La indústria del tabac està en ple procés de transformació. Després de dècades dedicades a les cigarretes, empreses com Philip Morris han començat a apostar decididament per productes sense combustió buscant reduir els riscos associats al consum. Sota l'estratègia de la reducció de danys, estan desenvolupant i promovent alternatives com els dispositius electrònics d’escalfament de tabac (com l’IQOS), els vapejadors i les bosses de nicotina oral. L’objectiu declarat: oferir opcions menys nocives per als fumadors adults que, tot i conèixer-ne els riscos, no tenen intenció d’abandonar el consum de nicotina. Aquest canvi d’estratègia no ha estat rebut igual a tot arreu. Mentre països com el Regne Unit o Suècia han integrat aquestes alternatives dins de les seves polítiques de salut pública —amb resultats destacables en la reducció del tabaquisme—, en altres estats, com Espanya, les regulen amb gran recel o directament les equiparen als cigarrets convencionals. L’escenari és desigual i sovint contradictori: el mercat dels productes sense fum creix amb força a escala mundial i països com Suècia ja són exemple del seu potencial, però el debat sobre la seva eficàcia, els riscos a llarg termini i la legitimitat d’una indústria que ara es presenta com a part de la solució continua generant polèmica en alguns països.
Si hi ha una experta en aquest debat és Gizelle Baker, la vicepresidenta d'Assumptes Científics de Philip Morris International a escala global, ja que la seva és una veu autoritzada en l’àmbit de la reducció de danys. M'he trobat amb la Gizelle a Neuchâtel, a Suïssa, on he viatjat per assistir a les jornades Technovation, un esdeveniment que Philip Morris Internacional organitza anualment per presentar els últims avenços de la seva transformació. Durant aquestes jornades, directius de l'empresa, científics interns i externs, professionals del sector i periodistes d’arreu del món es troben amb un objectiu; explicar, amb dades i arguments, per què l’empresa ha decidit deixar enrere el cigarret convencional i apostar per alternatives sense combustió.
Què fa tant mal quan fumem?
Gizelle Baker parla sempre amb un somriure a la boca, ho fa a poc a poc i respon les preguntes de manera entenedora, evitant termes molt científics; per això transmet veracitat en les seves paraules. Baker ha atès El Nacional.cat en el marc del Techovation 2025 per explicar què és exactament el que fa tant mal quan fumem. La resposta que es repeteix entre els experts convocats per PMI no és nova, però sovint es desconeix fora dels cercles mèdics i acadèmics. Baker ho té clar, no és la nicotina —malgrat la seva capacitat addictiva— sinó la combustió del tabac el que genera la major part de les malalties greus associades al tabaquisme.
El nucli del debat: Nicotina vs. Combustió
Durant dècades, el discurs públic sobre el tabaquisme ha estat dominat per una idea molt arrelada: la nicotina és l'enemic. És l’element que genera addicció, que atrapa els fumadors i que impedeix que deixin de consumir. Però si bé això és cert en part, el missatge central de la ponència de Gizelle Baker va anar més enllà: el gran problema per a la salut no és la nicotina sinó la combustió del tabac. Quan el cigarret es crema, s’alliberen milers de substàncies tòxiques i carcinògenes que, inhalades de forma continuada, són les responsables de la major part de les malalties respiratòries, cardiovasculars i càncers associats al tabaquisme.
"No instal·lar-se en l'statu quo", això és el que demana la científica, que alerta que és el que pot passar davant la confusió sobre què és el més perjudicial de les cigarretes. Baker parla de reducció de danys (harm reduction, que és un dels pilars de l'estratègia de PMI), i defensa les alternatives al tabac de combustió: "Potser aquesta reducció de danys no implica eliminar comportaments, sinó centrar-se a canviar-los". Baker posa com a exemple la implementació del casc per anar amb bicicleta, el qual no es porta per eliminar accidents, sinó perquè si hi ha un accident no ens faci tant mal. Així doncs, tal com diuen diversos experts, és important separar la nicotina del fum que deriva de cremar el tabac, ja que són tòpics molt diferents. "La nicotina és el motiu pel qual fuma molta gent, però no és la responsable de la majoria dels mals que provoca fumar", apunta la científica, que també admet que "la nicotina és addictiva i no és innòcua".
Com aconseguir que la gent canviï a alternatives menys perjudicials?
La nicotina és una substància psicoactiva que té efectes ràpids i notables al cervell i al cos perquè estimula el cervell actuant sobre receptors nicotínics de l'acetilcolina, provocant l’alliberament de diversos neurotransmissors com dopamina, noradrenalina, serotonina i adrenalina. És sabut que la nicotina genera plaer, concentració i reducció d'estrès, a més de reduir temporalment la gana; davant d'això, els experts es pregunten com i en quins nivells es pot donar la nicotina als que no volen deixar-la perquè acceptin abandonar la cigarreta convencional i es passin a les alternatives sense combustió.
Mil milions de persones al món fumen, però per aconseguir que la gent deixi les cigarretes, segons experts com Gizelle Baker, "la nicotina ha de ser part del procés". "Estan molt bé els productes sense nicotina", explica Baker, "però anem per passos: primer portem la gent a productes millors que les cigarretes i després ja els portarem a productes sense nicotina". Precisament aquesta proposta va molt lligada amb un dels principals lemes de Philip Morris el qual va recordar Tommaso Di Giovanni, el vicepresident de Comunicacions Globals a Philip Morris Internacional, durant les jornades Technovation a Neuchâtel: "Si no fumes, no comencis a fer-ho; si fumes, deixa-ho; si no ho deixes, canvia".
La regulació espanyola
Tot i el que diuen els experts sobre la nicotina, hi ha països com Espanya que encara es mostren molt reticents a certes alternatives. El ministeri de Sanitat espanyol ha iniciat una batalla contra les bosses de nicotina, plantejant mesures com limitar la concentració de nicotina de les bosses, limitar el contingut de nicotina en els cigarrets electrònics i també prohibir que els cigarrets electrònics i les bosses tinguin sabors. Per a Jacek Olczak, el director executiu de Philip Morris, postures com l'espanyola són "irracionals" i no entén com després de més d'una dècada de nous productes, d'investigació i de ciència hi ha alguns legisladors que continuen defensant que no hi ha informació suficient. "Espero que no passin 10 anys perquè alguns hagin de reconèixer que efectivament es tracta de productes menys perjudicials", va asseverar Olczak a Suïssa, en referència al fet que el món va tardar molt a reconèixer que era cert que la terra girava al voltant de sol.
En ple segle XXI, la batalla contra el tabaquisme ha esdevingut també una batalla per entendre millor la nicotina. Ja no es tracta només d’eliminar el fum, sinó de qüestionar creences arrelades sobre què és realment perillós i què no. La ciència apunta que la nicotina, tot i ser addictiva, no és l'enemic letal que molts pensen. El veritable mal, consideren els experts, rau en la combustió, en el fum i en els milers de substàncies tòxiques que l’acompanyen. Però aquesta distinció, tot i ser crucial, encara no ha fet el seu camí en l’opinió pública. Desestigmatitzar la nicotina no vol dir promocionar-ne l’ús, sinó assumir que en un futur sense fum, potser no caldrà prescindir completament d’aquesta substància, sinó consumir-la de manera radicalment diferent.