S'ha mort l'oceanògrafa Josefina Castellví, la primera catalana a participar en una expedició antàrtica. El traspàs va tenir lloc aquest dilluns a Barcelona a 90 anys, segons fonts pròximes a la investigadora. Encara més, Castellví va ser directora de la primera base científica espanyola a l'Antàrtida i de l'Institut de Ciències del Mar, a més de ser professora d'investigació del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Nascuda a la capital del país el 1935, es va llicenciar en Biologia el 1957 i es va especialitzar en microbiologia marina i oceanografia a la universitat de la Sorbona (França) —una disciplina aleshores molt desconeguda a l'Estat espanyol. L'any 1969 es va doctorar en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona, tot i que des del 1960 ja treballava a l'Institut de les Ciències del Mar —en aquell moment, conegut amb el nom d'Instituto de Investigaciones Pesqueras. El 1994 en va ser nomenada directora, fins a l'any següent.
Les expedicions a l'Antàrtida
En una època en la qual les dones gairebé no tenien presència en els laboratoris, Castellví va participar en l'organització de la recerca espanyola a l'Antàrtida. L'any 1984 va participar en una expedició oceanogràfica argentina amb dos científics més del CSIC, Antoni Ballester i Marta Estrada, i tant ella com Estrada es van convertir en les primeres catalanes a trepitjar el continent glaçat. Va col·laborar en la instal·lació de la base antàrtica espanyola Juan Carlos I a l'illa Livingstone, que va dirigir entre el 1989 i el 1997, convertint-se en la primera dona del món a ser la màxima responsable d'una base científica a l'Antàrtida. A l'illa Livingstone, precisament, hi trobem el pic Castellví, nomenat així en el seu honor.
El 1986 va participar en una altra expedició antàrtica organitzada per científics polonesos i en la qual van participar altres científics catalans, entre els quals Ballester. Durant la seva estada a l'Antàrtida, va treballar en el primer vaixell espanyol que es va instal·lar allà (Las Palmas) i, a continuació, en l'oceanogràfic amb capacitat polar (Hespèrides). En total, va fer prop de trenta campanyes oceanogràfiques i més de cinc expedicions a l'Antàrtida. Tot plegat li va valer per dirigir del 1989 al 1995 el Programa Nacional de Recerca a l'Antàrtida. Abans, entre el 1984 i el 1986) havia estat delegada a Catalunya del CSIC.
Jubilació i distincions
Després de retirar-se professionalment l'any 2000, va seguir durant molts d'anys vinculada a la defensa del medi ambient i a la divulgació científica sobre els oceans i l'Antàrtida. Coincidint amb el 25è aniversari de la creació de la base antàrtica espanyola, Castellví va ser protagonista l'any 2013 del documental Els records glaçats, que li va permetre tornar a trepitjar el continent blanc un quart de segle després i veure'l per darrer cop. Amb 77 anys, en aquesta pel·lícula escrita i dirigida per Albert Solé, l'oceanògrafa explica en primera persona la història dels inicis de la recerca que van dur a terme en l'indret més meridional del planeta. La seva experiència antàrtica li serveix per descobrir l'espectacle dels icebergs, però també per admirar la forma de vida dels pingüins i la seva capacitat per col·laborar socialment entre ells. D'aquesta admiració neix la seva afició a col·leccionar figures de pingüins de totes les mides i formes.
En la seva llarga trajectòria va rebre nombroses distincions, com la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1994), la Medalla Narcís Monturiol (1996), la Creu de Sant Jordi (2003), el Premi de Medi Ambient de l'IEC (2006), el Premi Nacional del CoNCA (2013) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2021). L'any 2024, la biblioteca Bon Pastor de Barcelona es va rebatejar com a biblioteca Josefina Castellví, en la seva memòria. També porta el seu nom una embarcació de la unitat marítima dels Mossos d'Esquadra.