El fundador de Mango, Isak Andic, de 71 anys, "estava com un roure" abans de patir la caiguda mortal quan passejava amb el seu fill Jonathan per un camí de Montserrat, el 14 de desembre de 2024. Així ho va declarar la filla mitjana de l’empresari, Judith, als Mossos d’Esquadra, el setembre de 2025. Va afegir que "només tenia problemes de genolls, que fa un any va caure a casa perquè li van fallar els genolls" i que aquest problema "li venia des de feia anys per un accident en què es va trencar els genolls". La filla petita, Sarah, també va detallar als investigadors que "el seu pare es trobava bé, però que tenia problemes de genolls perquè es va trencar els lligaments en un accident amb 40 anys" i que el dia de la caiguda mortal "li feien mal els genolls i que li van posar gel". Totes dues també van declarar aquesta circumstància davant la jutgessa de Martorell, Raquel Nieto, que el maig passat va imputar el seu germà, Jonathan Andic, per la mort del pare, per un suposat mòbil econòmic.
Per refermar que Isak Andic era un home "molt actiu", segons els testimonis, que feia assíduament esport, però que tenia "gonartrosi bilateral", la defensa de Jonathan Andic, exercida pels penalistes Cristóbal Martell i Sebastián de Juan, va presentar un informe medico-forense, que ho acredita. Ara la defensa presentarà al jutjat un nou informe, en el qual es detalla que l'empresari es feia tractaments regeneratius als dos genolls des del 2018 i al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Malaltia coneguda pels Mossos
Els investigadors policials, que van mantenir secreta la investigació contra Jonathan Andic durant un any, no van demanar cap informe mèdic per contrastar si aquest problema als genolls —tal com van informar-los familiars i personal de confiança de l'empresari— podria haver influït en la caiguda fatídica a Collbató. Ho va demanar la fiscal del cas, Teresa Yoldi, quan la defensa de Jonathan Andic va aportar el primer informe de dos forenses en què explicaven l’artrosi bilateral de genolls que patia, i també que aquest desgast als genolls podia haver afectat en la seva caiguda. A més, es va difondre un vídeo amb una ensopegada anterior del fundador de Mango per apuntalar aquesta possibilitat, que s'hagués repetit la caiguda al camí de les Feixades, en aquell punt de Montserrat.
La tesi acusatòria és que Jonathan va empènyer el seu pare pel barranc per on va caure en el camí de les Coves de Salnitre. Jonathan, però, sempre ha mantingut la seva innocència i que en el moment de la caiguda, ell caminava per davant del seu pare i que no va veure res. Una declaració que sempre ha mantingut davant dels Mossos, quan va declarar com a testimoni, com al jutjat, com a investigat de l'homicidi del pare, el maig passat.
Reclamació d'informes mèdics
Davant el debat sobre l'estat de salut del fundador de Mango en l'accident mortal, un element que pot ser clau per a la defensa, per explicar la caiguda accidental, la instructora va demanar, el juny passat, a l'Institut Català de la Salut (ICS), o a l'entitat mèdica que faci falta, l'historial mèdic, assistencial i farmacològic complet d'Isak Andic. En la seva petició, la fiscal afirmava: "Interessa, per resultar potencialment rellevant per l’esclariment dels fets, la determinació de l’estat físic i de salut de la víctima". Davant aquest requeriment, la defensa de Jonathan Andic està recopilant informes mèdics de l'empresari finat per aportar-los a la causa.
Dues clíniques
En concret, la defensa té informes de l’Institut Cugat i de l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular, del Centre Mèdic Teknon, on el fundador de Mango va fer tractaments regeneratius els anys 2018, 2020 i 2022, després d’aportar proves prèvies de la seva afectació als dos genolls. S'indica que aquests tractaments eren per "mitigar" el seu dolor i el desgast perquè pogués continuar fent una vida "la més activa possible".
La defensa del fill vol deixar clar que "aquesta malaltia existia", però que res feia preveure que pogués suposar "un risc d’accident" i per això Isak Andic va fer el camí aquell desembre, com també havia fet altres activitats, com ara sortides en bicicleta. La defensa també avança que el fet de no tenir historial d’aquesta malaltia en la sanitat pública, no significa que es pugui negar la seva existència. Alguns dels seus tractaments van ser en centres privats, com s'evidencia en els nous informes als quals ha tingut accés aquest diari.
Aturat i sense moviments
Un dels indicis policials per afirmar que Jonathan podria haver tirat el seu pare barranc avall és que, en el moment de precipitar-se, l’empresari no es va despistar usant el mòbil i fent fotos, com havia fet en iniciar el camí, ja que li van trobar l'aparell en una butxaca, un cop mort. Abans de caure va estar "39 segons aturat, sense moviment harmònic", segons l’atestat policial. La defensa, però, afegeix que en l’atestat també s’indica que Isak Andic va fer "dues passes", fet que, a parer de la defensa, "dona espai i seqüència de l'ensopegada i a la caiguda accidental".
"Ni homicida, suïcida o una situació mèdica"
En el primer informe medico-forense aportat per la defensa, els doctors Javier Ladrón de Guevara i Gema Águila van explicar que l’artrosi bilateral de genolls que patia Isak Andic és "una patologia que facilita les caigudes, especialment si es camina per terrenys irregulars". També van afegir que aquestes persones "presenten menor control del centre de masses, oscil·lació lateral més elevada i anteroposterior del tronc i pitjor capacitat de corregir petits desequilibris durant la marxa".
En el cas de la caiguda mortal, asseguren que "el més probable" és que Isak Andic "ensopegués" perquè "no duia el calçat adequat", ja que portava unes vambes per a córrer, i per la seva afectació als genolls, que el fa aixecar poc els peus. També indiquen que de l'examen de l'autòpsia, "no s'aprecien signes de lluita, arrossegament dirigit ni altres indicis d'intervenció de terceres persones" i "no es detalla la posició del cos respecte al pendent. Per tot això, els forenses conclouen que "no hi ha proves que permetin afirmar que la precipitació d'Isak Andic sigui homicida, suïcida o degut a un fet mèdic".
Finalment, la defensa també recorda que la Unitat d'Intervenció de Muntanya (UIM) dels Mossos en el seu informe sosté que "no es poden determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d'altres persones en el desenvolupament dels fets causants de la mort". També que les simulacions fetes en el camí, mur i pendent per on va caure Andic "cap resultat és concloent" per determinar la forma que es va precipitar. És per això que la jutgessa de Martorell, novament a petició de la fiscal, ha demanat una nova reconstrucció de la precipitació en el que intervinguin Mossos i forenses, per encaixar hipòtesis amb les lesions que tenia.
Aquestes noves pericials encarregades per la instructora del cas Andic se sumen a la trentena de declaracions que ha aprovat ara per a les setmanes vinents. Entre els testimonis que hauran d'anar al jutjat de Martorell, un dels més rellevants és l'advocat Miquel Roca, que va ser qui va rebre l'encàrrec de crear la fundació benèfica que volia fer Isak Andic. La defensa l'ha reclamat per tal de desmuntar, asseguren, el suposat mòbil econòmic que va moure Jonathan Andic per matar el pare.