Els experts creuen que la peça de plom "única" trobada a la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà), podria ser de caràcter cultual o religiós. L'arqueòleg Ferran Codina ha explicat que per ara és només d'una suposició perquè es tracta d'un objecte "rar" i "excepcional". La peça, de petites dimensions, va aparèixer durant la campanya d'excavacions del fossat defensiu de la ciutat. Codina ha detallat que és un descobriment rellevant per diferents motius: d'entrada per la forma de la peça (petita, gairebé quadrada i gruixuda) però també pel tipus de grafies que hi ha inscrites (disset signes de la variant ibèric nord-oriental) i la forma d'escriptura, en dues línies contraposades que obliguen a girar la peça per interpretar-la. 

Les excavacions del fossat defensiu del jaciment d'Ullastret van començar el passat mes de novembre del 2017 amb una durada prevista de quatre mesos. Durant els treballs van fer una troballa inesperada i, alhora, "excepcional", la petita peça de plom amb una inscripció ibèrica. "Es va trobar de manera casual i inesperada, és una descoberta excepcional per la seva raresa", explica l'arqueòleg Ferran Codina, que aquest diumenge ha fet una visita guiada al jaciment per descobrir al públic les principals novetats de les excavacions. La peça està en procés d'estudi però té diverses peculiaritats que la fan especial. "Sorprèn sobretot per la forma i el tipus d'objecte que és", concreta Codina. El plom és de petites dimensions, de forma gairebé quadrada i gruixuda. Fins ara, les peces de plom inscrites que havien aparegut eren làmines fins que servien com a documents comercials. 

Una altra característica és la inscripció. Conté un total de disset signes de la variant ibèric nord-oriental, que és la predominant a Ullastret, però estan perfilades amb molta finesa i amb combinacions estranyes de veure. També crida l'atenció la forma. "Són dues línies contraposades d'escriptura, no és habitual trobar-ho", ha detallat l'arqueòleg. Els elements sobre els quals escrivien els ibers eren pedra, ceràmica i plom però la seva escriptura és avui dia indesxifrable. Només es pot llegir els noms de ciutats, de persones i reconèixer alguns signes que corresponen als fonemes actuals. "És molt difícil interpretar els textos però pel tipus de paraules i la manera com estan escrites podria ser un objecte cultual o de caràcter religiós", apunta Codina que concreta que aquesta línia de treball és una "suposició".

El fossat defensiu d'Ullastret es va descobrir l'any 2012. Les excavacions actuals formen part del projecte de restauració de les muralles de la Ciutat Ibèrica que duu a terme la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, que permetrà recuperar 130 metres lineals del fossat que protegia la banda sud-oest de la fortificació. La restauració de la muralla i la part descoberta del fossat mostrarà un dels sistemes defensius més importants del món ibèric i es preveu que potenciï la imatge i visita del jaciment, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El fossat complia una doble funció: d'una banda actuar com a defensa i, de l'altra, ser la pedrera per fer construccions a la ciutat. Una altra troballa durant les excavacions són restes de construccions domèstiques dins el fossat. Segons Codina, això evidencia que la ciutat va créixer fora muralles quan ja no podia acollir més habitants a l'interior.