Les Canàries són un conjunt d’illes emergents originades pel moviment de plaques tectòniques. Uns moviments que han donat lloc a diferents volcans que, al llarg del temps, han emergit de la superfície marítima o de l’escorça terrestre, donant lloc al que coneixem avui dia com El Hierro, La Gomera, La Palma i Tenerife (de la província de Santa Cruz de Tenerife) i Fuerteventura, Gran Canària i Lanzarote (de la província de Las Palmas).
Les Canàries són un conjunt d’illes volcàniques originades per 33 volcans
Amb el temps, els humans s’hi han fet seu l’indret. S’hi ha construït i s’ha desenvolupat vida entorn els edificis o cons volcànics generats per la solidificació del magma convertit en lava, un cop surt del cràter o de les fissures que es generen quan els volcans entren en erupció. Per això, ara que un dels 33 volcans de les Canàries està actiu, tots ens preguntem: com és que està permès construir en zones on existeix perill o risc de patir fenòmens naturals com aquests?
“El principal motiu pel qual construïm en zones d'alt risc on hi ha volcans o altres riscos climàtics és per la dificultat de la gestió de la incertesa. Quan es dissenya un projecte urbanístic o una infraestructura, s'estima el cicle de vida de la mateixa i el període de retorn adequat en funció dels diferents riscos”, exposa Ramon Gras, urbanista de Harvard, investigador en innovació urbana i enginyer de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Segons l’expert, en ser successos impossibles de concretar, es pot fer una estimació de la freqüència en el qual es produeixen per minimitzar el risc de quan es pot esperar un esdeveniment catastròfic com aquest.
Gras apunta com les administracions públiques tenen un paper fonamental en el rol d’establir la visió del disseny urbanístic i infraestructural de les ciutats. “En aquest sentit, és essencial que cada cop més s’aproximi a desenvolupar models de prevenció i avaluació de riscos, a partir de dades, períodes de retorn associats o del cicle de vida de les infraestructures”.
La Cumbre Vieja, el volcà més actiu de l’estat
En aquests moments, el Cumbre Vieja s’ha convertit amb el volcà més actiu de l’estat. Aquest, forma part d’un dels 33 volcans que trobem a les Canàries. En total, en trobem 6 a Fuerteventura, 10 a Gran Canària, 11 a Tenerife, 1 a la Gomera, 10 a La Palma, 5 a Lanzarote i 1 a El Hierro. Pel que fa a la península, a La Garrotxa és on trobem la zona volcànica més activa. En total hi ha 40 volcans, dels quals 38 pertanyen al parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A la resta d’Espanya, hi ha d’altres punts reconeguts com a zones volcàniques a la Comunitat Valenciana, a la Regió de Múrcia, a Ciudad Real i Andalusia.
La perillositat d’una erupció volcànica
El vulcanòleg i director del centre de Geociències del CSIC, Joan Martí, apuntava en una entrevista per aquest mitjà que els símptomes que determinen que una erupció volcànica s’està a punt de produir són la sismicitat, la deformació del sòl i l’aparició o emissió de gasos a l’atmosfera. Tres elements que, combinats entre sí, ofereixen un còctel perfecte que indica que l’erupció s’està a punt de produir, com va ser el cas de la Cumbre Vieja, on els experts ho van poder determinar amb uns dies d’antelació. Un fet clau que ha permès desallotjar a tota la població de la zona, que ha vist com els rius de lava del volcà els ha sepultat les seves cases i totes les propietats mica en mica.
“La gent que està perdent les cases les perd perquè s’han fet en llocs on no s’hauria d’haver construït”, apuntava el vulcanòleg del CSIC Joan Martí
El mateix vulcanòleg, explicava com es determina la perillositat de l’erupció, que dependrà del volum del magma que contingui el volcà sota terra i de com sigui l’esquerda o fissura que es genera un cop surt el magma de l’interior de la terra. El fet que els volcans de les Canàries siguin fissurals, significa que existeix certa incertesa sobre l’indret exacte on sortirà el magma, un fet que dificulta com seran i cap on es dirigiran els rius de lava que es produiran a la superfície.
Què passarà amb la lava que surt del volcà de La Palma?
Amb el temps i amb els anys, la lava que aquests dies veiem com crema tot el que troba pel davant, se solidificarà i crearà una nova superfície de terreny que l’humà modelarà i adaptarà per establir-hi vida de nou. Perquè això succeeixi, caldrà esperar que el volcà acabi la seva fase més activa d’erupció, per tal que la lava se solidifiqui i deixi de cremar i sepultar tot allò que se li presenti pel camí.
Tornarem a cometre el mateix error? Molt probablement sí, apunten els experts. De la mateixa forma que construïm en zones inundables, a primera línia de mar, en zones on la sismologia és més activa o bé en cons o edificis volcànics, l’humà tornarà a crear vida entorn aquests indrets. La força de la natura i de la Terra, tal com s’ha demostrat amb la Cumbre Vieja, és superior a la resistència que podem tenir els humans en un determinat territori.
L’aigua o els sismes també ens poden fer molt de mal
Els volcans no només figuren els únics exemples de fenòmens naturals que poden afectar els humans i que poden causar danys irreparables o inevitables. Els sismes o terratrèmols causen sovint destrosses als països asiàtics, a causa de l'alta sismicitat del terreny produït pel moviment tectònic. A conseqüència d’aquests, molts cops deriven amb tsunamis que són grans onades que afecten sovint la zona.
Malgrat tot, els humans ens hem establert en aquests indrets i hi hem construït les nostres vides. Unes vides que es poden trobar en perill en qualsevol moment, quan la natura s’activa i causa danys a infraestructures o en vides humanes que se’n poden veure ressentides. No cal anar gaire més lluny per trobar-ne exemples. A Girona mateix, n’hi ha un que fa el seu riure. L’Institut Català de la Recerca de l’Aigua es troba construït a una zona inundable del riu Onyar. Veurem en un futur com l’ICRA s’inunda? És probable. Després, tots, de nou, buscarem culpables i ens preguntarem per què construïm en zones inundables.