El Govern va anunciar el passat 1 de febrer l'entrada del sistema Ter-Llobregat a la fase d'emergència per sequera. El canvi era previsible, després de molts mesos sense pluges abundants, una situació que ha portat els embassaments catalans al límit. De fet, els pantans de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç (que conformen la conca Ter-Llobregat) se situen ara al voltant del 16% de capacitat, amb menys del 100 hm³ del màxim de 612,07 hm³ que poden contenir. Aquest és el límit que va posar-se el Govern per declarar l'emergència. 

💧 Sequera Catalunya: els 202 municipis que entraran en estat d'emergència | MAPA
 

L'entrada a l'emergència per sequera afecta més de sis milions de catalans, la majoria situats a l'àrea de Barcelona i la rodalia, que depenen del sistema Ter-Llobregat. En total, són 202 municipis de 14 comarques. Hi ha altres regions catalanes que ja es troben en emergència, mentre que la franja oest del país —que es nodreix de l'Ebre— és administrada pel govern espanyol. Pots consultar en aquest mapa en quina fase està cada municipi i com t'afecta.

Amb el canvi de fase hi ha novetats pel que fa a les restriccions. L'emergència, evidentment, representa canvis respecte de la preemergència. També cal tenir en compte que, dintre de l'emergència, hi ha tres fases diferenciades (I, II i III) que impliquen intensificar les restriccions segons la crisi de la sequera empitjori.

  • L'emergència I es declara quan les reserves dels embassaments han baixat dels 100 hm³ (16,3% de capacitat)
  • L'emergència II es declararà quan les reserves dels embassaments baixin dels 67 hm³ (10,95% de capacitat)
  • L'emergència III es declararà quan les reserves dels embassaments baixin dels 44 hm³ (5,4% de capacitat)

Les restriccions de l'emergència I

La principal novetat de l'entrada en emergència és el límit de 200 litres de consum d'aigua per habitant i dia de mitjana per municipi, 10 litres menys del llindar que existia durant la fase de preemergència. Quan la restricció es refereix al consum d'aigua per persona i dia, també es té en compte el que fa a la feina o altres espais, com a un bar o gimnàs.

Es prohibeix l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, siguin públics o privats. Ara bé, existeix l'excepció del reg de supervivència per als arbres en municipis si es fa amb aigua freàtica o regenerada, una mesura modificada recentment respecte del text original i que pretén garantir l'existència de refugis climàtics quan arribi la calor de l'estiu. A més, es manté la prohibició d'omplir fonts ornamentals i llacs artificials, si bé es permeten omplir les basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones.

En el marc de les piscines, si bé fins ara l'emergència no preveia omplir-les, s'ha modificat lleugerament el text. Així, es poden reomplir parcialment les piscines cobertes i públiques inscrites en el cens d'equipaments esportius, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada. També hi ha una flexibilització de la normativa pel que fa al reg dels camps d'esport federats, que sempre ha de ser amb aigua freàtica o regenerada, però que no implica haver de tancar les dutxes per compensar l'aigua perduda. I en actes lúdics, públics o privats, no es permet utilitzar aigua, de manera que ja no hi haurà festes d'escuma o pistes de gel temporals.

No és possible netejar cap vehicle, i aquesta operació només es pot dur a terme en establiments especialitzats amb sistemes de recirculació d’aigua. Similarment, els carrers només poden netejar-se amb aigua freàtica o regenerada.

Pel que fa als diferents sectors econòmics, hi ha limitacions considerables respecte d'una situació de normalitat. L'agricultura ha de reduir l'ús d'aigua un 80%, la ramaderia un 50%, i la indústria un 25%, si bé les restriccions poden flexibilitzar-se en cas que l'usuari afectat demostri que ha existit un estalvi equivalent en els darrers anys. En l'àmbit recreatiu, el reg està prohibit i ha d'existir una reducció del 25% en usos assimilables a urbans.