Estopa rep la Creu de Sant Jordi 2022: "Volem que Catalunya sigui un exemple per a tot el món"

El Govern ha premiat amb la Creu de Sant Jordi 2022 vint personalitats i deu entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat en l'àmbit cultural i cívic. Entre els guardonats, el més esperat ha estat el grup de música de Cornellà de Llobregat Estopa, per ser el grup català que ha venut més discos. A més de tenir una discografia molt arrelada a la quotidianitat i la vida popular, les seves cançons tenen influències del pop, flamenc i la rumba catalana. Els germans Muñoz han reclamat que "Catalunya sigui un exemple per a tot el món". A més, també s'ha premiat la Companyia Elèctrica Dharma, la Fundació Hipra i el fundador de l'ANC Miquel Strubell, entre altres.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha entregat la distinció als germans Muñoz, en David i en José, per ser "un referent" en el país, segons Mònica Terribas. La periodista, que ha conduït l'acte juntament amb Justo Molinero, ha anunciat amb molt d'èmfasi el guardó a Estopa i a continuació el Teatre Monumental de Mataró ha esclatat en aplaudiments. Els dos cantants han dedicat unes paraules en nom de totes les associacions i entitats. El discurs ha estat en català i han parlat tots dos germans, que han volgut compartir l'honor de la distinció amb els sanitaris i els professors: "Volem una sanitat pública, que és el més sagrat que tenim, independentment de si tenim calés o no", han declarat. També han criticat els atacs a l'escola catalana: "Existeix una minoria que ens volen ignorants i que no tinguem esperit crític". A més, han assegurat que volen també compartir el seu honor amb tothom que vulgui "una Catalunya que sigui un exemple per a tot el món".

El president Aragonès ha pronunciat el discurs de cloenda on ha posat en relleu "la nació catalana, que és sobretot la gent". "Avui podem dir ben alt que els guardonats són l'orgull de Catalunya", ha assegurat. El president ha demanat fer de la llengua catalana un "punt de trobada" i un baluard contra les lluites per les desigualtats. També ha reivindicat el "dret a decidir" de Catalunya per construir un país on ningú se senti exclòs. Finalment, ha conclòs agraint a les personalitats i les associacions premiades la seva contribució per "fer avançar el país". "Tots els que reben avui la Creu de Sant Jordi són referents per als catalans i el país els hi agraeix", ha sentenciat.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha dedicat unes paraules als premiats. Ha assegurat que han "contribuït a fer un país millor" i per això, són persones que "cal admirar". La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. Aquesta és la llista de tots els premiats d'aquest any.

