Els Mossos d'Esquadra van treballar al llarg de l'any passat davant de la sospita que vuit nenes -dues eren germanes- poguessin viatjar als països d'origen de les famílies i patir una mutilació genital. Així ho explica la sotsinspectora dels Mossos i responsable de la Unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà de Girona, Rosa Negre, en una entrevista a l'ACN amb motiu del Dia internacional contra la mutilació genital femenina, el 6 de febrer. La sotsinspectora explica que la lluita contra aquesta violència no té res a veure amb la situació de fa 20 anys, però deixa clar: "Encara hi ha nenes que en l'itinerari vital tenen posada una data per a la mutilació. Hem de seguir lluitant i l'únic horitzó possible és pensar en l'erradicació".

La mutilació genial femenina no és una realitat aliena a Catalunya. Tot i que els Mossos no tenen cap element per pensar que s'hagin practicat ablacions a Catalunya en els últims 20 anys, sí que han treballat en casos de consumació o de risc d'aquesta violència contra les dones, però sempre en el marc de viatges als països de les famílies.

Al llarg de l'any passat, els Mossos d'Esquadra van ser alertats dels casos de vuit nenes que havien de viatjar al país d'origen de les famílies i podia haver-hi el risc que les mutilessin. La sotsinspectora Negre assenyala que els casos eren de risc i no de consumació d'una ablació. Cinc de les nenes eren de les comarques de Barcelona; dues de Tarragona i una de Girona.

Tres dels casos van arribar a Mossos a través dels serveis socials; dos des de l'escola i en els altres dos van ser les mares que van informar d'un viatge de les nenes amb els pares que no acabaven de veure clar. En total són set casos perquè en un hi havia dues germanes afectades. Després d'estudiar-los, els jutjats no van adoptar cap mesura cautelar i les nenes van poder viatjar. Els pares van signar el compromís que vetllarien per la seva integritat, explica Negre.

De vegades el jutjat pot adoptar mesures cautelars com la retirada del passaport. És el que ha passat en un cas recent, del gener. Els Mossos van tenir coneixement que una nena molt petita havia de viatjar a l'Àfrica i van considerar que la mare, que havia estat mutilada i casada en un matrimoni forçat, es trobava en una situació de submissió a la voluntat de la família de manera que segurament no es podria oposar a una mutilació.

És difícil dimensionar com la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions poden haver afectat en la detecció de casos o en els viatges de les famílies. "És probable que s'hagin fet menys viatges als països d'origen i que alguns d'aquests viatges haguessin amagat l'interès per mutilar les nenes. També és veritat que durant uns mesos no hi va haver l'espai de detecció que és l'escola, on les nenes poden traslladar coses que senten a casa", reflexiona Negre.

"El motor de canvi ha de venir de la mateixa comunitat"

La lluita contra la mutilació genital femenina a Catalunya va començar fa 20 anys. En aquestes dues dècades, s'ha construït un marc legal i s'ha elaborat un protocol que interpel·la els diferents professionals implicats, que estan molt més formats sobre com detectar possibles casos i atendre'n les víctimes, recalca la sotsinspectora.

També s'ha intentat implicar en la prevenció d'aquesta violència contra les nenes les comunitats, en el si de les quals la mutilació genital és un tema molt tabú. Ara se'n parla més, considera Negre. S'han fet formacions als homes que pertanyen a aquestes comunitats practicants perquè prenguin consciència d'aquesta violència.

La sotsinspectora de Mossos assenyala que les comunitats estan "més sensibilitzades sobre les conseqüències tan greus que pot tenir per a les nenes" la mutilació dels genitals. "Moltes famílies han abandonat la pràctica no per imposició legal, sinó pel mateix convenciment", afirma. "Nosaltres hem de ser-hi, així com els agents de salut i de l'escola, però el motor de canvi ha de venir de la mateixa comunitat. Això ens permetrà arribar a l'eradicació", recalca.

"Hem de seguir treballant perquè les nenes que viuen a Catalunya no pateixin aquest tipus de violència. S'ha d'estar alerta. A més, si viuen en entorns molt tradicionals, és possible que les famílies també siguin les que decideixin amb qui s'han de casar. També hi ha el perill de matrimonis forçats", afirma Negre.

 

Imatge principal: missatge en contra de la mutilació genital femenina / ACN