos, així com impulsar reformes legislatives que assegurin de manera efectiva els drets lingüístics de la ciutadania. En aquest sentit, fa una crida als governs dels territoris de parla catalana perquè actualitzin i consolidin les seves estratègies per garantir l’ús del català en tots els àmbits.

Una de les propostes clau és la revisió de la Declaració universal de drets lingüístics, aprovada fa gairebé trenta anys. Segons el CIEMEN, aquest marc presenta limitacions importants, especialment pel que fa als drets lingüístics en l’entorn digital i a la manca de mecanismes que en garanteixin el compliment.

L’actualització d’aquesta declaració podria contribuir a reforçar el reconeixement internacional del català i situar els drets lingüístics en el centre del debat global. Mentrestant, però, el repte immediat continua sent revertir la tendència a la baixa en l’ús social de la llengua i assegurar-ne la vitalitat en el futur.