El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels més grans pensadors del segle XX, ha mort aquest dissabte a 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha informat la seva editorial Suhrkamp en un comunicat. Nascut a Düsseldorf el 1929, era reconegut arreu del món pels seus treballs en filosofia pràctica. Habermas era l’últim gran representant de l’Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Crítica, la qual li va servir per ampliar els seus interessos intel·lectuals i endinsar-se en dos corrents de pensament que han marcat la seva obra: el marxisme i la psicoanàlisi. La seva trajectòria l’havia fet mundialment conegut, estudiat i discutit. Entre les seves aportacions destaquen la construcció teòrica de l'acció comunicativa i la democràcia deliberativa.
Va començar la seva carrera a la dècada de 1950 a l'Institut de Recerca Social, a Frankfurt, al costat de Theodor W. Adorno. El 1961 es va doctorar a Marburg amb l'obra La transformació estructural de l'esfera pública. Després d'uns anys a la Universitat de Heidelberg, el 1964 va assumir la càtedra de Filosofia i Sociologia de Max Horkheimer a la Universitat de Frankfurt. De la seva conferència inaugural va sorgir el 1968 el llibre Coneixement i interès (1968). Durant la revolta estudiantil, Habermas va ser percebut com un partidari del moviment, encara que va rebutjar la seva radicalització.
El 1971 es va traslladar a Starnberg, prop de Múnic, on va dirigir fins al 1981 l'Institut Max Planck per a la Investigació de les Condicions de Vida del Món Cientificotècnic. El seu darrer any va publicar la seva obra principal, Teoria de l'acció comunicativa. El 1983 va tornar a Frankfurt, on va tornar a ocupar una càtedra de Filosofia fins a la seva jubilació el 1994. A la seva vellesa es va pronunciar sobre qüestions polítiques, com la guerra de Kosovo, la investigació sobre el cervell o els conflictes religiosos. Una característica del seu discurs oral era la dificultat per parlar a causa d'una fissura palatina congènita.
Va ser doctor honoris causa per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, Northwestern University Evanston, Utrecht, Tel-Aviv, Atenes i la New School for Social Research de Nova York, entre altres. També va ser membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.