La llarga llista negra dels pagesos va sumar la setmana passada un nou element de discòrdia: les restriccions d'aigua per la sequera. Decretada l'emergència divendres passat a tot el sistema Ter-Llobregat, ara hi ha 239 municipis i més de 6 milions de catalans en aquesta crítica fase. Els treballadors del camp, havent mirat les prohibicions i limitacions a què estaran subjectes a partir d'ara, ja han posat el crit al cel: en els indrets afectats, l'agricultura ha de retallar un 80% el consum d'aigua i la ramaderia, un 50%. Una reducció dràstica i, en molts casos, inassumible.

De fet, aquest ha estat un dels principals motius que ha portat els pagesos a mobilitzar-se de forma contundent aquest dimarts, dimecres i dijous. Hi ha hagut talls importants a les carreteres catalanes, i una de les escenes més sonades ha estat l'entrada (i pernoctació) de milers de tractors a Barcelona. Un grup de ramaders, del Bages i el Berguedà, ha explicat a ElNacional.cat les seves queixes. El Moisès assegura precisament que les restriccions d'aigua han estat "la goteta que ha fet saltar tot", una opinió que comparteixen el David i Miquel.

Entre les demandes dels pagesos hi ha hagut múltiples qüestions. Per exemple, l'increment dels preus dels productes als supermercats i que no s'ha fet notar a la butxaca del sector primari; la ingent burocràcia que han de travessar, amb muntanyes de papers a omplir després de llargues jornades de treball; la competència deslleial d'aquells aliments que venen fora de la Unió Europea i, per tant, no han de passar els mateixos controls fitosanitaris i de qualitat que aquí; i la manca d'ajudes econòmiques o el retard en el seu pagament. Tot això ja fa molts anys que esclafa un sector en crisi (la manca de futur significa que molts abandonen la professió i no hi ha relleu generacional). Però ara, per si no n'hi hagués prou, s'hi han sumat les duríssimes restriccions d'aigua.

L'única solució, quedar-se amb la meitat d'animals?

En el cas de la ramaderia, la reducció del 50% no té cap mena de sentit. El Miquel assenyala que en una granja no es pot deixar d'utilitzar la meitat d'aigua "d'un dia per un altre". Ho especifica el David, evidenciant que, per fer-ho, s'hauria de retallar l'explotació també per la meitat. Un porc, una ovella o una vaca no poden deixar de beure només perquè hi ha sequera, i per tant la solució passa per retallar el nombre d'animals. "Si tens dues bèsties, t'hauràs de quedar amb una", aclareix. Evidentment, fer això implicaria obtenir el 50% dels ingressos, una opció inviable per a la supervivència del sector perquè "faria que les granges no fossin rendibles", ja que les factures continuaran arribant a final de mes.

Si el Govern obliga a prendre aquesta solució tan dràstica, els pagesos exigeixen obtenir ajudes econòmiques a canvi. Però no hi confien gaire. La Generalitat, per ara, no els ha informat sobre aquesta possibilitat, i en tot cas encara hi ha pendent l'abonament de les ajudes del 2022 i el 2023 en molts casos. La promesa d'accelerar el pagament, de fet, ha estat una de les victòries en el camp polític que han obtingut agricultors i ramaders després de reunir-se amb els partits al Parlament.

Igualment, l'exigència del 80% i el 50% contrasta amb la situació d'altres sectors econòmics. La indústria, per exemple, només haurà de retallar l'ús d'aigua un 25%; per la seva banda, el turisme no ha de fer front a cap percentatge, i només es troba la prohibició d'omplir les piscines. El Moisès es mostra crític amb la diferència de tracte. "La ramaderia consumeix un 2,8% de l'aigua total a Catalunya, però hi ha indústries i activitats lúdiques que consumeixen molt més i no se'ls fa res", lamenta. "Estem més controlats que qualsevol altre sector". El David, resignat, s'enfurisma perquè al ramader "sempre el van escanyant més" mentre es porta l'aigua cap a la ciutat.

"Ens sentim incompresos", reconeixen. El sector del camp assegura ser menystingut per la societat, però recorda que, malgrat conformar un petit gruix poblacional, mou i alimenta "tot Catalunya". Per sort, de moment el Govern no ha començat a aplicar les restriccions per la sequera. I ara, s'ha compromès a flexibilitzar aquestes limitacions tan extremes. Faltarà veure si compleix la paraula.