Les persones grans i de mitjana edat que viuen a barris amb més zones verdes tenen menys risc de síndrome metabòlic, que inclou obesitat i hipertensió, que aquelles que viuen a veïnats menys verds, segons un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL).
L'estudi de l'ISGLOBAL, centre impulsat per La Caixa, que publica la revista "Environmental Pollution", suposa una nova evidència científica sobre els beneficis dels espais verds per a la salut humana.
La síndrome metabòlica és un conjunt d'afeccions que es presenten al mateix temps i que inclou obesitat, hipertensió, nivells alts de sucre en sang i nivells anormals de greix, i és un factor de risc important per a les malalties no transmissibles (ENT), com atacs cardíacs, diabetis o ictus. Fins ara, diversos estudis havien analitzat l'associació entre l'exposició als espais verds i alguns components individuals de la síndrome metabòlic, però aquest és el primer que es va proposar examinar-lo en el seu conjunt i a llarg termini.
Unsplash
L'estudi ha analitzat dades de més de 6.000 persones d'entre 45 i 69 anys a l'inici de l'estudi, que es van sotmetre a quatre seguiments al llarg d'un període de 14 anys (1997-2013) que van incloure diverses proves, com anàlisis de sang i mesurament de la pressió arterial i el perímetre de la cintura. La vegetació al voltant del domicili es va estimar a partir d'imatges via satèl·lit.
Segons ha explicat Carmen de Keijzer, primera autora de l'estudi i investigadora d'ISGLOBAL, les conclusions suggereixen que l'exposició a llarg termini als espais verds "pot exercir un paper en la prevenció de la síndrome metabòlic, incloent-hi també cada component individual per separat, com un perímetre gran de cintura, nivells alts de greix en sang o hipertensió".
Sobre els mecanismes que expliquen aquesta relació, De Keijzer ha detallat que l'associació "podria estar mediada per les oportunitats que ofereixen els espais verds per a l'activitat física, així com la mitigació de l'exposició a la contaminació de l'aire".
L'estudi també ha observat una associació més forta entre les dones, per comparació amb els homes, cosa que la investigadora ha atribuït que "elles, en general, passen més temps a l'entorn residencial, fet que podria explicar aquesta diferència de gènere".
Unsplash
"L'estudi va trobar més beneficis per a la salut en el cas dels espais verds que comptaven amb més cobertura d'arbres, cosa que proporciona una base per a futures investigacions per identificar les característiques de la vegetació que influeixen positivament en la nostra salut", ha afegit Payam Dadvand, investigador d'ISGLOBAL.
"Els espais verds –ha resumit Dadvand– podrien ajudar a reduir la càrrega de les malalties no transmissibles, una de les principals prioritats actuals en salut pública, necessitem ciutats més verdes i, per tant, ciutats més saludables".
Un estudi recent d'ISGLOBAL concloïa també que les persones que viuen en àrees amb més espais verds tenen un declivi físic més lent. La reducció de l'estrès, el fet de viure més anys o un millor estat de salut general i mental són d'altres dels beneficis per a la salut que ja s'han evidenciat en altres estudis científics.