El català perd pes a Andorra. Els resultats d'una estudi sobre la immigració al Principat, dut a terme el 2022 amb una mostra de gairebé 800 residents, conclou que ha disminuït el percentatge de persones que considera necessari parlar català per viure a Andorra, passant del 64,4% el 2002 al 50,3% en la darrera enquesta. Mentrestant, ha crescut el nombre de persones que afirmen que cal parlar català "només en alguns àmbits", del 20,6% fa vint anys a un 36,1% el 2022. A més, segons es desprèn de l'estudi, ho veuen més necessari les persones de nacionalitat andorrana i les que porten més anys residint al país.

Tot i això, comunicar-se habitualment en llengua catalana continua sent un element molt important per considerar que una persona està integrada a Andorra. Aquest aspecte es valora com a molt o bastant rellevant per un 83,3% dels enquestats. Tot i això, s'ha registrat un descens de 8,6 punts respecte a les dades de fa dues dècades, quan era l'element més important. Adaptar-se a l'estil de vida d'Andorra, amb un 90,1%, i participar en la vida social del país, amb un 84,2%, han passat a ser els aspectes prioritaris per assolir una bona percepció d'integració per part de les persones immigrades al Principat.

D'entre els motius en defensa de la necessitat del català, els enquestats argumenten que "és la llengua oficial del Principat" i és un element d'integració al país. Per contra, els que creuen que només ho és en alguns àmbits al·leguen que "hi ha més d'una llengua", que el català només s'utilitza en àmbits institucionals o que "es parla més en castellà".

Els resultats de l'estudi conclouen que la immigració és percebuda positivament al país, segons les respostes del 85% dels enquestats. Mentrestant, un 6% la considera negativa i un 9% ni positiva ni negativa. El motiu principal d'acceptació és que els nouvinguts són necessaris per al funcionament de l'economia. A més, un 60% dels residents que han participat en l'informe defensen l'actual sistema de quotes de treballadors. Mentrestant, un 25,5% creu que s'hauria de facilitar l'entrada d'immigrants i un 14% pensa que s'hauria de restringir.

El coordinador de l'àrea de sociologia d'Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó, indica que cal tenir en compte el context d'arribada de més immigració a Andorra que s'ha produït en els darrers anys a l'hora d'entendre aquesta visió. Tot i això, ha volgut deixar clar que un dels perills que no s'ha detectat estaria en el fet que es considerés que "no és imprescindible" que els fills d'aquestes persones immigrades sabessin català. Per la seva banda, Pepita Batalla, investigadora de l'àrea de sociologia d'AR+I, ha explicat que aprendre la llengua, participar en la vida social i adquirir els costums del país són els principals elements de la teoria de la integració de la població immigrada, tot i que aquestes persones ja estiguin fent passos per formar part d'una Andorra "heterogènia".