• Fàtima Ahmed. Activista social. Per la seva aportació al món de l’associacionisme català entre les persones migrades, i la integració al nostre país de col·lectius de dones, especialment de religió musulmana. 
• Maria Carme Cardó i Soler. Professora. Per la seva determinació com a professora de llengua catalana durant la repressió franquista i des de la clandestinitat del menjador de casa seva, on va donar classes de català gratuïtes a moltes generacions de ciutadans.
• Mari Chordà Recasens. Artista. Per la seva extensa singladura en diverses disciplines artístiques com ara l’art, la poesia, la pintura i l’escriptura. El seu treball en aquests camps és indestriable de l’activisme feminista, del qual és una pionera i referent històrica. 
• Joan Carles Doval Garcia. Productor discogràfic. Per la seva contribució a l’edició i promoció de la música que es fa a Catalunya, especialment la cantada en català, i la seva defensa dels interessos de les companyies fonogràfiques de Catalunya. 
• Rosa Maria Duran i Gili. Professora i intèrpret. Per la voluntat de preservar i difondre la memòria de l’exili català a Mèxic, la divulgació acadèmica de la cultura, la llengua i les obres dels autors catalans, i el seu ferm compromís nacional. 
• Carme Elias Boada. Actriu. Per la seva dilatada i reconeguda trajectòria en el món de la interpretació i el doblatge, tant en l’àmbit de les arts escèniques com al cinema o a la televisió.
• Josep Espunyes i Esteve. Escriptor. Per la seva tasca exemplar, abnegada i incansable, i pel seu compromís amb el país i amb la llengua catalana.
• María del Carmen Llasat Botija. Física. Per la seva contribució en el camp de la física i l’estudi, recerca i sensibilització vers el canvi climàtic i els riscos naturals.
• Jaume Mateu Bullich, Tortell Poltrona. Pallasso. Per la seva valuosa contribució al món del circ, amb la creació del Circ Cric, un referent destacat per a diverses generacions, i per la renovació del llenguatge del pallasso clàssic, defensant una idea més poètica, conjugant ètica i estètica i fent riure grans i petits. 
• Josep Minguell Cardenyes. Pintor muralista. Per ser un artista únic, excel·lint en l’art de la pintura al fresc i la pintura mural integrada en grans espais arquitectònics.
• Maria Olivares i Usac. Professora, política i activista. Pel seu compromís amb la lluita antifranquista i la seva adscripció al moviment feminista.
• Laia Palau Altés. Esportista. Per la seva trajectòria en el bàsquet femení d’elit, esport del qual ha esdevingut una jugadora referent tant en l’àmbit català com en l’internacional.
• Lluís Parés Ramoneda. Pagès. Per la seva contribució i compromís amb la defensa de l’agricultura i del territori en general, i del Parc Agrari del Baix Llobregat en particular.
• Jordi Puig Suari. Enginyer. Per la seva visió innovadora i l’excel·lència en la recerca, com a enginyer aeroespacial i professor a la California Polytechnic State University.
• Miquel Strubell i Trueta. Sociolingüista. Per la seva trajectòria, mèrits i compromís vers la normalització lingüística a Catalunya, exercida tant des de la vessant institucional com des de la d’activista cultural i social. Va dedicar la seva vida a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i a l’estudi de les llengües minoritzades d’Europa i les polítiques lingüístiques per assegurar-ne el futur. 
• Hisao Suzuki. Fotògraf. Per la seva contribució significativa al reconeixement i al prestigi de l'arquitectura contemporània. Ha immortalitzat els edificis més emblemàtics de les últimes dècades realitzats pels estudis d'arquitectura més importants.
• Lluís Torner Sabata. Físic. Pel seu lideratge en investigació en ciències fotòniques, un àmbit cabdal per abordar els reptes de la humanitat durant el segle XXI. 
• Carme Trilla i Bellart. Economista. En reconeixement de la seva trajectòria professional i del seu compromís i implicació en un àmbit de gran repercussió social com és el de l’accés a l’habitatge, des de les vessants social, econòmica i de polítiques públiques. 
• Marina Vilalta i Fajula. Pastora. En reconeixement de la seva trajectòria vital, vinculada des del primer moment a la ramaderia, un ofici imprescindible que és patrimoni de la nostra cultura i història.
• Andreu Vilasís i Fernàndez-Capalleja. Artista plàstic i esmaltador. Per la seva llarga trajectòria com a esmaltador de prestigi internacional.
• Associació Colla de Castellers els Bordegassos de Vilanova. Per 50 anys d’història conservant i difonent el patrimoni cultural immaterial de Vilanova i la Geltrú i del país. 
• Associació El Círcol de Reus. Per la seva rellevància, des de la seva fundació l’any 1852, en la vida social, política, cultural, comercial i artística de la ciutat de Reus i el seu àmbit d’influència. 
• Associació pels Drets Sexuals i Reproductius. Per la seva expertesa i experiència acumulada en el decurs de 40 anys de vida compartint espais individuals i col·lectius amb milers de dones a tot arreu, i teixint aliances amb entitats i institucions per reivindicar els drets sexuals i reproductius i reubicar la sobirania corporal de totes les persones.
• Associació Societat Cultural i Esportiva La Lira. Per la seva valuosa contribució, des de 1870, al dinamisme cívic, cultural i esportiu de Sant Andreu de Palomar. 
• Companyia Elèctrica Dharma. Per haver esdevingut una de les bandes més representatives de la història de la música en català, després de 50 anys de vida.
• Estopa. Per ser el grup català que més discos ha venut i per la popularitat de les seves cançons, amb temes molt arrelats a la quotidianitat i amb influències del pop, el flamenc i la rumba catalana.
• Fundació del Gran Teatre del Liceu. Per la seva singularitat com a símbol de la cultura catalana al llarg de 175 anys d’història, fomentant amb passió i il·lusió el gènere operístic entre la societat i esdevenint un referent i un punt de trobada en l’àmbit internacional. 
• Laboratoris Hipra, SA. Per la seva implicació en la recerca d’una nova vacuna contra la malaltia causada pel virus Sars-COVID2 i el seu compromís amb la salut pública al nostre país.
• Joventut de la Faràndula. Per l’afany durant 75 anys d’història de promocionar el lleure, la cultura i el teatre entre els infants de Sabadell i de tot Catalunya. 
• Orfeó Vigatà. Per 120 anys de trajectòria modèlica en la difusió i la promoció de l’activitat coral i musical tant a la plana de Vic com a la resta del país, fent-ne un element de cohesió social, de creixement personal i artístic.