Aquests dies, només es parla dels pagesos. Agricultors i ramaders han iniciat una onada de protestes que ha sacsejat tot el continent europeu. Nombrosos països —entre els quals hi ha França, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica— han estat l'escenari de grans mobilitzacions que han volgut evidenciar el descontentament del sector. Aquesta setmana, l'enuig s'ha estès també arreu de l'Estat, amb talls de carretera, manifestacions i marxes lentes que, en el cas de Catalunya, han portat milers de tractors a Barcelona, en una imatge insòlita. Però qui hi ha darrere de tot plegat?

Nascut de forma espontània, es tracta del que s'ha batejat amb el nom de Plataforma 6-F. No té líders ni portaveus, però ha aconseguit mobilitzar milers i milers de pagesos a tot el país. Tampoc té cap vincle amb els principals sindicats agraris —la Unió de Pagesos (UP), la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) i l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA)—, els quals s'han sumat a les accions que han estat convocades al marge d'elles. Quan es parla amb els mateixos pagesos que aquests dies han fet el trajecte fins a Barcelona, només es constata una veritat: el moviment s'ha organitzat a través dels nous mitjans de comunicació, com ara les xarxes socials, però essencialment a través de canals de WhatsApp en què s'ha anat incorporant cada cop més gent.

A Espanya, el moviment ha estat instrumentalitzat per Vox

Ara bé, hi ha diferències entre el que implica la Plataforma 6-F a Espanya i a Catalunya. I és que a l'Estat, el moviment ha estat polititzat i instrumentalitzat per l'extrema dreta. L'enuig del sector gira al voltant d'alguns eixos argumentals que els pagesos va anys que critiquen: la derogació de les polítiques verdes de la Unió Europea i la rebaixa de les exigències de la Política Agrària Comuna, la protecció dels productes nacionals enfront de l'entrada de productes estrangers, i la liberalització total del sector primari. No és cap coincidència que aquests siguin també alguns dels principals lemes de Vox: la guerra contra l'Agenda 2030, el patriotisme alimentari i la potenciació del lliure mercat. A més, en l'oposició dels pagesos a les lleis nacionals de Canvi Climàtic, Restauració de la Natura i Benestar Animal, el partit de Santiago Abascal també té una nova via per atacar amb duresa el govern de Pedro Sánchez.

Un altre punt d'unió entre la Plataforma 6-F i l'extrema dreta es troba en un nom: Lola Gúzman. Si bé no existeix cap jerarquia, aquesta exmilitant de Vox, ha anat guanyant popularitat recentment, autoqualificant-se com la líder. En diverses aparicions a les xarxes, s'ha mostrat crítica amb l'actitud del partit d'Abascal, a qui acusa de voler aprofitar-se del descontentament agrari. El cert és que ella també és culpable d'aquesta pràctica, ja que no és agricultora —el seu pare havia estat ramader—, sinó que havia estat infermera i ara és pensionista. En tot cas, repeteix els mateixos mantres que Vox, amb missatges contra els migrants i Pedro Sánchez, i a favor de la unitat d'Espanya.

De fet, ella és una de les veus que ha cridat la societat civil a sumar-se a les protestes dels pagesos aquest dissabte. La intenció és portar la mobilització a Madrid, amb caravanes de vehicles que tallin el trànsit i els accessos a la capital espanyola i una tractorada fins a la seu del PSOE, al carrer Ferraz. La mateixa Lola Gúzman advertia amb to desafiant aquest dijous que "no hi haurà suficients policies per aturar-nos". L'acció de dissabte compta també amb el suport de l'advocat Xaime da Pena, exmilitant de Vox i que va pagar una lona de Desokupa a Madrid. Davant d'aquest escenari, el govern espanyol ha preparat un macrodispositiu per protegir la Moncloa, així com la seu socialista.

A Catalunya, un moviment sense color polític

La deriva ultra de les protestes d'agricultors i ramaders a Espanya contrasta amb la realitat catalana. A casa nostra, el moviment dels pagesos s'ha caracteritzat per la seva posició més apolítica, i en cap cas ha evidenciat un acostament a les posicions ultres de Vox. Els reclams dels professionals del camp catalans comparteixen algunes de les queixes —com ara l'oposició a les exigents normatives europees i estatals, o la promoció del producte del país per sobre d'aquell que ve de fora i que no ha de passar uns controls tan rigorosos—, però es mostren crítics amb la classe política en general. De fet, molts dels pagesos que van arribar a Barcelona en la tractorada de dimecres van ser rebuts per independentistes amb estelades, una simbologia a la qual van respondre amb mostres de complicitat. Provinents de l'interior de Catalunya, no és de sorprendre que siguin defensors de la seva terra.

De fet, en els grups de WhatsApp a través dels quals s'organitzen, ja s'ha fet notar aquest contrast. Alguns ja han assenyalat que Vox està segrestant la Plataforma 6-F pels seus propis interessos, i han alertat sobre la necessitat de distanciar-se. Els usuaris asseguren "ser conscients del que es mou per tot Espanya", i afirmen que "des de Catalunya s'està fent un front comú molt diferent". "Per això ja procurem no dir 6-F o per l'estil", diuen, proposant anomenar-se de manera diferent.

El moviment insurgent dels pagesos a Espanya i Catalunya tenen el mateix origen espontani, però els seus propòsits són completament diferents. Per això, en comptes de tenir per objectiu agitar la guerra amb les autoritats polítiques espanyoles —com evidencia l'acció de dissabte, que promet ser una continuació de les protestes incendiàries davant Ferraz durant la investidura de Pedro Sánchez—, aquí els pagesos van reunir-se primer amb el president Pere Aragonès i el conseller David Mascort, i després amb els partits del Parlament, que van mostrar una transversal solidaritat amb els afectats. L'estratègia va funcionar, i va permetre arrancar tres compromisos clau de la classe política.