La infanta Pilar de Borbó, germana de Joan Carles I i tieta de Felip VI, va presidir i dirigir durant quatre dècades una empresa amb seu a Panamà gestionada pel bufet Mossack Fonseca, especialista en la creació de societats opaques en paradisos fiscals, segons es demostra als anomenats Papers de Panamà, una filtració de més de 11,5 milions de documents confidencials que ha avançat El Confidencial i que demostrarien presumptes delictes fiscals comesos, entre d'altres, pel cineasta Pedro Almodovar i el futbolista Leo Messi.

La filtració, destapada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, esquitxa entre d’altres la família Domecq, l’expresident d’Egipte Hosni Mubarak i l’actual mandatari de Síria, Baixar al-Assad, així com altres personalitats de l’entorn del president rus, Vladimir Putin, i de la FIFA.

De fet, es calcula que tot plegat esquitxa fins a 72 caps o excaps d'Estat, un dels quals seria el nou president de l'Argentina, Mauricio Macri. Els documents han estat aconseguits per periodistes del diari alemany Süddeutsche Zeitung, que els han compartit amb un centenar de mitjans de comunicació d'arreu del món. La documentació procediria d'un atac informàtic que Mossack Fonseca va patir fa un temps.

L'empresa i el regnat de Joan Carles

Segons aquests papers, Pilar de Borbó va ser la presidenta i directora de la companyia Delantera Financiera S.A. a partir de l'agost del 1974, poques setmanes després que el seu germà Joan Carles, aleshores amb el títol de príncep, va assumir de forma interina el càrrec de cap de l'Estat per malaltia del general Franco. L'empresa es va mantenir activa precisament fins el 24 de juny del 2014, quan va ser dissolta, cinc dies després que el seu nebot, Felip VI, va ser proclamat rei d'Espanya després de l'abdicació de Joan Carles.

Segons El Confidencial, Pilar de Borbó no ha volgut aclarir perquè va presidir l'empresa, per a que la va utilitzar i si havia declarat a les autoritats fiscals espanyoles el capital que manejava Delantera Financiera S.A.

En la majoria de casos destapats pels papers de Panamà es tractaria d’empreses offshore, nom aplicat a entitats empresarials amb seu en un país on no realitzen cap tipus d’activitat econòmica, una pràctica legal que, gràcies a la seva opacitat, podria emparar activitats il·legals. De fet, els papers demostrarien que Mossack Fonseca hauria treballat, amb ple coneixement, amb clients que eren membres d’organitzacions criminals, traficants de droga, polítics corruptes i evasors fiscals.