Raúl del Pozo ha mort a 89 anys a Madrid, segons ha avançat el diari El Mundo. El periodista deixa darrere seu una de les trajectòries més singulars, extenses i influents del periodisme espanyol. Columnista, cronista parlamentari, escriptor i tertulià, va ser considerat durant dècades una de les grans firmes de l’Estat, amb una veu pròpia que va travessar la Transició, els grans cicles polítics de la democràcia i més de mig segle d’ofici.
Un antiindependentista radical
En els últims anys, Del Pozo també es va fer especialment conegut pel seu discurs dur contra l’independentisme català, que va convertir en un dels eixos recurrents de les seves columnes. Va dirigir nombroses crítiques contra el procés i contra Carles Puigdemont, a qui descrivia amb frases com: “Puigdemont ha fet de la mentida una forma de talent”, “Puigdemont, un caganer carlí, des del cotxe oficial va proclamar la República de Catalunya” o “I després va escapar com un jindón de coll curt”. També repetia sovint que “amb set vots Puigdemont continua desfent el país”.
La seva crítica al procés també incloïa afirmacions com “Van declarar la independència en una escala i va durar uns minuts” o “Va ser una ficció, una república imaginària”, amb què qüestionava la proclamació simbòlica de la independència del 2017. En altres articles carregava contra l’independentisme en general amb frases com “No van tenir ni talent ni coratge per aconseguir la independència”, “I sí que el tenen per endur-se els diners de l’Estat que volen destruir” o “Gent que viu dels nostres impostos conspirant sempre contra la nació”.
També criticava els acords polítics amb formacions independentistes, que qualificava de “l’atac més greu a la Constitució”, i insistia que “amb set vots Puigdemont decideix qui governa Espanya”. Sobre el relat del procés, sostenia que havia estat “teatre de la provocació” i tornava a insistir que tot plegat havia estat “una república imaginària”.
Més de sis dècades al servei del periodisme
Nascut la nit de Nadal del 1936 a Mariana, a la serra de Conca, Del Pozo va tenir uns orígens humils i una biografia marcada per la duresa del món rural, la pèrdua prematura de la mare i una joventut accidentada i erràtica. Abans d’obrir-se camí al periodisme, va passar per l’ensenyament rural i per una etapa de supervivència i precarietat a Barcelona, on va viure gairebé sense recursos abans d’instal·lar-se definitivament a Madrid.
La seva carrera periodística va arrencar al Diario de Cuenca i va crèixer a Pueblo, on va començar a destacar amb els seus reportatges i cròniques. Més endavant va passar per capçaleres com Mundo Obrero, Interviú, El Independiente i, sobretot, El Mundo, on va consolidar-se com una de les grans signatures del cronisme polític espanyol. També va participar en debats i tertúlies televisives, i va dirigir el programa Entre dos luces de TVE. La seva obra també es va estendre a la literatura, amb novel·les com Noche de tahúres, La novia o Los reyes de la ciudad. Les seves cròniques parlamentàries, carregades de llenguatge propi, van ser llegides durant anys com una manera d’explicar la política més enllà del relat convencional.